.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 25 de novembre de 2008

No és això, Carbonell, no és això

Avís: aquest post l’escric en calent i potser l’he rumiat poc, fins al punt que el primer títol que m’ha sortit de l’ànima era Carbonell, no fotem!, tot i que com es pot veure després l’he suavitzat una mica.

Josep Maria Carbonell és el president del Comitè Àudiovisual de Catalunya, el CAC que, com diuen molt convençuts des de la Cope, són les sigles del Comitè Anti Cope. L’altre dia ja en vaig parlar i avui lamento haver-ho de tornar a fer, però per motius diferents. O potser els motius no són tan diferents. Potser encara resultarà que els federicos tenen una part de raó. Tal vegada això del CAC és molt més senzill del que en principi ens van explicar. Potser el que passa és que amb el CAC estem descobrint un censor compulsiu, un organisme que sembla haver agafat el gust per la censura. Bé, per ser precisos Carbonell no en diu censura sinó regulació.

Ara resulta que aquest senyor ens vol regular internet. Sí, sí, així, tal com sona. Carbonell diu que una mínima regulació de la xarxa és necessària. Amb l’excusa de que no pretén censurar continguts ara vol regular la xarxa. Ai, ai, ai! Després del que a la Cope es coneix com a antenicidio, Carbonell es proposa ara posar portes al camp d’internet. Potser la Cope només era l’excusa mediàtica per fer soroll, tal vegada l’encàrrec seriós que hi havia al darrera del CAC era la regulació de la xarxa sense fer massa soroll, deixant que el soroll el fessin els altres.

Una cosa és regular les limitades freqüències radiofòniques i una altra de molt diferent és que ara el CAC pretengui regular internet. Tal com jo ho veig, de regular la xarxa a regular els blogs, les webs i el que convingui només hi ha un pas.

Com deia el comentari de l’Albert ahir a e-noticies, regular els medis de comunicació es un eufemisme de censurar. Internet és el medi més universal lliure i democràtic que existeix i la única forma de no discriminar continguts és la no-regulació. D’acord, Albert, m’ho has tret de la punta de la llengua, és exactament això.

6 comentaris:

Enric Tomàs ha dit...

Aquests del CAC a mi cada cop el sorprenen més. Si van contra la COPE tothom els por entendre, però això pot significar un punt d'arrancada cap a una regulació/control cada cop més forta. Això que escrius que Internet és un mitjà lliure i democràtic, no ho comparteixo plenament.

Miquel Saumell ha dit...

Enric,
Jo sóc un dels potser massa il•lusos que encara penso que internet, tal com jo l'entenc i tal com ha funcionat fins ara (vull dir, sense la regulació que hi volen introduir els partits polítics via CAC), és un sistema força més lliure i democràtic que qualsevol altre.
Evidentment parlo del món diguem-ne lliure i no del llocs on hi ha una censura més o menys encoberta.

Salvador ha dit...

Jo no em preocuparia massa. Regular internet, com ho pensen fer? Potser a l'estil xinés restringint l'accés a pàgines web? I com controlaran els blogs? S'haurà de passar censura prèvia com als bons temps del franquisme? No em feu riure.

Miquel Saumell ha dit...

Salvador,
Allò del Carbonell potser només va ser un globus sonda però segur que els CACs ja tenen alguna idea concreta pensada. Precisament per això crec que és millor començar a queixar-se abans de que la puguin posar en pràctica.

Unknown ha dit...

Jo Internet sempre ho he percebut com un mitjà anarquista més que democràtic, regular com a mínim la responsabilitat davant segons quines afirmacions no ha de ser negatiu. Una altra cosa és que entrin en opinions. Lògicament, la força informativa d'internet és proporcional a l'anonimat i, per tant, la regulació tocarà més als no anònims (i menys llegits) més que no pas als més seguits. Això inclou confidencials i edicions digitals d'alguns mitjans.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Això que dius és molt interessant i de fet á banda de demòcrata sense fissures jo sempre m’he considerat una mica anarquista sense que ambdues definicions les trobi contradictòries, si més no de pensament però, això sí, sense fer massa soroll doncs avui en dia l’anarquisme no està gaire ben vist. Però bromes a part, del teu comentari em preocupa molt el fet que sembla que donis per bona la possibilitat de que des del poder polític es faci aquesta regulació d’internet, una regulació que per evitar males interpretacions jo prefereixo anomenar directament censura i així tots ens entenem. Altra cosa és que els resultats d’aquesta censura política siguin els que es busquen des del poder, això ja serien figues d’un altre paner. Crec que amb les lleis existents (codis civil i penal) ja en tenim ben be prou perquè tothom es consideri regulat. Però és el que et deia, els àcrates tenim aquesta aversió generalitzada als controls, les regulacions i les censures que tant agraden als que exerceixen el poder, siguin del color que siguin.