Jornaleres i el capitalisme

He fullejat els números #1 i #2 (tardor 2024) d’una publicació anomenada Jornaleres, dedicada a l’Economia Social i Solidària (ESS) la qual, segons els seus promotors, seria una alternativa raonable al sistema capitalista. Potser cal aclarir que aquesta revista està esponsoritzada per institucions públiques governades per polítics d’esquerres, i té un format tan summament exagerat que per llegir-les amb un mínim de comoditat es necessitaria una taula de dibuix tècnic.

Com més he viatjat pel món més convençudament capitalista m’he anat tornant, tot i que això no exclou el fet de tenir una visió social i solidària del món on visc. I com a petit empresari que he sigut tota la vida sé molt bé què és tractar i retribuir correctament els treballadors. Per altra banda, he vist sous de misèria en diverses cooperatives i altres entitats de gestió similar que també prediquen les bondats de l’ESS, així que en aquest aspecte les jornaleres no em poden donar gaires lliçons.

Sóc capitalista més per exclusió que per convenciment. Això és perquè l’única alternativa al capitalisme és el comunisme en els seus diversos corrents, marques i variants; a Catalunya, des del PSUC, d’això en sabem bastant. I tothom sap també on viuen millor les persones, i com han anat derivant, sempre a pitjor, les societats governades pels comunistes. El debat és molt senzill, només es tracta que les persones visquin cada dia millor.

Molts països han reforçat les seves fronteres per evitar el trànsit de persones, però des del final de la Segona Guerra Mundial les úniques fronteres que s’han establert al món amb l’objectiu que la gent no pugui marxar del seu país són les que han posat els governants dels paradisos comunistes. Per entrar-hi, tot són facilitats; per marxar-ne, et posen totes les dificultats imaginables.

Torno al principi, aquests dos exemplars de Jornaleres estan dedicats a entrevistes amb persones que, al meu entendre molt equivocadament, associen el capitalisme amb tots els mals del món. La meva experiència, però, és justament la contrària. Per motius professionals he tractat amb persones i empreses de tot el món i de tota mena. He viatjat per les tres Amèriques (del nord, del centre i del sud), per uns quants països africans i asiàtics, i per bastants països d’Europa, i això em permet afirmar amb rotunditat que es pot ser capitalista i, alhora, tenir una visió social i solidària del món.