.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 28 de febrer del 2017

Una medalla no disminueix la discriminació; l’augmenta

Que a la nostra societat les dones estan discriminades és un fet objectiu que només es pot negar des del cinisme, la ignorància o la mala fe. Establerta aquesta base, la discrepància comença quan els gestors públics, la bona fe dels quals s’ha de suposar, prenen decisions estranyes per tractar d’apaivagar la discriminació femenina. Sense anar més lluny, a Sarrià es concedeix cada any la medalla de la dona, i amb aquest gest tan simpàtic a ulls d’alguns —i, sobretot, d’algunes— com, al meu entendre, tan populista, alguns polítics intenten netejar la seva pròpia consciència.

Com a conseqüència d’una falsa descentralització de la ciutat, més formal que real, a Sarrià sempre s’ha votat dreta però gairebé sempre (34 dels 38 anys transcorreguts des de les primeres eleccions municipals democràtiques) hi ha governat l’esquerra. Xifres canten: dels 19 consellers municipals del districte, la dreta en té 16 (dones i homes) i l’esquerra només en té tres, pertanyents als comuns, socialistes i ERC. Per cert, tots tres són homes, zero per cent de dones.

És ben sabut que l’esquerra sempre s’ha apropiat del fals discurs de la superioritat moral sobre la dreta, i sempre s’ha sentit molesta quan algú els fa veure les seves contradiccions. Com dèiem abans, xifres canten. Sobre el paper l’esquerra és molt favorable a la dona però, a l’hora de la veritat —la composició del Consell Plenari del Districte, per exemple—, discrimina molt més a la dona que la dreta. I per tal de dissimular-ho, es concedeix cada any la medalla de la dona. És a dir, més que els mèrits de la persona guardonada, es prima el fet de ser una dona. I això és discriminació, a Sarrià i a la Xina, i estaria bé que les dones fossin conscients d’aquesta manipulació.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Tenim un dèficit de dones als partits d'esquerres que, poc a poc, es va solucionant, però massa poc a poc. L'estalinisme intern tampoc hi ajuda, no cal dir.

Clidice ha dit...

Tenim un dèficit de dones als partits d'esquerres que, poc a poc, es va solucionant, però massa poc a poc. L'estalinisme intern tampoc hi ajuda, no cal dir.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
"L'estalinisme intern", m'agrada el concepte ;-)