.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 13 d’abril de 2009

Avui torna tothom

Sóc dels pocs (o dels molts, no ho sé) que no acostumo a sortir per Setmana Santa. Aquest any tampoc ho he fet. Tinc una certa tendència a no fer allò que fa la majoria. Afortunadament em puc permetre el luxe d’organitzar el meu calendari i els meus horaris dintre d’uns límits força amplis. No negaré pas que treballar per a un mateix té molts inconvenients, però també té algun avantatge. I aquest n’és un i s’ha d’aprofitar. Un altre és no haver de dependre d’un jefe incompetent que, com tots sabem, haberlos haylos per tot arreu.

No m’agraden gens les cues, especialment les de trànsit. Així, si la gent va cap al nord jo més aviat tinc tendència a anar cap al sud. Si la gent va a la platja, jo cap a la muntanya. I si la gent surt de Barcelona, jo tinc clar que és millor quedar-me a casa. En qualsevol cas, com que això de sortir de tant en tant també m’agrada, intento fer-ho quan els altres ja han tornat o abans de que marxin. I tots contents.

Avui diuen que torna tothom, és a dir, tornen els pocs o molts que han marxat aquesta Setmana Santa. Espero que tornin contents i amb les piles ben carregades. Els mesos que ens esperen no seran gens fàcils per a la majoria dels mortals. Contràriament al que diuen alguns diaris, veig que tot això no només no mostra símptomes de millora sinó que empitjora cada dia que passa. Almenys jo no sóc capaç de veure cap llum al final del túnel de la crisi, un túnel que serà bastant més llarg del que els nostres polítics ens volen fer creure. Amb això també ens enreden. Més val que en siguem conscients.

4 comentaris:

Aleix ha dit...

Mmmm... fins ara he fet com tu, vacances d'estiu al setembre o a l'octubre, nadals i sant esteves treballats per acumular dies festius... Però aquest any he pogut fer Setmana Santa, com feia anys que no feia, i he marxat, trencant la meva pròpia rutina, fent com la gran majoria (o minoria) de mortals. Ara, Sant Tornem-hi! :-)

Trina Milan ha dit...

Miquel,
ets afortunat de poder fer les vacances quan tu vols i no quan et deixen..dit això, estic d'acord amb tú en que són un pal les cues, les aglomeracions; i també estic d'acord amb tú en que la crisi serà llarga i feixuga, els polítics ho saben tan bé com nosaltres, alguns intenten dissimular però dins en són conscients, altra cosa és tenir les claus per a resoldre-la...salut amic

Vida quotidiana ha dit...

Fa molts anys passàvem les Setmanes Santes a la Cerdanya, concretament a Prullans. Feia molta gràcia veure com la gent ja començava a marxar el diumenge, o dilluns al matí per evitar les cues de tornada. Gent que s'acabava estressant a un lloc on suposadament anaven a descansar i desconnectar.

Però per cues, les d'anada i tornada a Andorra aquells dies. Total per anar a comprar les bambes o el sac de sucre (li hauré de fer una edició de l'Arqueologia Contemporània?)

Miquel Saumell ha dit...

Aleix,
Tal com estan les coses aquest any potser ni en podré fer de vacances...

Trina,
Hi ha una cosa que sovint associem, fer vacances i marxar, i no necessàriament han d'anar juntes. També es poden fer vacances al lloc habitual de residència.

David,
Això que expliques jo també ho he fet... però a mesura que passen els anys vas agafant experiència.