Diumenge passat Núria Escur va entrevistar Jordi Basté a La Vanguardia, una mena d’entrevista promocional sobre el programa de radio que Basté fa als matins a l’emissora RAC1, empresa que pertany al mateix grupo Godó que el diari.
Manuel Trallero ja ho va tractar l’altre dia en el seu interessant blog però crec que val la pena insistir-hi. La part de l’entrevista que més em va cridar l’atenció i que avui m’interessa comentar és concretament aquesta:
Basté: ... Algo que la sociedad de la información aún no tiene resuelto es el tema de los blogs. Desde ahí se pueden decir muchas barbaridades, sín límite.
Escur: ¿Propone filtros a los blogs?
Basté: Desde ya. Creo que todos los medios deberíamos empezar a cuidar nuestros blogs y webs. ...
Tal com ja vaig comentar al blog de Trallero vull pensar que en el fons el que passa és que Basté no acaba d’entendre el fenomen dels blogs d’internet. M’interessa més quedar-me amb aquesta versió que no pas arribar a la conclusió que Basté està proposant la reinstauració de la censura prèvia (los filtros) que fa anys va passar a millor vida. O potser ens proposa l’autocensura regulada dels blogs? Una altra cosa ben diferent és l’autocensura lliure que, més o menys conscientment, penso que ja ens l’apliquem tots els que fem públics els nostres escrits.
A Jordi Basté potser encara ningú li ha dit que el blog no és res més que un nou mitjà de comunicació. Res més ni res menys. I que pot ser tan creïble, seriós, groguenc o pervers com qualsevol dels anomenats mitjans tradicionals. Ara mateix em vénen al cap uns quants mitjans tradicionals que diuen més barbaridades que la suma de tots els blogs.
El blog és una nova forma de comunicar-se amb els demés que té la particularitat de que no cal que estigui dirigit per un periodista (encara que molts periodistes tenen el seu blog), de que no cal fer cap inversió financera ni es necessita el permís de ningú per tirar-lo endavant. I hi afegiria que és així afortunadament. En aquest sentit un blog és molt més lliure i molt menys dependent que La Vanguardia o RAC1.
Que hi ha blogs que no tenen massa credibilitat o que són poc seriosos? Evidentment, aquest mateix que esteu llegint potser en podria ser un bon exemple. Però la censura prèvia (los filtros que proposa Basté) no són pas la solució. No fotem!
Manuel Trallero ja ho va tractar l’altre dia en el seu interessant blog però crec que val la pena insistir-hi. La part de l’entrevista que més em va cridar l’atenció i que avui m’interessa comentar és concretament aquesta:
Basté: ... Algo que la sociedad de la información aún no tiene resuelto es el tema de los blogs. Desde ahí se pueden decir muchas barbaridades, sín límite.
Escur: ¿Propone filtros a los blogs?
Basté: Desde ya. Creo que todos los medios deberíamos empezar a cuidar nuestros blogs y webs. ...
Tal com ja vaig comentar al blog de Trallero vull pensar que en el fons el que passa és que Basté no acaba d’entendre el fenomen dels blogs d’internet. M’interessa més quedar-me amb aquesta versió que no pas arribar a la conclusió que Basté està proposant la reinstauració de la censura prèvia (los filtros) que fa anys va passar a millor vida. O potser ens proposa l’autocensura regulada dels blogs? Una altra cosa ben diferent és l’autocensura lliure que, més o menys conscientment, penso que ja ens l’apliquem tots els que fem públics els nostres escrits.
A Jordi Basté potser encara ningú li ha dit que el blog no és res més que un nou mitjà de comunicació. Res més ni res menys. I que pot ser tan creïble, seriós, groguenc o pervers com qualsevol dels anomenats mitjans tradicionals. Ara mateix em vénen al cap uns quants mitjans tradicionals que diuen més barbaridades que la suma de tots els blogs.
El blog és una nova forma de comunicar-se amb els demés que té la particularitat de que no cal que estigui dirigit per un periodista (encara que molts periodistes tenen el seu blog), de que no cal fer cap inversió financera ni es necessita el permís de ningú per tirar-lo endavant. I hi afegiria que és així afortunadament. En aquest sentit un blog és molt més lliure i molt menys dependent que La Vanguardia o RAC1.
Que hi ha blogs que no tenen massa credibilitat o que són poc seriosos? Evidentment, aquest mateix que esteu llegint potser en podria ser un bon exemple. Però la censura prèvia (los filtros que proposa Basté) no són pas la solució. No fotem!
13 comentaris:
Jo també veig els blocs com un nou mitjà de comunicació, i aquesta és la seva gràcia, que no estan supeditats a cap exigència de producció, només a la pròpia linia editorial de cada autor. I censura prèvia, no gràcies!
M'ha agradat molt avui l'article d'opinió de'n Monzó a la Vanguardia, que no sé si estarà penjat a la versió digital. Parla de "Huy, lo que han dicho" primer a la ràdio, després a la televisió... com la gent dóna a aquests mitjans un 100% de credibilitat, i la columna acaba amb un "sí. Lo dice internet", referint-se a que tard o d'hora arribarà aquest dia en que internet i els blocs -com a mitjà de comunicació- acabaran significant per a la societat.
Salutacions Miquel!
Jo crec que hi ha motius de control imperialista dins aquestes prohibicions o filtres.
El PP ja va fer els seu intent amb la llei de la societat de la informació. Afortunadament, va perdre les eleccions al poc de temps de sorgir la llei.
L'imperi espanyol no vol veus discrepants per tal de manipular els ciutadans.
Si a en Basté li pugen els fums és perquè deu estar pujant força en audiència, de fet al començar el programa ja fa el sermó estil Bassas.
Molt d'acord amb el teu enfoc, i no acabo d'entendre què coi volia dir en Basté amb aquesta afirmació, em costa de creure que parlava de censura "externa i prèvia"... perdria el sentit tot el fenomen.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Vull només aclarir que a mi m’agradava més “El món a RAC1” d’abans (amb el senyor Bosch) que el d’ara (amb el senyor Basté), tot i que encara l’escolto, de la mateixa manera que m’agradava més l’Avui d’abans (amb el senyor Sanchis) que el d’ara (amb el senyor Bosch), tot i que encara el llegeixo.
El que s’ha de veure és si RAC1 té ara més audiència que abans (sembla ser que sí) i si l’Avui ven més exemplars ara que abans (ho dubto). Aquestes dades són les que interessen al senyor Godó (i també al senyor Lara, pel seu 40% a l’Avui) i el demés són trons.
En Basté té un problema moltes vegades i és que no pensa el que diu, un altra que se li presenta és que a partir d'ara l'escoltará mes gent, gent que estar acostumada a sentir un professional molt mes capacitat que ell.
Saltenc, només una curiositat, com pots saber que en Basté no pensa el que diu? T’ho ha dit ell mateix o algú que ho sap del cert perquè ho ha escoltat del propi Basté? Perdona’m la curiositat i la gosadia però és que a mi sempre m’agrada tenir respostes a les coses que no veig clares.
Benvolgut Miquel,és tot mes senzill, un servidor per la feina que té pot estar prou escoltant el meravellós món de la radio i el programa d'en Basté ocupa una part d'aquest, per tant com a oidor i com a raonament la impressió que em dona aquest xicot és que moltes vegades parla i després pensa.Per exemple,no sembla de calaix tenir una secció de blogs en el programa en el qual anima a la gent per donarlos a conèixer i després criticarlos com ha fet en aquesta entrevista, no et sembla.
Benvolgut Maurici,
Em sembla que pel que expliques tu coneixes bastant millor que jo el món de la ràdio en general i el programa d'en Basté en particular. El meu coneixement d'aquest programa i d'aquest periodista es limita a escoltar-lo de tant en tant i intermitentment quan vaig en cotxe. Tot això que dius dels blogs i tal no ho coneixia i pel que expliques potser el millor consell que li podríem donar a aquest xicot seria, d'entrada, una visita al psicòleg per tal d’aclarir-se primer ell mateix, i després una primera lliçó bàsica sobre el què són els blogs d’internet.
Miquel,
genial el teu post...i totalment d'acord, és més el que diu en Maurici és el que jo vaig pensar quan llegia l'entrevista a en Basté; que a més em va fer sentir una mica ofesa perquè el meu blog el van publicitar a la secció que comenta Maurici i em vaig sentir com traïda si la opinió del director del programa no s'adiu amb el que la periodista em va explicar al demanar-me si no m'importava que parlessin de Platxèria al programa. Criteri i sentit comú...amics
Trina,
Només ofèn qui pot fer-ho. Tu no t'has de sentir ofesa, només faltaria. Són ells (Basté i el seu equip) els que no s’aclareixen. Però demanar sentit comú a segons qui, com fas tu, potser és demanar massa; no creus?
A la trobada de Girona del mes que ve potser podríeu establir un “premi” fora concurs pel periodista que més hagi demostrat públicament la seva ignorància sobre el mon dels blogs. Basté seria un dels meus candidats.
Té raó en Saltenc, escolto Rac-1 de 6 a 12 cada dia i en Basté és prou visceral i irreflexiu, es nota en els comentaris fora de guio que deixa anar, de fet és com si qualsevol de nosaltres conduis el programa, aixó es bó atès li dona frescor i espontaneitat, pero a banda li manca la professio0nalitat d'en Bassas. Quan a la censura, no s'en sortiràn si no és a base de querellas que ja hi ha hagut algun cas i més n'hi haurà. S'ha de dir que en general tampoc es desbarra ni ballestreja tant a la majoria de blocs, més ho fan a la C OPE o al Mundo. Encantat de pasar per aquí, m'ho ha recomanat el Saltenc. a10
Gràcies, Francesc, per la teva visita i aportació al debat. La censura a internet en el conegut com a primer món lliure tindrà sempre les de perdre. Sempre hi haurà gent con en Basté que voldran posar portes al camp, però no se’n sortiran. Altra cosa és el cas dels països predemocràtics. A Rússia, per posar només un exemple, ja han pelat algun blogaire per no ser prou políticament correcte amb l'actual cúpula dirigent sorgida del KGB soviètic. Finalment, estic amb tu que tota la colla de la Cope, Libertad Digital, El Mundo, etc. diuen moltes més barbaritats que la majoria dels blogaires... però jo seré el primer defensor de que les puguin continuar dient.
Publica un comentari a l'entrada