.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 2 d’abril de 2009

Creixent insatisfacció ciutadana

Des de fa un temps tinc la sensació que, en general, el grau d’insatisfacció ciutadana amb els polítics va en augment. Es tracta d’un fet transversal al marge de les idees polítiques que pugui tenir cadascú. Ja no es tracta només de la crisi econòmica sinó que això ve de bastant abans. Les causes les trobaríem potser en una combinació entre el poc nivell que, en general, tenen els polítics d’aquest país, i un major grau d’exigència per part dels ciutadans.

L’altre dia anava en cotxe escoltant la ràdio i vaig sentir aquesta frase: “Estic fins els collons de tots nosaltres”. No la coneixia. Em va agradar especialment el seu grau d’autocrítica ja que avui en dia aquest és un fenomen quasi inexistent entre la nostra classe política. Aquí ningú és responsable de res i quan es presenta un problema tothom es treu les puces de sobre. L’autor de la frase va ser el polític català de la segona meitat del segle XIX Estanislao Figueras, President del Poder Executiu de la Primera República Espanyola (febrer-juny de 1873). Es veu que, fart de debats estèrils i de la ineficàcia del seu govern, el president Figueras se’n va atipar i es va adreçar d’aquesta manera tan poc ortodoxa als membres del consell de ministres.

Han passat ja 136 anys però resulta evident que la frase té encara plena vigència. La podria repetir tranquil·lament el president Zapatero durant un consell de ministres. I no cal dir que el president Montilla podria fer el mateix. Això sí, tant un com l’altre haurien de posar molt èmfasi amb el nosaltres, és a dir, sense defugir les responsabilitats pròpies. Però molt em temo que serien incapaços de fer aquest exercici d’autocrítica.

5 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Miquel, no coneixia la frase però, un cop coneguda, només puc dir que l'home té tota la raó. Posar-se les piles, abans de començar a criticar...

Trina Milan ha dit...

Miquel,
estic molt d'acord amb el que expliques, el polític és el servidor de la ciutadania i com a tal, responsable de fer bé la feina i de ser responsable del que passa desprès...crec que el moment és adient per recordar-ho...
salut amic

Anònim ha dit...

TENS RAO, LA COMUNITAT DE "VOTANS" TAMBE TE MOLTA CULPA.
NO PODEM ANAR PER EL MON FENT EL CARALLOT,D' AQUESTA MANERA.
JUGANT AMB BCN.

Aleix ha dit...

Creus que pot augmentar més encar el desencís amb la política? El llautó de tots ells és massa evident i per molt que hi tornen, ja no ens enganyen, perquè estem "curats d'enganys". Tots, absolutament tots, s'han mirat tan el melic que han perdut el món de vista, el seu país de vista. Prediquen la mentida i l'únic interès que els mou és el dit partidista, per això no n'espero cap gest i si qualsevol d'ells em sortis amb un "n'estic fins als collons, de tots nosaltres", per més èmfasi que hi posés, ja ni me'l creuria.

Miquel Saumell ha dit...

Moltes gràcies a tothom.
Crec que podria subscriure tots aquests comentaris. Res a afegir.