.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 9 d’octubre del 2012

De l’onze de setembre al dotze d’octubre

Aquests dies torno a ser fora, i més concretament a Bologna, la capital de la Regione Emilia-Romagna, una zona on, per cert, no em faria res anar-hi a viure una temporada. Aquesta circumstància em permet mirar-me les coses nostres amb la perspectiva més àmplia que em dóna la llunyania física. Anem, doncs, al tema d’avui. Em penso que l’espanyolisme, i més concretament l’espanyolisme català, comet una errada estratègica autoconvocant-se al centre de Barcelona el proper divendres, dotze d’octubre, Fiesta Nacional de España. Ep!, que hi tenen tot el dret, això no es discuteix, però el fet que les falanges, els ciudadanos, els populares, els rosasdíez i companyia hagin decidit posar-se d’acord per sortir al carrer amb banderes espanyoles, talment com si la roja hagués tornat a guanyar el campionat del món de futbol em resulta difícil d’entendre.

Aquestes últimes setmanes s’han dit moltes tonteries. S’ha arribat a afirmar que els més de sis milions de catalans que l’onze de setembre no es van manifestar són, majoritàriament, contraris a la celebració d’una consulta per a la independència. No calen comentaris. Però ara, amb la decisió dels espanyolistes de sortir divendres al carrer per tal de fer-se veure en un dia tan senyalat, la comparació entre les respectives capacitats de convocatòria resultarà del tot inevitable. Si no hi anessin encara podrien continuar especulant amb la farsa mantinguda des de l’onze de setembre, pretenent que ells són molts més que els centenars de milers que van sortir al carrer fa un mes. Però sortint al carrer ells mateixos es posaran en evidència, i no s’ha d’excloure que algú tingui la temptació de fer comparacions.

Cal, però, no perdre de vista que en democràcia no es compten els manifestants sinó els votants. Per més manifestants independentistes que sortissin al carrer l’onze de setembre, si el dia del referèndum es queden a casa, o se’n van a la platja o a esquiar (dependrà de l’època de l’any que se’ns convoqui a votar), la seva voluntat d’una Catalunya, nou estat d’Europa no es tindrà en compte. En democràcia, qui no vota no compta. En democràcia, només es compten els vots dels ciutadans que, quan toca, fan l’esforç d’anar a votar. En democràcia, el sentit del vot dels que no voten ni tan sols s’interpreta, i qui ho fa demostra un tarannà més aviat poc democràtic. Mentrestant, però, podem sortir al carrer sempre que ens vingui de gust, amb banderes o sense. Manifestar-nos és un dret democràtic que tenim però, als efectes pràctics, no té la més mínima conseqüència jurídica si els uns són més que els altres o els altres són més que els uns. Això sí, intueixo que els que siguin menys, molts menys, i ara no puc evitar tornar a pensar en els que sortiran al carrer el dotze d’octubre, faran el ridícul comparatiu més estrepitós.

7 comentaris:

Jordi ha dit...

"en democràcia no es compten els manifestants sinó els votants" Doncs és normal que certs partits amb representació que no volen ni sentir parlar de consultar a la gent vagin plegats amb els de la camisa blava.

Clidice ha dit...

Un detall de respecte democràtic serà que passi sense pena ni glòria tal espectacle. Tant de bo.

Galderich ha dit...

És una equivocació estratègica. Convocar una manifestació d'aquest tipus (en un pont com l'onze de setembre) amb alguna companyia no desitjable pot portar més problemes que solucions als partidaris de continuar amb l'status quo actual.

Cal, però, que els mitjans de comunicació catalans en facin una gran divulgació de la convocatòria com del seguiment per tal de jugar amb les mateixes condicions. Com a mínim amb els mitjans públics.

Esperarem el resultat de la manifestació i esperem que no hagi aldarulls que espastifin la imatge d'una opció.

Puigmalet ha dit...

Un altre error estratègic és la preeminència de simbologia espanyola en aquestes manifestacions. Es nota massa cap a on s'inclina la balança. En teoria, estimar Catalunya ho poden fer tant independentistes com unionistes.

Percola ha dit...

D'una banda he de dir que sóc un d'aquells sis milions de catalans que l'11S passat es va quedar a casa. Jo, totalment d'acord amb l'ultim paràgraf, sempre em manifesto a les urnes.

Que els convocants de la manifestació 12O quedaràn en evidencia: Sí.
Que alguns medis empraràn la mesura anomenada "metre quadrat de manifestants del PP": També.
Que faràn servir com a excusa, tot i inflar les dades d'assistència, que la "minoria" catalanista exceriria pressions sobre els manifestants perquè no puguin exercir lliurement el seu dret a expressar un opinió: També.

Fins que no es tanquin les urnes del proper 25N i el recompte estigui acabat ni uns ni altres tindràn la raó. Encara que sospito que el partit guanyador no té ni cartell, ni eslógan: L'Abstenció.

Oliva ha dit...

RADERA D'AQUESTA GENT,EL QUE PAGARA AUTOCARS I ENTREPANS,I JA UN GRUP MOLT PODEROS,HOME MOLT CAPAÇ DE PORTAR GENT D'ALLA ON SIGA....FINS I TOT PROMETRE LLOCS DE TREBALL PER UN FUTUR,OJALA PROXIM.
JO TORMARE A PENJAR L'ESTELADA AL BALCO.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Ho has dit tu, jo no ho sé, però em sembla que no vas gaire desencaminat. Tot i que, formalment, els que anaven amb “la camisa azul” es manifestaven separadament, a Montjuïc.

Clidice,
Doncs ho vas endevinar, tot plegat va passar sense pena ni glòria.

Galderich,
Tal com explicaré demà, Intereconomía hi va connectar en directe, però amb una càmera que quedava a l'alçada del cap dels manifestants. S'anava movent a dreta i esquerra però no van fer cap pla des d'una mica d'altura. A TV3, en canvi, van donar imatges fetes des d'algun balcó, i es veia clar que els concentrats ni tan sols van ser capaços d'omplir la totalitat de la part central de la plaça, doncs es veia clarament que pels quatre carrers que l'envolten hi circulaven vehicles.

Puigmalet,
Com que jo escric després de la mani jugo amb avantatge: a la plaça Catalunya hi havien també banderes catalanes, combinacions de les dues i, òbviament, moltes d'espanyoles, i alguna d’europea.

Percola,
Jo penso que no és un tema de tenir o no tenir la raó sinó molt més senzill: mitjançant les urnes se sap quants són uns i quants són els altres, i guanyen els que són més. Així és la democràcia.

Oliva,
No dubto gens ni mica de l'existència del grup poderós que dius, però dijous devien estar de pont perquè els manifestants eren tan pocs que, al meu entendre, van fer el ridícul.