.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 18 d’agost de 2022

L'Afganistan i els silencis còmplices

(Article original publicat el 12/8/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2082, pàg. 2)

Amb l'assassinat del líder d'Al Qaeda a Kabul m'ha vingut a la memòria que ara fa un mes una entitat cívica del meu barri va programar una xerrada sobre la situació actual a l'Afganistan. Per motius professionals en els quals per manca d'espai no puc entrar, fa molts anys que segueixo de prop l'actualitat afganesa, però el dia d'aquella xerrada em trobava de viatge i no hi vaig poder assistir com m'hagués agradat. Abans d'aquell acte, i per si els meus comentaris podien ser d'utilitat en el debat que preparaven, vaig fer arribar als organitzadors unes reflexions que intentaré resumir en el paràgraf següent.

No podré ser a la xerrada, tot i que m'hagués agradat plantejar la sorpresa de molts ciutadans per la manca de crítiques públiques de l'esquerra a l'actuació criminal dels talibans que governen Afganistan. En tots aquests mesos gairebé no he trobat retrets contundents ni dels cupaires, ni dels comuns, ni de l'esquerra més esquerranosa en general. He plantejat aquest tema diverses vegades, en públic i en privat, també a les xarxes socials, i sempre he rebut un silenci molt cridaner com a resposta. De vegades em pregunto si tal vegada el Ministeri de Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici de l'Afganistan té complicitats i simpaties amagades a casa nostra. Tinc ganes de publicar un article que vagi en la línia d'aquestes reflexions, i de com (no) reaccionen les esquerres veient l'actuació no ja antidemocràtica sinó clarament criminal perpetrada cada dia per les autoritats afganeses. Em dol especialment el tracte degradant que el nou règim té reservat a les dones afganeses, amb un únic objectiu: fer-les invisibles. I, mentrestant, tant la gent de l'esquerra caviar com la de l'esquerra de la birra continuen callant, com si sentissin ploure. Tot plegat, decebedor.

Crec que no cal afegir res més. Constato que les nostres esquerres més ideologitzades continuen reaccionant amb un silenci que a la majoria de la ciutadania ens produeix tristesa i indignació. Això sí, a partir de l'assassinat a Kabul d'Ayman al Zawahiri, l'ideòleg de l'11S, alguns polítics de l'esquerra silenciosa han aprofitat l'avinentesa per pontificar que els Estats Units són els dolents de la pel·lícula afganesa. Però continuen sense dir gairebé res sobre les senyores afganeses a les quals s'impedeix treballar i desenvolupar qualsevol activitat fora de l'àmbit familiar, i a les quals els talibans prohibeixen sortir de casa sense el burca i tot el que representen aquestes presons tèxtils ambulants.