Dictadura judicial

L’espionatge als dissidents polítics està molt institucionalitzat. No és pas cap secret que a Espanya tampoc es respecta la separació de poders ni el dret a la privacitat de les comunicacions dels ciutadans. S’ha practicat i es continua practicant el lawfare de manera sistemàtica contra els col·lectius que fan nosa al poder i, molt especialment, contra els catalans que volen decidir democràticament el seu futur.

D’exemples en tenim per donar i per vendre, des de l’anomenada Operación Cataluña orquestrada des de les clavegueres estatals i dirigida per tot un ministre d’Espanya, fins al judici del procés el qual, amb totes les seves irregularitats, va acabar amb condemnes d’un segle de presó. En tots aquests episodis, tant la UCO de la GC com la UDEF de la PN van emetre informes falsos, sabent-ho, els quals es van utilitzar per jutjar, condemnar i empresonar persones innocents.

Són moltes i molt variades les interferències inacceptables dels poders de l’estat en les nostres vides, i això inclou, òbviament, les males pràctiques d’alguns jutges de la cúpula judicial. Tot i que la majoria dels jutges fa bé la seva feina, aquest conjunt de comportaments delictius d’alguns membres de la cúpula judicial ens porta a concloure que, massa sovint, resulta inevitable identificar aquestes pràctiques amb les habituals d’una dictadura.

Quan parlem de dictadura judicial ens referim a uns jutges que disposen del suport institucional del Tribunal de Orden Público —ara anomenat Audiencia Nacional, però amb una filosofia de treball molt similar a la del franquisme—, del Tribunal Supremo i del Tribunal de Cuentas. I encara que aquest últim organisme formalment no és un tribunal, actua i castiga com si ho fos. I per sobre de tots aquests organismes hi ha el paraigua del Tribunal Constitucional, peatge inevitable abans de poder anar a buscar una justícia justa més amunt dels Pirineus.

Resumint la situació, les actuacions d’alguns jutges i altres alts i menys alts funcionaris estatals fan molta pudor de prevaricació. I els ciutadans que en patim les conseqüències tenim en contra el fet que aquests personatges estan molt protegits pel sistema, i saben que per més grossa que la facin difícilment acabaran a la presó. I tots som perfectament conscients que quan la justícia europea hi digui la seva, els presumptes prevaricadors ja estaran feliçment jubilats.