.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 21 de novembre de 2008

Tres estrelles Michelin

Com si fos la tradicional grossa de Nadal, cada mes de novembre és fa pública la decisió de Michelin sobre el repartiment d’estrelles als restaurants que hi opten. Ahir va ser el gran dia i per la tele em va semblar veure, com cada any, a alguns agraciats per aquesta mena de rifa prenent una copa de cava per celebrar-ho, igual que quan ens ensenyen els agraciats per la grossa de Nadal. Sembla ser que tan sols el fet de ser nominat per la guia vermella et pot canviar el negoci de cap a peus, i aquells que ho saben aprofitar poden guanyar una pastarrufa important. I fan molt ben fet d’aprofitar-ho.

A la Península Ibérica, és a dir de Pirineus cap avall, hi ha només sis restaurants triestrellats per Michelin, els mateixos que ja hi havia fa un any. A Portugal no n’hi ha cap. A Euskadi n’hi ha tres i a Catalunya tres més. A la resta del territori peninsular, tot i que també s’hi menja prou bé, no n’hi ha cap.

A efectes estadístics, però, a la guia vermella Michelin hi surt Espanya amb sis restaurants que llueixen tres estrelles. I formalment, avui per avui, això és veritat. Però per tal d’evitar confusions, sobretot amb els estrangers que no estan gaire al cas, convé situar bé aquests establiments en el mapa peninsular.

No he estat mai en cap d'aquests sis restaurants guardonats amb la màxima qualificació de la casa de pneumàtics. Francament els trobo massa cars i, ara per ara, tinc altres prioritats de despesa.

3 comentaris:

Esther ha dit...

Des de les declaracions de'n Santamaria, que no ho veig igual això de la cuina. Bé, que el tema de les estrelles Michelin és com allò de la guia dels vins. El productor que surt a la guia no es cansarà mai de repetir-te que el seu vi està entre les pàgines d'aquell manual. Som una societat curiosa, que ens basem en rànquings, estrelles i altres classificacions.

Miquel Saumell ha dit...

... i altres classificacions com ara portar la roba d'unes determinades marques, o conduir un tipus de cotxe que s'ha posat de moda, etc. A mi tot això no m’acaba d’agradar però és així com funciona la nostra societat.

Per cert, Esther, que en diuen a Madrid de que els dels pneumàtics no hagin concedit cap "3 estrelles" a la capital del regne? S’ho miren de reüll això dels sis triestrellats a les “regiones díscolas” o passen olímpicament tal com faria jo si fos madrileny?

Esther ha dit...

Oh, doncs no n'he sentit a comentar res. Els madrilenys encara estan tocats per això de l'Irun :)