.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 4 de desembre del 2012

Espanya no ha guanyat, senyor Juliana, però La Vanguardia ha perdut un subscriptor

Del diari La Vanguardia n’he parlat moltes vegades, i només cal escriure La Vanguardia al buscador del blog per comprovar-ho. Avui ho torno a fer, i és per comentar el meu adéu a aquest diari com a subscriptor. Dir que La Vanguardia és un diari més aviat de dretes és gairebé una obvietat. És el diari de la gent conservadora de Catalunya, el diari de la burgesia, o de la gent d’ordre com a alguns els agrada definir-se, tot i que de persones d’ordre i conservadores tant se’n troben a les dretes com a les esquerres. No he vist mai una concentració més gran de dirigents polítics d’ordre i conservadors com en les reunions dels partits comunistes de l’antiga URSS i països de l’Europa de l’Est, o de la Xina, o de Corea del Nord, o de Cuba. I cal recordar que aquests partits, unes ideologies que només tenen sortida en tasques de govern en dictadures polítiques de partit únic, eren i són d’esquerres, almenys sobre el paper.

Si repassem una mica la història dels 131 anys de La Vanguardia des que l’any 1881 va ser fundada per dos igualadins, els germans Godó, veurem que el que sempre ha estat conegut com el diari de referència de Catalunya i que, ens agradi o no, encara és ara, amb molt poques excepcions sempre ha anat a remolc de qui governa. Jo acostumo a dir que La Vanguardia és el diari dels que manen o... dels que La Vanguardia intueix que manaran aviat. Així, darrerament, i molt especialment a partir del passat onze de setembre, La Vanguardia va fer un gir estratègic en favor de les tesis sobiranistes d’Artur Mas. Un gir que es veia forçat per les circumstancies i que molts lectors del diari no van entendre i encara no entenen ara. No tinc cap prova que aquest gir estratègic tingués alguna cosa a veure amb les generoses subvencions que l’empresa editora dels Godó ha anat rebent de tots nosaltres via govern català. Si per mi fos les subvencions, mentre es paguin amb els meus diners, les suprimiria totes.

Però aquesta deriva sobiranista i pro Mas de La Vanguardia es va donar sobtadament per acabada fa vuit dies, el dilluns 26 de novembre, el dia després de les eleccions. Aquell article del director adjunt Enric Juliana que portava per títol “Guanya Espanya” ho deia tot, sense oblidar el semàfor vermell per a Mas que li van dedicar a la pàgina 2, tot i haver guanyat còmodament les eleccions amb més del doble de vots i escons que el segon partit. La Vanguardia va confondre, vull suposar que interessadament, la victòria-fracàs de Mas amb una minva del moviment sobiranista a Catalunya, quan tot indica que aquest és ara més fort que abans del 25N. En fi, ja feia temps que, per diversos motius, em ballava del cap donar-me de baixa com a subscriptor, i l’exemplar del 26 de novembre va ser la gota que va fer vessar el vas. De fet, per estar informat cada dia em miro per internet un munt de diaris, catalans i estrangers, i el fet de rebre a casa un exemplar La Vanguardia de paper era només una tradició familiar heretada que ara he donat per acabada. Segur que m’hi acostumaré.

8 comentaris:

Galderich ha dit...

El toros també eren un costum ben català i va arribar un moment que vam acabar amb les curses de braus per considerar-les immorals.

Les tradicions que no poden actualitzar-se amb els canvis de pensament i amb l'imaginari col·lectiu les podem donar per acabades, certament.

Oliva ha dit...

NO SE PERQUE N'ACABA DE VENIR A LA MEMORIA,UN VELL "AFFER".....EL CAS GALISONGA......DONCS AIXO NO?,

Jordi ha dit...

No és deia "La Vanguardia Española". Doncs això... A més el nom de Vanguardia queda molt militar, molt falangista...

sarrianenc ha dit...

Últimament només cal veure el to dels articulistes. I pel que sembla a Can Godó, hi ha una "guerra" entre els germans Javier i Carlos. El primer, editor del diari, pel que sembla ha rebut pressions de diversos sectors per a que el diari girés el seu rumb de lloança a en Mas i comencés a donar-li xarop de bastó. I per l'altra, en Carlos, que pel que sembla és un fan d'en Mas i que, al contrari del seu germà, vol que el diari aprofundeixi en la línia ideològica convergent. Potser estan en joc les subvencions del futur. Vés a saber! El que ha trascendit és que des de CDC s'ha acusat el diari, després de l'article d'en Juliana i del semàfor, de no servir els interessos del país i de la causa sobiranista. Roma no paga traïdors!

sarrianenc ha dit...

Si CDC té un problema amb UDC. Fa uns dies vaig escriure dos articles al meu bloc.
http://sarrianenc.blogspot.com.es/

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Suposo que no compares la "fiesta nacional", que titlles molt adequadament d'immoral, amb el fet d'haver estat subscrit unes quantes dècades a LV, oi? Si més no, jo no he tingut la sensació d’haver comés una immoralitat ;-)

Oliva,
Res a veure, en Galinsoga era d'una època en la que el director era nomenat (o, si més no, beneït) pel govern espanyol. Em sembla que això ara no passa. O potser sí, ves a saber!

Jordi,
No se m'hagués acudit mai relacionar el nom del diari amb el falangisme. Quan es va fundar la Falange LV ja feia mig segle que era al carrer.

Sarrianenc,
Benvingut al radar. Abans de res, un lector d'aquest blog de tant en tant em deixa comentaris signats amb el nom de "sarrianenc" i, per tal d’evitar confusions, potser li diré que es busqui un altre alies.
I anant al tema, aquesta teoria teva de la "guerra" familiar potser és certa, o no, però la veritat és que Javier i Carlos no són germans sinó pare i fill i, si no ho tinc malentès, qui mana és el pare. A partir d'aquí podem especular tant com vulguem.
Quan tingui una estona em miraré el teu blog. Això sí, ja et puc dir que, d'entrada, m'interessa, ni que només sigui per afinitats de barri.

Jaume ha dit...

La Vanguardia sempre ha anat a favor del vent que bufa. Però ara sembla que no ha llegit bé l'oratge.

Miquel Saumell ha dit...

Jaume,
Tal com ho veig LV va a la deriva... i sort en tenen de les generoses subvencions que els paguem entre tots per mitjà de la Generalitat.
NO A LES SUBVENCIONS!