.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 15 de setembre del 2008

"Visca, visca, visca, Catalunya socialista!" o la temptació que sempre tenen alguns de voler imposar les seves idees als demés

Al meu amic d’esquerres (un d’ells):

No em podràs pas negar, amic d’esquerres, que l’eslògan que serveix de títol a aquest post l’has escoltat moltes vegades. Potser l’has cridat i tot. Jo també l’escolto sovint. La darrera vegada va ser dijous passat, durant l’ofrena floral del politburó dels socialistes al xiulòdrom. Tot i no ser notari, d’haver sentit aquest crit moltes vegades en puc donar fe. És un crit recurrent allà on s’ajunten uns quants socialistes organitzats.

Un bisbe de Vic que es deia Torras i Bages no va dir mai “Visca, visca, visca, Catalunya cristiana”. Però m’atreviria a dir sense por a equivocar-me que ho pensava i que s’hagués apuntat a l’eslògan sense dubtar-ho. El que Torras i Bages va dir és que “Catalunya serà cristiana o no serà”. Evidentment el senyor bisbe estava equivocat. Els bisbes també s’equivoquen.

Amb el seu eslògan els socialistes venen a dir més o menys el mateix, que o s’està amb ells o no s’està enlloc. Perquè a veure, què hauríem de fer els altres, la gran majoria dels catalans, aquells que no som socialistes, en una Catalunya socialista? Amb la seva pretensió d’una Catalunya políticament monocromàtica els socialistes ens han sortit una mica torrasibagencs. Ara només els faltaria afegir allò de que “Catalunya serà socialista o no serà”.

“Catalunya serà cristiana o no serà”. “Visca, visca, visca, Catalunya socialista!”. Dos eslògans equivocats, sortosament equivocats. I dic sortosament perquè representa l’intent d’imposar unes determinades idees. Les idees no s’imposen, les idees s’exposen. Qui vol las compra però comprar-les no pot ser mai obligatori. Catalunya serà el que vulguin els catalans, i no el que volia aquell senyor bisbe o el que volen els senyors socialistes. Catalunya és i serà plural. I que duri! Malament rai el dia que Catalunya sigui d’un sol color.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

És un mal eslògan però no deixa de ser un abús habitual del llenguatge dels partits. Recordem quan ERC s'enfadava perquè CiU anava a Madrid com el representant de Catalunya enlloc de "govern de Catalunya".
De fet encara avui al congrés dels diputats el grup de CiU es diu "grupo catalán de CiU en el congreso de los diputados". Una redundància o el desig de ser interpretat com a tal.

Abate Marchena ha dit...

No es nada anormal que el concepto que se tiene sobre como le gustaría a uno que fuera "la sociedad en su conjunto", no es lo mismo que el deseo de que todos los pertenecientes a ella, tengan el mismo criterio. Lo primero es aplicable a la mayoría de los ciudadanos y lo segundo producto de visiones totalitarias de la sociedad.

A mí me gustaría gritar "Viva Iberia confederada".

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Coincideixo amb tu: és un mal eslògan i per això en parlo i ho denuncio.
Podríem discutir llargament sobre si un govern representa el país que l'ha escollit o només es representa a sí mateix. Jo crec que el govern tripartit presidit per Montilla representa Catalunya, de la mateixa manera que els governs Pujol també representaven Catalunya. Encara que no ens agradi ser representats per segons qui.

Abate,
Estic molt d'acord amb el teu primer paràgraf.
I sobre allò que t’agradaria cridar no et privis pas de fer-ho. Aquí es pot cridar de tot i ningú et censurarà. Ni tan sols ho faré jo tot i no estar d'acord amb el crit que dius. A altres llocs segur que no gaudiries d'aquesta llibertat (censura prèvia, comentaris esborrats, etc.)