El d’avui és el post numero 302 d’aquest blog. Divendres passat em va passar totalment desapercebut que aquell post era el número tres-cents. Havia previst fer un post especial commemoratiu però finalment em va passar per alt. Tres-cents articles en menys d’un any és una producció que, quantitativament parlant, ja comença a tenir cara i ulls. Si quan vaig obrir el blog m’ho haguessin jurat no m’ho hagués pas cregut. Una altra cosa és la qualitat, això ja són figues d’un altre paner. No em costa gents admetre que per escriure quasi cada dia s’acaben dient moltes bajanades. Sense anar més lluny en aquest blog que esteu llegint en trobareu unes quantes. Però tot i que de vegades m’ha passat pel cap fer una neteja i suprimir uns quants posts, finalment no ho he fet perquè m’ha sabut greu eliminar quelcom que al marge del resultat obtingut també m’ha suposat un esforç. Bé, això és el que avui volia dir, que em va passar per alt la commemoració del post número 300. Si tingués un secretari que em portes el radar potser no m’hagués passat però... no és el cas. Hi ha molta gent important que presumeix de blog però que en realitat se sap que els hi gestiona un negre mentre que ells només hi donen el vist i plau final i, això sí, encabat es posen totes les medalles. Molt aviat aquest blog que esteu llegint farà un any i, llavors sí, espero no oblidar-ho doncs l’ocasió s’ho mereixerà.
8 comentaris:
Aaah! No digues el nostre secret...
Moltes felicitats!
Felicitats... i molts records d'un meu company de Departament: J.-L. Alegret. El món és un 'panyuelu'
Doncs jo vaig començar al novembre de 2007 i en tinc molts, però no els he comptat... i sí, jo he caigut en la temptació d'esborrar alguns, a vegades diem coses de les quals ens penedim per una o altra raó, no caldria fer-ho, però ho he fet, confesso que he hagut de rectificar per fets i persones que han acabant fallant o decebent.
En tot cas, és una tasca molt saludable la que fem entre tots, i si més no pensem i tractem de millorar les coses, segurament sense èxit, però qui sap?
Felicitats.
Miquel,
no et conec de fa tres-cents post però et felicito perquè dels que he llegit, ha donat per a molts comentaris aqui i a fora; l'adicció és satisfactòria...
per a molts més posts
Això sembla com aquells que quan porten 100 dies de govern ens ho fan saber a tots. Molt bé, 100 dies, celebrem alguna cosa més? No? Doncs apa, a treballar!
Miquel, ENHORABONA pels 300, i que en siguin molts més! El radar m'acompanya molts vespres i m'ajuda a mantenir-me desperta sobre part de l'actualitat. La qualitat sempre és difícil de mesurar, però (personalment): ho fas molt bé, home!
Pd. Si em quedo a l'atur, no em fitxaries pas de secre? com a valor afegit et podria fer estadístiques, una miqueta de mketing, i mooolts números...
Vent d Cabylia,
No et preocupis, ningú sabrà mai que tenim uns negres que ens fan el blog.
Saltenc,
Gràcies.
Àngel,
Doncs sí que és petit el món. Molts records recíprocs pel J.-L. i la B.
Eureka,
No sé si la nostra tasca és tan saludable com dius però el fet és que jo m’ho passo bé i amb això ja em dono per satisfet.
Trina,
L’addicció no sé si és tan satisfactòria com dius. Suposo que, com tot, depèn del grau d’addicció i també depèn de a què sigui un addicte. Fins fa uns anys jo era addicte al tabac, m’ho passava molt bé fumant però allò no era una addicció satisfactòria.
Rosalita,
Doncs mira, ja pots suposar que estic encantat de la vida d’acompanyar-te molts vespres, ni que només sigui de forma virtual. I de l’altre tema... en aquesta vida tot és negociable però alguns diuen que hi ha crisis i potser seré jo qui patiré un ERE.
Estanislau,
He deixat la meva resposta al teu comentari pel final doncs segurament és el més assenyat de tots. Si senyor, deixem-nos de celebracions que no porten enlloc i posem-nos tots a pencar d’una punyetera vegada.
Publica un comentari a l'entrada