Tres notes finals i un prec:
Primera. Fa uns anys l’Ajuntament de Barcelona es va encapritxar de la web www(punt)barcelona(punt)com. Per raons que ara no venen al cas jo llavors tenia relació amb l’empresa propietària d’aquella web i vaig seguir el tema bastant de prop. Estem parlant de l’empresa Barcelona.com, Inc., registrada als Estats Units. L’ajuntament primer va intentar arribar a un pacte extrajudicial amb els propietaris, i jo hi afegiria que ho van fer amb un plantejament massa prepotent per part del consistori. En no arribar a cap acord, l’ajuntament va iniciar un plet contra ells als Estats Units, un procediment que va resultar caríssim i que òbviament vam acabar pagant tots els barcelonins. Poca broma, estem parlant de més de mig milió d’euros en minutes d’advocats espanyols i americans. Tal com era de preveure, finalment l’ajuntament va perdre el plet i l’empresa Barcelona.com, Inc. segueix sent la legítima propietària d’aquella web. Potser com a premi a l’eficàcia del regidor que va portar aquell assumpte, al cap d’un temps el seu partit el va promoure a conseller de la Generalitat. De fet encara exerceix com a tal des del seu despatx de la Via Augusta.
Segona. Que en ple segle XXI les administracions públiques lluitin per obtenir determinats dominis d’internet o llocs web em sembla una activitat totalment sobrera i fora de lloc. Fa uns anys això potser encara es podia entendre però avui ja no té cap sentit. Bàsicament perquè aquests capritxos municipals costen molts diners i crec que tots coincidirem en que la ciutat de Barcelona en general i, per posar un exemple encara més proper, el barri de Sarrià en particular, tenen altres prioritats de despesa. Tampoc és irrellevant el fet que, pel que sembla, aviat es liberalitzaran els dominis d’internet i se’n podran crear de tota mena. Això és el que vaig sentir fa poc i, sent així, ara potser no caldria precipitar-se en dispendis innecessaris com s’està fent.
Tercera. Com deia abans no he entès mai aquesta fal•lera que tenen algunes administracions públiques per batejar les seves pàgines web i els corresponents dominis d’internet amb determinats noms geogràfics i/o amb certes connotacions polítiques i lingüístiques. Tant a nivell particular com professional jo sempre m’he mogut amb dominis neutres del tipus “.net” “.com” “.org” “.biz” etc., i haig de dir amb tota franquesa que no he tingut mai cap problema identitari. A la meva edat tinc molt clar què sóc jo i a la vegada tinc encara més clar que la xarxa d’internet és global. És com allò de les matrícules dels cotxes, que si la E que si no la E, que si el CAT que si no el CAT. No necessito que la xapa que dugui el meu cotxe m’identifiqui. De fet, prefereixo identificar-me jo quan ho consideri convenient i no sempre que aparqui el cotxe. Com a persones adultes que som no tenim cap necessitat de que el polític de torn ens autoritzi o ens prohibeixi posar unes lletres de més o de menys a la matrícula. I és que si seguim per aquest camí acabarem tots amb un rètol a la solapa informant a la gent sobre la nostra vida i miracles.
El prec. Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid el que sí que voldria i que ara capritxosament determinats polítics no em deixen fer és poder circular a més de 80 per l’autopista, amb quatre objectius que ja vaig explicar no fa gaire: arribar abans, consumir menys gasolina, contaminar menys i deixar de fer el ruc veient com els consellers que ens haurien de donar exemple m’avancen a 160 amb total impunitat quan jo haig d'anar a 80 vigilant que no em retratin els radars.
Primera. Fa uns anys l’Ajuntament de Barcelona es va encapritxar de la web www(punt)barcelona(punt)com. Per raons que ara no venen al cas jo llavors tenia relació amb l’empresa propietària d’aquella web i vaig seguir el tema bastant de prop. Estem parlant de l’empresa Barcelona.com, Inc., registrada als Estats Units. L’ajuntament primer va intentar arribar a un pacte extrajudicial amb els propietaris, i jo hi afegiria que ho van fer amb un plantejament massa prepotent per part del consistori. En no arribar a cap acord, l’ajuntament va iniciar un plet contra ells als Estats Units, un procediment que va resultar caríssim i que òbviament vam acabar pagant tots els barcelonins. Poca broma, estem parlant de més de mig milió d’euros en minutes d’advocats espanyols i americans. Tal com era de preveure, finalment l’ajuntament va perdre el plet i l’empresa Barcelona.com, Inc. segueix sent la legítima propietària d’aquella web. Potser com a premi a l’eficàcia del regidor que va portar aquell assumpte, al cap d’un temps el seu partit el va promoure a conseller de la Generalitat. De fet encara exerceix com a tal des del seu despatx de la Via Augusta.
Segona. Que en ple segle XXI les administracions públiques lluitin per obtenir determinats dominis d’internet o llocs web em sembla una activitat totalment sobrera i fora de lloc. Fa uns anys això potser encara es podia entendre però avui ja no té cap sentit. Bàsicament perquè aquests capritxos municipals costen molts diners i crec que tots coincidirem en que la ciutat de Barcelona en general i, per posar un exemple encara més proper, el barri de Sarrià en particular, tenen altres prioritats de despesa. Tampoc és irrellevant el fet que, pel que sembla, aviat es liberalitzaran els dominis d’internet i se’n podran crear de tota mena. Això és el que vaig sentir fa poc i, sent així, ara potser no caldria precipitar-se en dispendis innecessaris com s’està fent.
Tercera. Com deia abans no he entès mai aquesta fal•lera que tenen algunes administracions públiques per batejar les seves pàgines web i els corresponents dominis d’internet amb determinats noms geogràfics i/o amb certes connotacions polítiques i lingüístiques. Tant a nivell particular com professional jo sempre m’he mogut amb dominis neutres del tipus “.net” “.com” “.org” “.biz” etc., i haig de dir amb tota franquesa que no he tingut mai cap problema identitari. A la meva edat tinc molt clar què sóc jo i a la vegada tinc encara més clar que la xarxa d’internet és global. És com allò de les matrícules dels cotxes, que si la E que si no la E, que si el CAT que si no el CAT. No necessito que la xapa que dugui el meu cotxe m’identifiqui. De fet, prefereixo identificar-me jo quan ho consideri convenient i no sempre que aparqui el cotxe. Com a persones adultes que som no tenim cap necessitat de que el polític de torn ens autoritzi o ens prohibeixi posar unes lletres de més o de menys a la matrícula. I és que si seguim per aquest camí acabarem tots amb un rètol a la solapa informant a la gent sobre la nostra vida i miracles.
El prec. Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid el que sí que voldria i que ara capritxosament determinats polítics no em deixen fer és poder circular a més de 80 per l’autopista, amb quatre objectius que ja vaig explicar no fa gaire: arribar abans, consumir menys gasolina, contaminar menys i deixar de fer el ruc veient com els consellers que ens haurien de donar exemple m’avancen a 160 amb total impunitat quan jo haig d'anar a 80 vigilant que no em retratin els radars.
5 comentaris:
Jo estic plenament d'acord amb el teu plantejament. Tots sabem que allò important no és com sigui el teu domini sinó com et posiciones i en quina mesura el teu contingut et defineix. Però és clar, fa uns anys que algú confongués una empresa americana amb la ciutat feia por. Amb el temps els internautes saben com trobar el que busquen i simplement posant Barcelona al google (el que fa el 95% de gent) surten webs d'aquí.
Dit això, jo conec l'administració des de dins i he format part de l'Ajuntament. He après moltes coses d'ells, especialment dels tècnics, que crec que valen molt i també he tingut accés d'aprop asl regidors de diversos grups polítics. Em dóna la sensació que TOTS confonen les prioritats, que alguns estan contaminats amb prioritats post-modernes de l'escola d'ESADE: la publicitat d'allò públic, que sota el meu punt de vista és lamentable quan no es tractin d'activititats mercantils (en salvo turisme i promoció econòmica però mai campanyes institucionals). Fa uns mesos, quan encara hi treballava, vaig criticar obertament la compra de llicència Office per valor de 600.000 euros. Em semblava molt millor fer servir altres programes gratuïts d'igual qualitat i fer una despesa mínima en formació per aquest software. Amb tot això queda clar que per mí el domini .bcn és una xorrada i un mal consell d'algun assessor d'imatge que, amb el precedent del barcelona.com, vol tornar a un Status Quo que de fet no ha existit perquè la normalitat és el bcn.cat o bcn.es
Andreu,
Gràcies pel teu comentari que, bàsicament, comparteixo. Però això del ".bcn" dels senyors Hereu & Martí em fa més por que una pedregada perquè sé que si la cosa segueix tirant endavant la xorrada que dius ens costarà molta pasta, tant si s’acaba aconseguint com si finalment es rebutja. Ho dic perquè encara recordo les vicissituds per obtenir el ".cat" explicades per Saül Gordillo en el seu llibre "Nació.cat". Allà hi havia una part de la societat civil per donar-hi suport (moral i pecuniari) i em el cas de Barcelona no tinc tant clar que es repeteixi aquell esforç col•lectiu.
Està clar que no es repetirà cap mena de suport popular i espero que replanteixin la proposta. algú sap si ciutats com Ny o londres tenen domini propi?
No siguem ingenus: el .bcn és un intent de carregar-se l'èxit (relatiu) del .cat
La història de sempre: Barcelona segregada de Catalunya.
-Andreas
Andreas Balart,
Gràcies per la visita.
Potser seria millor centrar els esforços per tractar d'obtenir el ".ct"...
Publica un comentari a l'entrada