Si no m’he descomptat avui fa 250 dies que s’incompleix una llei orgànica de l’estat espanyol que diu, entre altres coses, que el termini límit per resoldre el tema del finançament de Catalunya s’acabava indefectiblement el dia 9 d’agost de l’any passat.
Aquesta data límit ja s’havia fixat amb molt marge un parell d’anys abans, de manera que hi hagués temps suficient per discutir amb calma, negociar sense presses i arribar a un acord entre les administracions espanyola i catalana. El que es discuteix és, ras i curt, quants diners dels catalans han de tornar a Catalunya i quants es queden a la metròpoli.
Si en quasi tres anys no hi ha hagut cap acord és que no hi ha hagut cap voluntat d’arribar a un acord. A partir d’aquí, tot el que s’ha dit i es diu des del dia 9 d’agost és marejar la perdiu. Tots els polítics han fet el ridícul, tant des dels respectius governs com des de l’oposició. Si algú en dubta pot anar a l’hemeroteca i es farà un tip de riure, o de plorar.
Ignoro com acabarà tot això però passi el que passi allò que ja és definitiu és que fa 250 dies que no es compleix una llei orgànica de l’estat espanyol. Sempre havia pensat que incomplir una llei orgànica és una cosa molt seriosa però sembla ser que en aquest cas concret ningú ha anat als tribunals a denunciar aquest flagrant incompliment de la llei.
Tot plegat resulta molt estrany i sospitós i em pregunto si no hi haurà una certa connivència entre les dues parts per tapar-se mútuament les vergonyes d’aquest estrepitós fracàs. Però ells saben millor que ningú que això no ho poden allargar sine die.
Aquesta data límit ja s’havia fixat amb molt marge un parell d’anys abans, de manera que hi hagués temps suficient per discutir amb calma, negociar sense presses i arribar a un acord entre les administracions espanyola i catalana. El que es discuteix és, ras i curt, quants diners dels catalans han de tornar a Catalunya i quants es queden a la metròpoli.
Si en quasi tres anys no hi ha hagut cap acord és que no hi ha hagut cap voluntat d’arribar a un acord. A partir d’aquí, tot el que s’ha dit i es diu des del dia 9 d’agost és marejar la perdiu. Tots els polítics han fet el ridícul, tant des dels respectius governs com des de l’oposició. Si algú en dubta pot anar a l’hemeroteca i es farà un tip de riure, o de plorar.
Ignoro com acabarà tot això però passi el que passi allò que ja és definitiu és que fa 250 dies que no es compleix una llei orgànica de l’estat espanyol. Sempre havia pensat que incomplir una llei orgànica és una cosa molt seriosa però sembla ser que en aquest cas concret ningú ha anat als tribunals a denunciar aquest flagrant incompliment de la llei.
Tot plegat resulta molt estrany i sospitós i em pregunto si no hi haurà una certa connivència entre les dues parts per tapar-se mútuament les vergonyes d’aquest estrepitós fracàs. Però ells saben millor que ningú que això no ho poden allargar sine die.
2 comentaris:
El problema sembla ser que més que els diners que també, és el model. El més segur és que poc abans de les eleccions europees es treguin un as "evidentment marcat" de la màniga. Avui la majoria de polítics funcionen a base d'impulsos electorals i això ens perjudica clarament a nosaltres i a la mateixa política
Saltenc,
Amb l'excusa de que el problema és el model els diners no ens acaben d’arribar mai. Sigui una cosa o l'altra, al final el que es discuteix és allò que es pot tocar. Amb un model no es pagar un cafè, amb un euro sí.
Publica un comentari a l'entrada