.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 3 de novembre de 2008

La reina consort d’Espanya té tot el dret a dir-hi la seva. Jo també

Pilar Urbano, una periodista de llarga trajectòria, ha tret un llibre on la reina consort d’Espanya es despatxa amb unes opinions sobre diversos temes socialment conflictius, unes opinions que no han agradat a tothom. Vull dir que han agradat força a la gent de la corda de la periodista i han agradat menys a la gent de l’altra banda. Ras i curt, la reina consort d’Espanya ha donat la seva opinió sobre determinats assumptes i sobre determinades lleis aprovades democràticament pel parlament espanyol, tot criticant uns temes que generen debats importants en la nostra societat. La novetat no són, però, les opinions de la reina consort d’Espanya, que més o menys tothom ja intuïa que no era precisament una persona massa d’esquerres (progressistes que se’n diuen ara), sinó el fet que s’hagin fet públiques per primera vegada.

M’han dit i m’ho crec que el senyor Lara, editor d’aquesta biografia, està encantat de la vida amb el rebombori que aquestes opinions han generat ja que aquesta propaganda gratuïta no farà altra cosa que augmentar encara més les vendes del llibre. I d’això es tracta. No em queda clar, però, si els drets d’autor són a repartir entre periodista i entrevistada, com semblaria lògic, o se’ls queda tots una de les parts.

La meva posició és que tothom, des de la reina consort fins al cambrer del bar de la cantonada, té dret a tenir les seves opinions i també, faltaria més, a expressar-les amb total llibertat. Si fins ara els membres de la família Borbón-Grecia no s’han prodigat en declaracions d’aquesta mena és perquè saben que si entren en aquest joc en poden sortir escaldats.

Ara bé, si en l’exercici dels seus drets opten per entrar en allò que se’n diu el debat polític, llavors han d’acceptar les rèpliques i crítiques que puguin rebre. Aquestes reaccions ja s’han començat a sentir des de diferents escenaris.

Jo no voldria pas ser menys i aprofitaria per recordar a aquesta senyora que si ocupa el lloc que ocupa és perquè l’anterior cap de l’estat espanyol, Francisco Franco, així ho va decidir a finals dels anys seixanta del segle passat. Deu anys després d’aquella decisió personal, amb la modèlica transició política i el pacte de l’amnèsia que aquell peculiar procés portava implícit, i que tot just ara també es comença a qüestionar per part d’algun membre significat de la judicatura, es va incloure dins del paquet constitucional el detallet de la nova monarquia espanyola instaurada per Franco, i es va posar a votació com un tot o lo tomas o lo dejas. I llavors va sortir lo tomas.

D’això en fa ja trenta anys i llavors la majoria d’edat estava establerta en vint-i-un anys. És a dir, tots aquells que repeteixen com a lloros que la sacrosanta constitució espanyola és el reflex (en present) de la voluntat de la majoria dels espanyols no ens estant dient tota la veritat. La veritat és que els més joves que fa tres dècades van tenir l’oportunitat de votar en aquell referèndum avui ja passen dels cinquanta anys. I per tant seria més exacte dir que la majoria dels espanyols que avui tenen dret a vot no s’han pogut expressar mai sobre si aquella senyora que dèiem al principi i el seu marit havien d’exercir el paper que l’anterior cap d’estat els havia reservat per quan es produís allò que se’n va dir el hecho biológico. Sovint la memòria dels espanyols és curta i és per això que de tant en tant convé recordar aquests petits detalls de la història recent.

4 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
és el que tenen els processos democràtics que generen estats legals. La votació va ser feta fa temps, i és clar, ara hi ha molts que no van votar en el seu moment. El que és més interessant és veure com les monarquies estan prenent paper en el món del segle XXI, no crec que estiguin en perill d'extinció, ens al contrari, crec que les mitomanies són ara més que en altres moments, generadores de desig per tant, molt malament ho haurien de fer els Borbon-Grècia per desaparèixer de l'estrada...i si no mira el Congrés de Periodisme Digital que s'ha celebrat a Càceres la setmana passada, molta modernitat i molt estar a la page en teconlogies però tots perdent el cul per fer-se una foto amb la Leti i el Príncep...és el que tenen els contes infantils, que ens van inculcar alguna cosa més que por al llop....salut i bona setmana Miquel, que l'acabarem molt bé...;-)

Miquel Saumell ha dit...

Trina,
Dius que "El que és més interessant és veure com les monarquies estan prenent paper en el món del segle XXI, no crec que estiguin en perill d'extinció..." No et falta raó.
Ara mateix se m'acudeix que a Cuba els Castro s'han passat el "trono" entre germans, a Corea del Nord de pare a fill, i a alguna república ex URSS que ara mateix no recordo ha passat més o menys el mateix. Utilitzant aquest nom o un altre (el nom és el de menys), estic parlant de monarquies, vull dir herència del càrrec sense elecció.

Anònim ha dit...

Els últims dos comentaris de la senyora Milan acaben amb uns punts suspensius un poc sospitosos, ja que fa referència a com de bé acabaran la setmana (sense concretar més), amb l'ús d'un plural que, tenint en compte les circumstàncies, fa pensar que alguna cosa té a veure amb en Saumell. Tot i que l'última cosa que vol un servidor és entrar en la vida íntima d'aquests senyors, un no pot evitar pensar que potser aquest parell ja estan començant a tramar els finalistes dels premis bloc-o-com-es-diguin de Catalunya, ja que com va anunciar en primícia i amb un any d'anticipació la presidenta de l'entitat organitzadora el guanyador de l'edició de l'any que ve ja sabem qui serà.

Miquel Saumell ha dit...

Estanislau,
La millor prova de que la imaginació no té límits ni fronteres és el contingut del teu comentari. Segur que no et sorprendrà si et dic que la d’avui supera totes les teves anteriors aportacions. Com ens agrada en aquest país i amb quina facilitat traiem conclusions de tot i de tothom!
Veig, però, que tot això és fruit d’un seguiment molt acurat del meu blog i això, no ho dubtis, és un motiu de gran satisfacció per a un humil blogaire com jo. Ja m’agradaria que tots els meus lectors prestessin al meu blog tanta atenció com la que hi dediques tu.
Que tinguis una bona setmana!