.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 17 de novembre del 2012

Recta final de la campanya

Arribats a la recta final de la campanya i a només una setmana de la jornada electoral poques coses queden ja per aclarir. Potser la més mediàtica és si CiU assolirà o no la majoria absoluta, un tema al meu entendre políticament poc rellevant tot i que personalment, per higiene democràtica, preferiria que no passessin dels 67 escons. Les majories absolutes, tant se val del color polític que siguin, no acostumen a ser bones, sigui qui sigui qui les encapçali. La segona incògnita d’aquestes eleccions és quin partit ocuparà el segon lloc del podi, un honor que, pel que ens diuen les enquestes, ara mateix es disputen tres partits: un de genuïnament català, ERC; un altre, el PP, d’una clara i gens dissimulada obediència espanyola; i un tercer, el PSOE, que a Catalunya es presenta amb una marca diferenciada (PSC), però que no està clar si, com asseguren ells, van per lliure o, com tot sembla indicar, fan el que els ordenen els seus tutors del carrer de Ferraz de Madrid. Sigui com sigui i encara que algú em pugui acusar d’escombrar cap a casa, tant per tant prefereixo que la medalla de plata sigui pels de casa.

Els neocomunistes verds és de suposar que, diputat amunt diputat avall, seguiran fent, com a l’hora de la veritat sempre han fet, de comparses dels socialistes. ICV-EUiA té la seva clientela fixa, bastant fidel per cert, tot i que aquesta vegada rebran algun vot prestat socialista. I dit això, poca cosa més. Si C’s treu algun diputat més que els tres que tenen ara segur que serà molt important per a ells però resulta poc rellevant pel país, com igualment serà poc rellevant si els de Si acaben renovant el mandat parlamentari de López Tena i companyia o esdevenen un partit extraparlamentari. Al capdavall, si perden la representació parlamentària que tenien fins ara serà de lamentar pel moviment independentista però s’ho hauran guanyat a pols. I no serà perquè no se’ls ha avisat repetidament dels seus errors estratègics i d'imatge. Qui queda? Les CUP sembla ser que ho tenen magre, i els d’UPyD encara més. Ja per acabar, penso que estaria bé que els voluntariosos d’Escons en blanc en poguessin deixar algun sense ocupar. Seria la prova del cotó que indicaria que, en aquesta societat amb tantes mancances democràtiques, no tot està perdut.

Una nota final. Segons va explicar Quim Monzó fa uns dies a La Vanguardia, dels 156.617 catalans residents a l’estranger amb dret a vot, 150.346 no podran emetre’l. És a dir, només podrà votar el quatre per cent del cens. En ple segle XXI i disposant de les eines tecnològiques a l’entorn d’internet per poder emetre el vot, si cal, des de l’ordinador de casa, aquesta informació sembla retornar-nos al segle XX. Algú s’haurà de posar les piles per tal que una situació esperpèntica com aquesta no es torni a repetir mai més.

8 comentaris:

Allau ha dit...

Recta final? Jo pensava que érem al bell mig de la quinzena electoral. D'ençà que vam perdre el referent del metre de platí iridiat, tots funcionem com pollastres decapitats.

Miquel Saumell ha dit...

Allau,
Ha ha ha! Formalment és així com dius però estic segur que no se t'escapa que aquesta campanya electoral va començar fa ja unes quantes setmanes i, si hi hem de posar una data, jo hi posaria l'onze de setembre, al vespre, quan va acabar la mani més multitudinària que s’ha fet mai a Catalunya. D'aquí el títol del meu post ;-)

Oliva ha dit...

QUE CiU,TINGUI O NO TINGUI,MAJORIA ABSOLUTA,A CATALUNTA,QUE CONEIXEM "EL PERCAL",ENS ES IGUAL,PERO A MADRID QUE ESTAN FEN MANIGUES I CULLARETES PER FOTRALS,NOOO¡¡¡. JA VEURES "LA RAZON""EL MUNDO" I FINS I TOT "EL PAIS" EL DIA 26....SERA TOT UN ESPECTACLE,O POTSER UN FASTIC.

Clidice ha dit...

Fa dies que estic en jornada de reflexió, i em temo que més d'un i més de dos, també. Respecte a això dels vots estrangers ... bé, Ciu no ha parat de donar suport a les lleis que surten de madriT, era complicat però no impossible, sembla.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Estic d'acord amb tu que dilluns serà entre divertit i decebedor veure com des de la metròpoli enfoquen aquest nou episodi de la sempre pendent “carpeta catalana”.

Clidice,
Entre els votants que mai hauria dit que necessitessin fer "jornada de reflexió" abans d'anar a votar sens dubte t'hi hauria posat a tu. Sembla que anava errat, amb el que un cop més em demostro a mi mateix que cada dia es poden aprendre coses noves ;-)

Jordi ha dit...

D'aquesta campanya estic "passant" moltíssim. Em reservo les forces per discutir amb espanyolistes que volen que em calli!!!

Que surti el que hagi de sortir però a l'endemà a posar-se per la independència d'una manera seriosa, sistemàtica i sense parada.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
A aquestes alçades de la pel·lícula penso que no té cap sentit posar-se a "discutir amb espanyolistes", que tenen molt clara la seva opció i no canviaran d'opinió. I a més a més hi tenen tot el dret, només faltaria!
En canvi, aprofitar els dies que falten fins diumenge per fer pedagogia entre els votants que estan indecisos pot donar fruits. Fem-ho!

Jordi ha dit...

Miquel, més que discutir els declaro els meu dret a expressar-me per molt que intentin negar-me'l i els comunico que no els accepto com a amos que és el que volen ser. Fet davant d'indecisos i guanyades moltes batalles crec que he guanyat vots per a la causa ;-)