Com si fos la tradicional grossa de Nadal, cada mes de novembre és fa pública la decisió de Michelin sobre el repartiment d’estrelles als restaurants que hi opten. Ahir va ser el gran dia i per la tele em va semblar veure, com cada any, a alguns agraciats per aquesta mena de rifa prenent una copa de cava per celebrar-ho, igual que quan ens ensenyen els agraciats per la grossa de Nadal. Sembla ser que tan sols el fet de ser nominat per la guia vermella et pot canviar el negoci de cap a peus, i aquells que ho saben aprofitar poden guanyar una pastarrufa important. I fan molt ben fet d’aprofitar-ho.
A la Península Ibérica, és a dir de Pirineus cap avall, hi ha només sis restaurants triestrellats per Michelin, els mateixos que ja hi havia fa un any. A Portugal no n’hi ha cap. A Euskadi n’hi ha tres i a Catalunya tres més. A la resta del territori peninsular, tot i que també s’hi menja prou bé, no n’hi ha cap.
A efectes estadístics, però, a la guia vermella Michelin hi surt Espanya amb sis restaurants que llueixen tres estrelles. I formalment, avui per avui, això és veritat. Però per tal d’evitar confusions, sobretot amb els estrangers que no estan gaire al cas, convé situar bé aquests establiments en el mapa peninsular.
No he estat mai en cap d'aquests sis restaurants guardonats amb la màxima qualificació de la casa de pneumàtics. Francament els trobo massa cars i, ara per ara, tinc altres prioritats de despesa.
A la Península Ibérica, és a dir de Pirineus cap avall, hi ha només sis restaurants triestrellats per Michelin, els mateixos que ja hi havia fa un any. A Portugal no n’hi ha cap. A Euskadi n’hi ha tres i a Catalunya tres més. A la resta del territori peninsular, tot i que també s’hi menja prou bé, no n’hi ha cap.
A efectes estadístics, però, a la guia vermella Michelin hi surt Espanya amb sis restaurants que llueixen tres estrelles. I formalment, avui per avui, això és veritat. Però per tal d’evitar confusions, sobretot amb els estrangers que no estan gaire al cas, convé situar bé aquests establiments en el mapa peninsular.
No he estat mai en cap d'aquests sis restaurants guardonats amb la màxima qualificació de la casa de pneumàtics. Francament els trobo massa cars i, ara per ara, tinc altres prioritats de despesa.
3 comentaris:
Des de les declaracions de'n Santamaria, que no ho veig igual això de la cuina. Bé, que el tema de les estrelles Michelin és com allò de la guia dels vins. El productor que surt a la guia no es cansarà mai de repetir-te que el seu vi està entre les pàgines d'aquell manual. Som una societat curiosa, que ens basem en rànquings, estrelles i altres classificacions.
... i altres classificacions com ara portar la roba d'unes determinades marques, o conduir un tipus de cotxe que s'ha posat de moda, etc. A mi tot això no m’acaba d’agradar però és així com funciona la nostra societat.
Per cert, Esther, que en diuen a Madrid de que els dels pneumàtics no hagin concedit cap "3 estrelles" a la capital del regne? S’ho miren de reüll això dels sis triestrellats a les “regiones díscolas” o passen olímpicament tal com faria jo si fos madrileny?
Oh, doncs no n'he sentit a comentar res. Els madrilenys encara estan tocats per això de l'Irun :)
Publica un comentari a l'entrada