.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 18 de setembre de 2008

“The New York Times” i “El radar de Sarrià”

El primer títol que vaig posar a aquest post era “Radarejant” des de Sarrià” però després m’ha semblat que posant-hi l’altre potser tindria una mica més de ganxo. Un dia ja vaig explicar que el títol d’un article venia a ser l’equivalent de l’embolcall d’un regal. Sempre he pensat que si abans d'obrir-lo el regal t’entra per la vista ja tens molt de guanyat encara que segurament sortirà aquell simpàtic que dirà que aunque la mona se vista de seda, mona se queda.

Avui, 18 de setembre, fa 156 anys que va aparèixer als Estats Units el diari The New York Times. Estic segur que per a molta gent (per exemple, els seus editors i els periodistes que hi treballen) avui serà una data rellevant i potser en aquells despatxos novaiorquesos ho celebraran de manera especial.

També avui, 18 de setembre, fa exactament un any que vaig endegar El radar de Sarrià. Per tant i per motius molt diferents la data del 18 de setembre té també, per l'autor d'aquest blog, la seva importància, en aquest cas per ser l’aniversari de la sortida a la xarxa.

Tal com es pot comprovar en aquests exemples tot és relatiu i allò que per a uns pot ser molt important per a uns altres ho és menys o no ho és gens. Assumint el risc que corro en expressar-ho públicament, per a mi és molt més important El radar de Sarrià que The New York Times. No hi ha color. Vull dir que posats en la tessitura d’haver d’escollir entre una cosa i l’altre em quedo sense dubtar-ho amb el meu blog encara que sigui a canvi de renunciar a la lectura d’aquell gran diari. I és que de grans diaris el món n’és ple però de El radar de Sarrià només n’hi ha un.

Si transcorregut un any aquest blog que esteu llegint encara està obert es degut principalment a dos motius: que encara tinc coses a dir i que encara tinc gent que em llegeix. De fet, si l’analytics de Google no menteix (a vegades en tinc seriosos dubtes), El radar de Sarrià té cada dia més visitants. Es tracta d’una progressió lenta, modesta, més aviat aritmètica que geomètrica, però sempre positiva.

Vull aprofitar el post d’avui per deixar constància expressa del meu agraïment als lectors que segueixen habitualment El radar de Sarrià. També i molt especialment als seus comentaristes, tant els que deixen comentaris directes al blog com els que me’ls fan arribar de manera privada. I ja que hi estic posat aprofitaré també per disculpar-me doncs no sempre puc contestar totes les aportacions que rebo. Encara que algunes es quedin sense resposta les agraeixo igualment.

Ens anirem llegint... espero.

13 comentaris:

Esther ha dit...

"I és que de grans diaris el món n'és ple però de El radar de Sarrià només n'hi ha un", m'ha agradat aquesta frase. Moltes felicitats per un any de bloc, i el que és més important, un any en què l'has anant enriquint amb continuïtat, que no tothom ho pot dir. I a més, diuen que un any a la xarxa és com 10 anys impresos. Per molts anys!
P.D. T'he votat pels Blocs Catalunya perquè el Radar és un dels blocs amb els que més gaudeixo llegint.

saltenc ha dit...

Felicitats Miquel! Per part meva pots estar convençut que el teu "Radar" estarà obert.

Trina Milan ha dit...

Miquel,
per molts i molts anys...ja ho saps...llegirem el NYT però llegirem segur el Radar de Sarrià..no defalleixis..
una abraçada

david ha dit...

Miquel, tinc una curiositat amb els blogs i més quan hi has fet referència directament. M'agradaria saber si no és molt demanar quans lectors tens al dia. Es un tema que pocs cops es tracte amb la naturalitat que s'hauria de fer i crec que tots els blogs ho podrien ficar. Si al autor del blog li agrada saber els lectors que té, cosa obvia, als lectors ens agrada saber quants som. Gràcies

Miquel Saumell ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

David, no tinc cap confiança en els comptadors de visites i per això no en tinc cap al blog. He vist moltes coses estranyes. Sé que molts es poden manipular amb facilitat, i sé d’alguns blogs que ho manipulen.... Però em diuen que l'Analytics de Google, sense ser perfecte, és més fiable que els altres. Jo no hi entenc però tu tens una curiositat i ara mateix m’ho he mirat (només ho faig molt de tant en tant).
Dades de setembre:
De dilluns a divendres tinc unes 70 visites al dia.
Dissabtes i diumenges baixa molt (la gent es connecta des de la feina).
Dia amb més visites: el 4 de setembre, amb 102.
Últim dia analitzat: ahir dia 17, amb 68 visites.
Tinc entès però no ho sé segur que els blogs que es llegeixen des del “Reader” i aplicacions similars (jo mateix ho faig) no surten en aquestes estadístiques de lectors. Vull dir amb això que encara que l’Analytics fos fiable tampoc sabràs mai quants lectors tens. És com aquell diari que tenen al bar i que al vespre ha passat per cinquanta mans... Espero haver satisfet la teva curiositat.

Anònim ha dit...

Miquel,

Enhorabona, jo no recordo el dia exacte que vaig endegar el meu blog, només sé que al novembre farà un any, és curiós com canvia la vida en 12 mesos i la quantitat d'experiències que anem adquirint sense adonar-nos, i és fantàstic poder compartir en un blog la nostra visió del món.

M'haguès agradat conèixer-te abans, però recuperaré el temps perdut, sempre que puc passo per aquí.

jordi ha dit...

I qui ho poguis seguir fent molts anys mes.
Una mica d'aire fresc va be per netejar

Miquel Saumell ha dit...

Eureka,
Només ens portem una diferència de dos mesos com a blogaires, un període de temps que segons ens explica l'Esther a dalt de tot d'aquesta columna és equivalents a dos anys impresos. Res, calderilla.
Ja també quan puc vaig llegint articles teus més antics, per posar-me una mica al dia i saber més amb qui “parlo”.
La veritat és que deixant de banda idees polítiques i religioses, a la xarxa hi trobes gent molt interessant. Per altra banda els blogs cada dia tenen més presencia a la societat. Avui mateix en Monzó dedica la seva columna de La Vanguardia al blog d’un amic meu.

Jordi,
Gràcies. A vegades no n’hi ha prou amb aire fresc, hi ha temes que necessiten una bona ensabonada, de Fairy ultra com a mínim. Fem el que podem.

david ha dit...

Gràcies Miquel, has satisfet la meva curiositat per ara...jeje

Artur ha dit...

Endavant, Miquel, amb el teu blog! Sempre que tinc temps llegeixo els teus entenimentats comentaris i admiro la teva agudesa en descriure i qualificar els fets i les persones que passen pel teu voltant.

Miquel Saumell ha dit...

Artur, t’agraeixo la floreta. Es fa el que es pot, que no sempre és molt però és més que no fer res.

Enric Tomàs ha dit...

Felicitats per l'aniversari. Em sembla bé que consideris el Radar millor que el NYT, perquè, què collons, és el teu. A mi em passa el mateix. Si algun dia obres nou blog podries planetjar-te un The Sarrià Times, no? jeje!
p.d: m'agrada més el títol d'ara que el que havies previst inicialment.

Miquel Saumell ha dit...

Enric,
Aquest comentari teu m'havia passat per alt. Gràcies.
I sobre el nom d'un futur blog espero poder-lo anomenar encara en català, vull dir que espero que la meva llengua duri encara el temps suficient perquè jo no en vegi la seva definitiva desaparició "social". Però desafortunadament anem per aquest camí.