.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 16 de setembre de 2008

Alerta! El bilingüisme pot provocar tartamudeig

El Mundo deia l’altre dia que el bilingüisme pot provocar quequeig. Es basava en l’estudi que havia fet una revista anglesa sobre una mostra de 317 nens que parlaven l’anglès i un altre idioma.

Bé, al marge de si la mostra es pot considerar suficientment representativa, i de que el lloc on s’ha fet l’estudi (Gran Bretanya) sigui extrapolable a Catalunya, jo això del tartamudeig ja ho tenia molt clar abans de llegir aquell diari. Vull dir que tinc molt clar que per tal d’anar cap a l’objectiu ja gens dissimulat de fer desaparèixer el català a Catalunya, alguns espanyols (sortosament no tots, n’hi ha alguns que no es deixen enredar) són capaços de qualsevol cosa. Fins i tot de justificar el suposat quequeig que pateix una bona part de la població europea que, com tothom menys El Mundo sap, és com a mínim bilingüe des que són nens. I dic suposat perquè jo que m’he mogut una mica per Europa això del tartamudeig de les persones bilingües no ho havia observat mai. A partir d’ara m’hi fixaré més. Sort en tenim del diari El Mundo que ens il•lumina i ens il•lustra sobre determinats temes que suposadament ens afecten i que la premsa d’aquí ens amaga i no gosa tractar.

La realitat és, però, que la majoria dels catalans no tartamudegen. Els uns perquè només parlen espanyol (aquests poden estar tranquils, mentre no parlin català no corren cap risc) i molts dels altres perquè a banda del català i l’espanyol s’adonen que amb aquestes dues llengües no en tenen prou per anar pel món i en necessiten una tercera. Alguns fins i tot som capaços de fer-nos entendre en més idiomes. Tot sigui per allunyar el risc de quequejar degut al bilingüisme.

6 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
és més...molts altres estudis, contrastats empíricament que si cal ja citaré amb dades bibliogràfiques, expressen que ésser bilingüe ol trilingüe, millora la capacitat de comprensió i d'anàlisi, facilitant els aprenentatges, no només d'altres llengües (per amplicació del camp semàntic) sinó de qualsevol altra disciplina. És per això que les classes altes d'Europa, que fa temps que poden formar els seuls fills, normalment els porten a col·legis on l'aprenentatge es fa en altres llengües que no són la pròpia. Aquests de El Mundo ja els coneixem..per cert, no eren els fills del seu ínclit director i la prestigiosa modista que anàven al Col·legi Britànic de la capital d'Espanya? ..
salut amic

Anònim ha dit...

N'es-es-es-es-tàs se-se-se-se-gur?
Bon dia!!!

saltenc ha dit...

El bilingüisme provoca el tartamudeig, ara falta endevinar que és el que provoca tanta "mala llet" a aquests del Mundo

Miquel Saumell ha dit...

Trina,
T'agraeixo que ens confirmis tècnicament el que jo ja m’ensumava.
El que comentes d’en Pedro José i la modista no ho sabia. Però si és com dius dedueixo que aquesta peculiar parella, almenys en temes lingüístics que els afecten directament, hi toquen més del que pot semblar llegint certs articles d’aquell diari.

Àngel,
No et càpiga cap dubte. Bona tarda!

Saltenc,
Et deixo que ho endevinis i ens ho facis saber.

Vull acabar, però, trencant una llança en favor d'un aspecte concret de la versió digital de El Mundo. Quasi sempre actualitza les noticies important uns minuts abans que ho faci El País. Ho tinc més que comprovat. “Al César lo que es del César”.

Noctas ha dit...

El mundo no deixa de ser el diari més ben escrit de la premsa espanyola. Els meus diaris són L'Avui però també El Mundo. De bajanades se'n diuen a tot arreu i aquesta que denuncies és d'una absoluta indecència..salud

Miquel Saumell ha dit...

Noctas,
Contra gustos no hay disputas. Jo, en canvi, no tinc cap diari que pugui considerar meu. M'agraden tots, és a dir, m'agrada llegir-los tots, ni que només sigui de tant en tant. Ho faig amb els diaris italians (El Mundo), catalans (La Razón), etc. I et diré més, quan viatjo m'agrada comprar-los encara que no els entengui. Llavors no els llegeixo... però me’ls miro i els comparo amb els d'aquí.