.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 15 d’agost del 2022

Núñez Feijóo l'encerta... a mitges

 

L'actual Conducător dels populares espanyols, Alberto Núñez Feijóo, tot i portar pocs mesos en el càrrec, ja comparteix la mateixa conclusió a la qual van arribar en el seu moment els seus predecessors: "Es muy difícil gobernar España si el PP no sube en Cataluña". Els líders del PP tenen tota la raó, però no sembla que s'hagin aturat massa a valorar els motius reals dels seus repetits fracassos electorals al territori que, als efectes pràctics, ells veuen com una colònia d'Espanya, i és que "al 52% dels catalans se'ns tracta com si fóssim empestats"; ho he posat entre cometes per respectar els drets d'autor d'aquesta piulada.

Em fa mandra i em sap greu repetir-me, però l'explicació és tan senzilla com que la quota unionista a Catalunya és clarament minoritària, tot i que el món unionista es resisteix a acceptar aquesta realitat. La suma total de l'unionisme és la que és, i elecció rere elecció continua anant a la baixa. Si, com tot indica, Ciudadanos s'acaba fonent com un terròs de sucre, amb tot mereixement, poden pujar les franquícies catalanes de Bocs, del PP i del PSOE, així com algun altre partit que no anomenaré per no fer posar vermella a la seva militància.

Un petit detall: si Catalunya ja fos un país independent —ho serà abans del 2030—, el PP tindria moltes més possibilitats de governar Espanya. El PSOE aquest problema aparentment no el té, ja que una bona part de la seva militància i dels seus votants mantenen la ficció que la marca diferenciada PSC encara és viva, quan difícilment es pot negar que, als efectes pràctics, el PSC va desaparèixer per decisió pròpia fa uns quants anys.