Una abraçada (un abrazo)

D'uns anys ençà, la majoria de les entrevistes radiades o televisades s'acaben amb l'entrevistador acomiadant-se de la persona entrevistada amb la fórmula "una abraçada". Aquesta moda de les abraçades virtuals va començar a Madrid (Espanya), amb la fórmula "un abrazo", i fins i tot "un fuerte abrazo". De vegades la persona entrevistada contesta repetint la mateixa fórmula, però altres reaccionen com acostumo a fer jo, dient gràcies o bon dia, i deixem l'abraçada per quan tinguem l’interlocutor a una distància que ens permeti abraçar-lo físicament. Si et ve de gust, és clar, perquè no sempre et ve de gust abraçar-te amb segons qui. I tot això sense perdre de vista que si bé a Madrid es considera socialment acceptable que t'abracis amb la primera persona que et trobis, fins i tot amb qui ni tan sols coneixes personalment, viatjant pel món aprens de seguida que en altres llocs el contacte físic amb el teu interlocutor —abraçades i petons— és un signe de mala educació que s’ha d’evitar.