.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 27 d’abril de 2009

El nou govern d’Espanya, sense novetat

El govern d’Espanya es va sotmetre a una mena de lifting, un canvi de cara. Uns ministres van marxar i en van entrar uns altres. Però passats uns dies ja es veu que la filosofia de fons sobre les relacions d’Espanya amb Catalunya segueix sent la mateixa d’abans.

Els socialistes ja van esgotar fa temps tota la credibilitat. Sobre el tema sempre pendent del finançament de Catalunya ara ens diuen que si la crisi, que si naps, que si cols, que si xirivies. No crec pas que es pensin que a aquestes alçades encara se’ls creu algú; i és que de credibilitat no en tenen cap però de rucs no en tenen un pèl. Tot plegat és molt més senzill. Simplement se’ns rifen perquè saben que nosaltres ens ho empassem tot. Però és que ben mirat no es pot esperar gran cosa d’un govern, el català, que no deixa de ser una mena de sucursal de l’altre. Qui mana sempre és la central, mai la sucursal. I a nosaltres ens toca callar, no fos cas que els de la central s’enfadessin i encara ens castiguessin més.

Ara a Espanya hi ha un trio de vicepresidents, dues senyores i un senyor. Un d’ells, Manuel Chaves, va passar dimarts passat per Barcelona. A banda d’abraçar-se en públic amb Montilla, demostrant molt interès pel retrato que sortiria als diaris, va dir alguna cosa sobre els diners que ens deuen. Els sembla que quan són aquí han de dir quelcom sobre el tema i ho fan. Però per no perdre el costum aquesta vegada tampoc s’ha concretat res. Almenys això m’han dit fonts molt ben informades de la plaça de Sant Jaume, que m’asseguren que Chaves va marxar sense deixar cap xec ni anunciar cap transferència. Dijous va ser el conseller Castells que va anar a Madrid a veure’s amb Elena Salgado, una altra vicepresidenta. Més del mateix, tampoc hi va haver cap concreció, ni cap xec. I l’altra vicepresidenta, la senyora Fernández de la Vega, no recordo que sobre això hagi dit aquesta boca és meva.

Més val dir-ho clar. Som exactament on érem fa més de dos anys quan es va aprovar l’Estatut. Mireu si ho veig negre que començo a tenir la sensació que aquest tema no es resoldrà fins que a Madrid tornin a manar els altres. Això sí, partint de la base que qualsevol solució tindrà sempre un caire provisional. La solució definitiva vindrà un dia o altre per altres camins.

9 comentaris:

joliu ha dit...

La solució definitiva arribarà, però cal treballar-hi, cal fer-la visible, fer-la majoritària, fer-la plausible.
La solució definitiva és l'Estat propi. Digue'm-ho clar.

Toni Rodon ha dit...

Té més poder un partit regional que ha perdut les eleccions (els socialistes gallecs) que un altre que les guanya totes de pallisa. Potser que s'ho facin mirar, els del partit i els votants d'aquest partit que, elecció rere elecció, tornen a votar els mateixos.

El Crostó ha dit...

Miquel gràcies per enllaçar-me, ets el primer que ho fa.

Miquel Saumell ha dit...

Joliu,
Doncs diguem-ho, diguem-ho, sense por.

Toni,
Potser sí, però no t'oblidis d'una cosa: alguns (no jo) diuen que el votant mai no s'equivoca.
Per cert, t’acabo de veure a diaridebarcelona.cat

Crostó,
Això ja no ho podràs dir a ningú més.

JRoca_Font ha dit...

De tot això en diuen "cornuts i pagar el beure", se'n foten de nosaltres a la cara, no a l'esquena. Som així de babaus. Mentrestant hi ha dues CCAA amb concert econòmic; "todos iguales ante la ley", sí, és clar.
Salut

Miquel ha dit...

A Madrit es deuen pixar de riure, ens prènen el pel descaradament i ho fan amb la complicitat del partit amb representació parlamentària teòricament més "independentista". Si és que en realitat no tenen incentius per donar-nos ni una engruna més, si els que més s'haurien de queixar són els primers col·laboracionistes. En qualsevol cas, la purga ja ha començat, i si no marxen ells, se n'aniran tots els altres...

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Ja que sembla que no pot ser tenir el concert econòmic, potser ens hauríem d'inclinar per un tipus d’autonomia més àmplia de la que tenim ara. Parlo d’un tipus d’autonomia similar a la que tenen a Portugal...

Miquel,
Ho anirem veient però tot plegat de moment no pinta gens bé, i és que tenim l’enemic a casa i contra això és difícil lluitar.

JRoca_Font ha dit...

Està clar que l'autonomia que ens cal és la de Portugal.
Salut

Aleix ha dit...

Però que n'esperaves alguna cosa del canvi de carteres? És una tàctica habitual dels socialistes, dels catalans també, qui no recorda el traspàs del Clos a Madrid i l'ascens de l'Hereu? Això només serveix per una cosa: a més exministres més sous públics que paguem entre tots! I mentrestant EROs i més EROs i petits comerços que tanquen o es reestructuren.