Després de set segles ininterromputs de presència a Pedralbes i si un miracle d’última hora no ho impedeix, i no és sobrer parlar de miracles considerant el tema que estem tractant, les tres monges que encara queden al Monestir de Pedralbes marxaran a mitjan febrer, i el monestir quedarà buit.
Fa uns anys vaig tenir una conversa amb l’abadessa del monestir, que va morir l’any passat. Llavors el meu interès es va centrar a demanar-li el suport moral i públic de la comunitat i ella, molt amable, ens va donar el seu suport. El nostre objectiu era i continua sent que el monestir de Pedralbes torni a formar part del barri de Sarrià d’on no hauria d’haver sortit mai.
Hi ha molta gent que ignora que l’adscripció de Pedralbes al districte de les Corts va ser responsabilitat exclusiva de l’alcalde Pasqual Maragall, mitjançant un decret d’alcaldia que ell mateix va signar als anys vuitanta del segle passat. Amb aquell decret equivocat, el barri i el monestir de Pedralbes van deixar oficialment de formar part de Sarrià.
Ara els sarrianencs tenim, doncs, dos problemes els quals no són d’impossible resolució. Per tornar el Monestir de Pedralbes a Sarrià només cal que un alcalde valent esmeni l’error del seu antecessor i signi un decret que torni a modificar els límits entre Sarrià i les Corts. I per evitar que les monges marxin es necessitaria que altres monges s’incorporessin a la comunitat, i el Senyor Cardenal Arquebisbe de Barcelona segur que hi podria fer alguna cosa. A veure si es produeix el doble miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada