Sempre he tingut un interès especial en parlar de l’emissora de ràdio dita dels bisbes. Ho he fet ja en diverses ocasions. Aquí s’ha parlat sovint dels líders d’opinió de la Cope i, especialment, d’un de molt conegut que exerceix als matins, el senyor Jiménez (conegut també com a Don Federico), així com d’un altre menys conegut però, al meu entendre, molt més perillós que el primer, un tal senyor Vidal, Don César, que predica cada dia a partir de les vuit del vespre.
Aquí s’ha tractat sovint sobre els molts disbarats que dia sí i dia també es deixen anar en quasi tots els programes d’aquesta emissora, sempre en contra de tot el que tingui alguna cosa a veure amb Catalunya, amb els seus governs democràticament elegits (el d’ara i també els d’abans), amb la llengua catalana i, en definitiva, amb els catalans en general, tots sense excepció, inclosos els dirigents del PP que, almenys en teoria, serien els clients naturals de l’emissora. Vull dir que ja sigui laCaixa quan intenta fer negocis a Espanya, o qualsevol empresa que tingui quelcom a veure amb Catalunya, tenen garantides les crítiques i els insults diaris d’aquesta emissora.
És com una obsessió malaltissa que tenen a la Cope. Pel que sembla i es va veient al llarg dels anys, això els aporta molts oients a Espanya (i també alguns a Catalunya, no ens enganyem, que a Catalunya hi ha de tot). Com a conseqüència de tot això, sembla ser que el negoci de la publicitat d’aquesta emissora va com una seda i als amos de l’empresa, que al cap i a la fi el que pretenen és que el negoci els funcioni, estan encantats de la vida. De tant en tant els amos fan veure que alguna cosa no els agrada i alguns fins i tot fan el paper de l’enfadat. Però ho fan quasi d’amagatotis, amb la boca petita. Tots sabem que és només per despistar, perquè no sigui dit, i quan s’ha de renovar el contracte milionari de Don Federico ho fan todos a una sense cap mena de remordiment. La pela és la pela i l’euro és l’euro.
Fa uns dies el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme públic format per uns suposats experts que representen els partits polítics amb representació parlamentària, va decidir per unanimitat no renovar a la Cope les seves emissores de Lleida i Girona. No entraré en els motius tècnics en els que diuen haver-se basat els membres d’aquest organisme per justificar la seva decisió. Crida, però, l’atenció que tots els partits polítics representats al consell (també el PP) hagin coincidit unànimement amb aquesta dràstica decisió.
Altra cosa és que sóc totalment contrari a l’existència mateixa del CAC en la seva actual configuració o, si més no, a moltes de les seves funcions de control polític. Però això ja són figues d’un altre paner i entraríem en un altre debat que avui no toca.
La meva postura ha estat sempre contrària a les decisions polítiques que portin a la censura i/o a la desaparició d’emissores de ràdio i de televisió. En aquest sentit defenso tant la Cope d’ara per quedar-se sense poder emetre a Lleida i Girona com la TV3 de fa un temps quan per una altra decisió política va ser silenciada a València.
El dret a la llibertat d’expressió mai no hauria de ser deixat de banda per decisions polítiques, com tampoc ho és el dret dels oients a sintonitzar unes emissores i a no escoltar-ne unes altres.
Aquí s’ha tractat sovint sobre els molts disbarats que dia sí i dia també es deixen anar en quasi tots els programes d’aquesta emissora, sempre en contra de tot el que tingui alguna cosa a veure amb Catalunya, amb els seus governs democràticament elegits (el d’ara i també els d’abans), amb la llengua catalana i, en definitiva, amb els catalans en general, tots sense excepció, inclosos els dirigents del PP que, almenys en teoria, serien els clients naturals de l’emissora. Vull dir que ja sigui laCaixa quan intenta fer negocis a Espanya, o qualsevol empresa que tingui quelcom a veure amb Catalunya, tenen garantides les crítiques i els insults diaris d’aquesta emissora.
És com una obsessió malaltissa que tenen a la Cope. Pel que sembla i es va veient al llarg dels anys, això els aporta molts oients a Espanya (i també alguns a Catalunya, no ens enganyem, que a Catalunya hi ha de tot). Com a conseqüència de tot això, sembla ser que el negoci de la publicitat d’aquesta emissora va com una seda i als amos de l’empresa, que al cap i a la fi el que pretenen és que el negoci els funcioni, estan encantats de la vida. De tant en tant els amos fan veure que alguna cosa no els agrada i alguns fins i tot fan el paper de l’enfadat. Però ho fan quasi d’amagatotis, amb la boca petita. Tots sabem que és només per despistar, perquè no sigui dit, i quan s’ha de renovar el contracte milionari de Don Federico ho fan todos a una sense cap mena de remordiment. La pela és la pela i l’euro és l’euro.
Fa uns dies el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme públic format per uns suposats experts que representen els partits polítics amb representació parlamentària, va decidir per unanimitat no renovar a la Cope les seves emissores de Lleida i Girona. No entraré en els motius tècnics en els que diuen haver-se basat els membres d’aquest organisme per justificar la seva decisió. Crida, però, l’atenció que tots els partits polítics representats al consell (també el PP) hagin coincidit unànimement amb aquesta dràstica decisió.
Altra cosa és que sóc totalment contrari a l’existència mateixa del CAC en la seva actual configuració o, si més no, a moltes de les seves funcions de control polític. Però això ja són figues d’un altre paner i entraríem en un altre debat que avui no toca.
La meva postura ha estat sempre contrària a les decisions polítiques que portin a la censura i/o a la desaparició d’emissores de ràdio i de televisió. En aquest sentit defenso tant la Cope d’ara per quedar-se sense poder emetre a Lleida i Girona com la TV3 de fa un temps quan per una altra decisió política va ser silenciada a València.
El dret a la llibertat d’expressió mai no hauria de ser deixat de banda per decisions polítiques, com tampoc ho és el dret dels oients a sintonitzar unes emissores i a no escoltar-ne unes altres.
15 comentaris:
El problema de fons és que, com moltes altres coses, la regulació de l'especte radioelèctric és un nyap. Teòricament les radios emeten gràcies a unes concessions renovables cada 10 anys. Aquestes concessions s'atorguen a nivell local (estació a estació) basant-se en una sèrie de criteris: viabilitat econòmica, nombre de llocs de treball que generarà, hores de producció pròpia, arrelament a la zona...
A la pràctica, però, el que ha prevalgut és la màniga ampla i molts són els casos en què s'incompleixen les condicions de concessió, començant per les grans cadenes, que solen incomplir la condició d'hores de producció local i de tenir un mínim de personal a cada emissora. Segurament la pràctica és molt més realista que la teoria, però si una cadena com la COPE converteix l'emissora de Manresa en un mer repetidor, després no s'ha d'extranyar que quan toqui renovar concessió no li ho facin.
En el cas concret de les emissores subjectes a concurs, a més, coincidia en què totes elles estaven explotades únicament amb autoritzacions provisionals, però no tenien concessió. Es tracta d'una conseqüència del "Pla Pilot" que la Generalitat va desenvolupar els anys 2001-2002 i que va ampliar la cobertura a moltes ràdios i cadenes ja existents amb freqüències que no tenien assignació. Per tant, a ningú "li han tret" unes emissores, perquè fins ara tothom emetia allà en condicions d'alegalitat.
I per cert, el que els gironins no podran escoltar (via ràdio) és Cadena 100, no la COPE en FM (cal recordar que les "grandes cadenas" tenen emissores en AM, en TDT i en DAB)
Mai no he combregat amb les opinions que escampa per les ones la COPE, més concretament amb les de Losantos, que n'és l'estendard. I estic molt d'acord amb tu, Miquel. Com a estudiant de Periodisme i/o Comunicació que sóc, crec que és fonamental recolzar la llibertat d'expressió, que amb aquesta "censura" s'hi veu vulnerada. Trobo ben tristes aquestes notícies de tancaments de mitjans.
David,
T'agraeixo molt els aclariments tècnics, un tema en el que jo no volia entrar. Però que en ple segle XXI, en plena societat 2.0, internet i tota la pesca hi hagi d’haver un regulador com el CAC amb les funcions de “censor polític” que jo hi crec veure és quelcom que no m’agrada. I que les conseqüències d’aquesta regulació siguin que molta (o poca) gent de Girona i Lleida deixin de poder escoltar d’una manera normal com feien fins ara els seus ídols d’opinió encara m’agrada menys. Estic segur que tècnicament hi haurien d’haver altres alternatives menys dràstiques. I això t’ho diu un que si tingués més temps disponible es dedicaria a portar aquesta gentussa davant dels tribunals cada dos per tres.
Esther,
Encantat de coincidir amb tu però jo penso que encara és més perillós el missatge de Don César que el de Don Federico.
Si és que, pensant-ho bé, tens tota la raó, Miquel. Amb aquestes mesures després els tindrem tots al damunt buscant-nos, per variar, les pessigolles.
Voldria pensar que a casa nostra és poca la gent que escolta la Cope per convicció i que, qui l'escolta, ho fa amb esperit crític per tal de contrastar informacions. Què en penses? Tots sabem que ha Catalunya tenim els catalans culturalment catalans i els catalans que miren enfora; catalans anticatalans voldria pensar que n'hi ha pocs (s'ha de ser ben ruc, per ser-ho!)
Salutacions, que ara feia uns dies que no entrava per aquí :)
Perdona, no sé si m'he explicat bé en el post anterior: una cosa serien els catalans amb la mirada cap a fora i una altra, els catalans pròpiament anticatalans.
Hola Montse!
Queda entesa la teva aportació que, bàsicament, comparteixo. No sé si s’ha de ser ruc com dius però la meva impressió és que de catalans pròpiament anticatalans n’hi ha bastants més dels que a primera vista pot semblar però, afortunadament, bastants menys dels que a ells els agradaria ser.
De catalans que miren enfora aquí en tens un: jo mateix. No som gaires, en el sentit de que si la gent viatgés més i veiés el que passa fora potser n’aprendríem una mica i tot plegat ens aniria millor. Ara bé, mirar enfora no ho veig incompatible amb ser culturalment català. En el meu cas crec que comparteixo ambdues característiques.
Potser a qui en realitat et refereixes al parlar dels catalans que miren enfora és als catalans que supediten els interessos de Catalunya als que ells consideren superiors interessos espanyols. D’aquests n’hi ha molts, quasi m’atreviria a dir que avui en dia són majoria. I així ens va.
La COPE ajuda més a l'arrelament de l'independentisme a Catalunya que qualsevol ràdio catalana i, fins i tot, es podria comparar a la feina que faria una ràdio independentista si existís.
Els qui realment fan mal son Catalunya Ràdio o TV3 amb el seu espanyolisme subliminal i de bones maneres. Si tothom escoltés la COPE en comptes de catalunya ràdio o telemadrid en comptes de TV3 l'independentisme a catalunya es dispararia encara més del que ja ho està.
Bon dia Marc,
A gent que viu aquí i que sembla no tenir les idees prou clares sobre aquests temes de la relació Catalunya-Espanya, sovint jo mateix els suggereixo escoltar la Cope durant uns quants dies i després “ja en tornarem a parlar”.
El problema és que aquesta emissora té molt predicament fora d’aquí, i fora d’aquí la gent no veu la realitat de Catalunya, no pot contrastar informacions, i s’acaben fent una idea molt equivocada del que realment passa aquí. I francament, aquest enverinament intel•lectual de la societat espanyola crec que tampoc ens convé.
La Cope és una emissora que al meu entendre viu bàsicament d’emetre verí ideològic anticatalà, crec que no en trobaríem cap altra amb tanta mentida. Però tot i això defenso que es pugui continuar escoltant des d’aquí. Són els peatges que comporta el dret a la llibertat d’expressió.
Has dit: "Potser a qui en realitat et refereixes al parlar dels catalans que miren enfora és als catalans que supediten els interessos de Catalunya als que ells consideren superiors interessos espanyols. D’aquests n’hi ha molts, quasi m’atreviria a dir que avui en dia són majoria. I així ens va".
A aquests em referia, sens cap mena de dubte. De tota manera, les taxonomies, és clar, sempre s'han d'acceptar amb matisos.
Una abraçada a Sarrià!
Bon dia Miquel
Me vas a disculpar si te escribo en Castellano, pero no se hablar y escribir en Catalán. Mi comentario no se remite a la respuesta de tu comentario en el blog de Eva, de Arte de lo Posible, eso ya lo hice en su día, el contestarte. Lamento profundamente que te hayas hecho una idea un tanto equivocada de mi persona, que juzgas sin conocer.
Por otro lado, intentado poner un poco sentido a tus escritos que parecen ser muy interesantes, cometarte que las lenguas están para unir y no para separar. Están para enriquecer y no para dividir. La democracia es libertad y respeto a todo tipo de opinión, y por ello, a pesar de entender el Catalán me gustaría saber que opináis quienes vivís en Cataluña sobre la actualidad politico social que vivimos. Mi interés es saber para poder opinar. Como ya indiqué en arte de lo posible, no puedo opinar , por mis valores, y debido a que no tengo información o conocimiento, si opinase me convertería en un ignorante en potencia. Por eso te comento que si te es posible por favor remíteme en castellano, creo que en tu enunciado del blog indicas, por lo que he logrado entender, que este es un ricón para comentar temas de política en Cataluña, Europa y el Mundo. Espero tu respuesta
Pues nada, Salvador, por mi parte agradecerte el comentario, y mostrarte de entrada mi extrañeza. Por una parte dices "entender el catalán" y por otra me pides que te conteste en un idioma que no es el mío ni el habitual de este blog, idioma que tu mismo dices entender ¿No te parecería mucho más lógico y coherente por tu parte no hacerme esta petición? Tal como yo lo veo si me dirijiera al director de Le Monde diciéndole que entiendo el francés pero simultaneamente le pidiera que me respondiera en otro idioma tendría la impresión de hacer un poco el ridículo. Pero en fin, es solo mi impresión particular.
Tengo la suerte de poderme comunicar en varios idiomas y el español es uno de los que más o menos domino. Así que esta primera respuesta la pienso en catalán y te la traduzco al español, por pura cortesía y para demostrarte que estoy muy a favor del plurilinguismo, pero no solo para mi sinó para todos. En otras respuestas que se puedan suscitar en el futuro te voy a dar la satisfacción de que te enriquezcas practicando nuestra lengua, la de uso habitual de este blog, una lengua que tu mismo admites entender. Coincido contigo en que las lenguas están para enriquecer a la persona, y es por este motivo que muchos no entendemos que gente venida voluntariamente de fuera a vivir por estas tierras se empecinen en no querer aprender ni una palabra de nuestro idioma, el idioma de Catalunya. Comprenderás que actitudes así no nos gustan, no nos gustan nada. Y ahora que lo podemos decir, lo decimos abiertamente.
Sobre este post concreto ya ves que desde mi más absoluta discrepancia con la línea editorial de la Cope defiendo con la misma contundencia que se pueda seguir escuchando en todas las comarcas catalanas. No te lo vas a creer pero tengo la convicción de que la Cope és desde sus postulados anticatalanes uno de los primeros fabricantes de independentistas catalanes (te aclaro que yo nunca me he definido así). Algunos entienden que una fábrica de estas características hay que cuidarla y evitar que se descocalice. Con esta decisión del CAC entiendo que se ha hecho un mal servicio a la causa del independentismo catalán. Así lo veo.
Evidentemente mi escrito llevo a confusión debido a que omití el colocar el NO comprendo el Catalán, carezco del conocimiento, de su escritura y de su pronunciación. Por lo tanto disculpa por la errata.
Estoy de acuerdo con que la COPE es una fábrica de puro anticatalanismo acérrimo, es cierto, pero eso siempre ha estado ahí, cuando a los políticos les ha venido bien, la han puesto en marcha y cuando no, pues no lo han hecho. Lo que pasa con este asunto de fondo es que historicamente se confunden los términos de la defensa de la lengua y su respectivo uso. Otra cosa es la imposición por narices.
Es un tema que para darte mi opinión y poder participar en los debates debería de aprender, lo tengo presente. Debido a que me comunico en inglés y en francés diariamente por mi trabajo, aprender un idioma más no me vendrá mal. A día de hoy sigo pensando que hay una especie de telón de fondo invisible que no comparte la idea del extremismo catalán que nos venden los medios de comunicación y que a su vez quiere mostrarse como tu lo has hecho en este comentario, es vuestra lengua, la usais como tal y quien no desee comunicarse así ya sabe lo que tiene que hacer, eso sí con todo el respeto del mundo hacia los demás. Si desde la dirección del gobierno de Cataluña se mostrase esa idea así, sin prejuicios y sin ponerse a la defensiva, las cosas serían diferentes, y esta es mi sensación. No digo que sea buena o mala, pero por más que hago por comunicarme con gente de Cataluña, la respuesta es siempre la misma, "si no te gusta, ya sabes que hacer". Considero que hay otras formas. Gracias por tu aclaración.
Nota previa: mira, Salvador, encontrarás un montón de diccionarios on line que con solo un par de clics te traducirán un texto escrito en catalán a qualquier otro idioma. Pero déjame decirte que si sabes francés y español no tendrás ningún problema para comprender el valenciano, aquí denominado catalán. Espero que entiendas que este blog es en catalán y que también me debo a lectores procedentes del extranjero que han aprendido el catalán pero todavía no el español.
Sobre la llengua catalana, la meva posició és molt més senzilla del que sembla:
• Als organismes i empreses públiques: obligatorietat del funcionari d'atendre la gent en la seva llengua, ja sigui català o espanyol. Cap excusa, cap excepció, tothom qui a Catalunya cobri un sou públic s'ha de poder desenvolupar en les dues llengües, de la mateixa manera que passa a Holanda amb l’holandès, encara que allà quasi tothom parli anglès.
Als negocis privats: llibertat absoluta per a tothom, cap regulació, ni pel personal que està al darrera del taulell ni per el rètol del negoci. Per posar un exemple, si un paquistaní vol posar una botiga i només la vol retolar amb urdu, cap problema. És el seu negoci i ell sap millor que ningú allò que més li convé en funció dels seus clients.
A les escoles: seguir amb la immersió lingüística en català, sense excuses, sense excepcions, ja que és la única manera d'evitar “guetos lingüístics”
Aclariment final: no estic d'acord en que "la llengua és de les persones i no tels territoris". Si fos així, l'ensenyament a Catalunya (i també a Salamanca) s'hauria d'oferir en una cinquantena de llengües, i això no és possible. L’immigrant s’ha d’adaptar al lloc on ha decidit anar a viure i no al revés.
Parlant d'imposicions, dels 400 milions de castellanoparlants del món m'agradaria recalcar que, a part dels espanyols pròpiament dits, la resta no parlen castellà precisament perquè la hagin adoptat lliurement com a llengua pròpia...
Cert, Marc, però intueixo que els hispanoamericans avui no tornarien, lingüísticament parlant, a la situació del segle XV. La prova és que tots aquells països després van anar assolint la seva independència i ja els va anar bé quedar-se amb el castellà.
Home, alguna cosa bona va fer el descobridor d’Amèrica, que per alguna cosa era català!
Publica un comentari a l'entrada