.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 22 d’abril de 2009

Errors fàcilment evitables

Aquest rètol es troba en una escola concertada de Cornellà. No cal afegir-hi res més, resulta prou explícit. A mi m’ha fet pensar en allò del hable en cristiano que tant criticàvem anys enrere, i amb tota la raó. És a dir, amb la mateixa raó que alguns pares d’aquesta escola critiquen la llengua que els seus fills se suposa que han d’utilitzar a l’hora del pati. Vull pensar que al darrere d’aquest rètol hi ha més bona voluntat que intel·ligència però sigui com sigui aquestes coses s’haurien d’evitar. Les classes es donen en la llengua que toca però al pati que cadascú parli en la llengua que li vingui de gust. Només faltaria.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Pobres criatures... aquestes coses són evitables, l'únic moment d'esbarjo que tenen, no hi ha dret, a mi m'enfada molt això perquè demostra que no hi ha límits. A saber què els hi ensenyen a la classe si hi ha tan poc respecte per la llibertat més essencial.

Una abraçada Miquel.

Roser ha dit...

Si veuen aquest post els de Telemadrid tindran més arguments que mai... per sort, es tracta d'una excepció, no d'un costum generalitzat a les escoles catalanes. El cartell no és gens recomanable encara que l'ús social del català disminueixi a marxes forçades. Als meus fills, quan parlen català al pati de l'escola, els diuen "catalufos" o "catalinos" i a vegades ho acompanyen amb "de mierda", tot i que no en tots els casos.

Anònim ha dit...

Jo trobo molt bé aquest cartell. A l'escola nord-americana que anava jo (a Xile), ens feien parlar sempre en anglès. Si a classe o al pati et sentien parlar en castellà, et penalitzaven la nota. I bé que ha anat.

Només faltaria que en escoles catalanes no féssim a parlar el català. I a l'escola de la foto segur que el català ni es parla, per molt cartell que hi hagi.

Miquel Saumell ha dit...

Eureka, Roser i Martí,
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Si això fossin els toros podríem dir que hi ha una clara "división de opiniones". En aquest cas concret, però, jo coincideixo amb les opinions de les senyores i discrepo amistosament del punt de vista del nostre amic americà.

Anònim ha dit...

Jo també estic d'acord amb tu, Miquel. Més que res perquè els tons excessivament alliçonadors solen esdevenir contraproents.

Unknown ha dit...

Home, Martí, una cosa és promoure el català i l'altre imposar-lo. Hi ha una diferència important i bàsica entre la teva escola i aquesta: aquesta de Cornellà rep subvencions públiques i com a escola pública,a la pràctica, ha de garantir la llibertat de llengua (de les dues oficials).
Dit això, a mí tot el que implica limitar amb obligacions l'àmbit privat em fa molta mandra. I si hi ha gent que vol parlar swahili, que el parli.
Ara bé, a classe tant debó a Catalunya es complís que a classe d'anglès els nens parlessin en anglès, a classe de català tots parlessin català i en classe de castellà tothom pogués parlar castellà. Les tres coses no pasen a Catalunya, en funció del lloc geogràfic en un idioma o altre i en cap lloc en el cas de l'anglès.Això ens empobreix com a societat davant el món i entre nosaltres.

Roser ha dit...

Som un país molt curiós perquè també hi ha fills de pares immigrants (no acostumen a ser espanyols) que parlen un català de Pompeu Fabra, després hi ha els que no parlen bé el català però que, en canvi, són independentistes. També hi ha pares rabiosos que no volen que se'ls adreci ningú en català i un llarg etcètera de combinacions. Em temo que estem condemnats a entendre'ns, a la "división de opiniones", vaja.

Anònim ha dit...

Volia dir "contraproduents"...

Bon Sant Jordi a tothom.

Miquel ha dit...

No ho tinc gaire clar. Per una banda l'hora del pati segueix sent part important de l'estada a l'escola, és dir, una actitvitat més dins l'educació que reben els nens i nenes; per tant, fomentar l'ús del català en un marc més distès i social com l'esbarjo és possiblement més enriquidor i socialment útil que les classes de català. D'altra banda és cert que no s'ha d'imposar res a ningí. Jo crec que mentre fomentin l'us del català sense penalitzar els que no ho fan no hauria d'haver-hi cap problema.