...i com es pot veure, no ho dissimulen gens.Davant d’aquesta crisi que tot just comença, els líders polítics ens diuen: no us preocupeu que esteu en bones mans, deixeu-nos fer a nosaltres que som els que hi entenem.
Però no ens enganyem, la crua realitat és que els líders polítics estan encara més perduts que els seus administrats. Llavors un es pot preguntar si és raonable confiar en que facin quelcom útil i positiu per nosaltres.
Això sí, com que a nivell individual poc podem fer per resoldre la crisi econòmica mundial, sempre ens queda el petit consol de que confiar encara ens resulta gratis.
6 comentaris:
no em sorprèn que els polítics europeus vagin a la seva quan alguns experts, els economistes, en una declaració d'honestitat reconeixen que no poden donar consells 100% fiables perquè el vell manual no funciona. A mí de tota manera em preocupa més que els grans directius d'empreses importants arreu del món, les que els grans gurús de la globalització defensen com a motors de l'economia global, no tinguin ni idea sobre què fer. Rebre compensacions milionàries per abandonar l'empresa i tancar plantes de producció sí és de manual, però en aquest els que perden no tenen res a dir, amb els polítics encara rai.
Miquel,
s'ho miren de reüll aquests, no saben fer-ho d'una altra manera, i així ens va...una mica de "despotisme il·lustrat"?...ufff! no sé, és ben bé que estan perduts i nosaltres al darrera...Bon Any! ;-)
Andreu,
Jo sempre he pensat que de consells cent per cent fiables no n’hi ha, ni ara ni abans. Resulta més fiable fiar-te de la teva intuïció; tampoc no és cap garantia de res però el risc d’equivocar-te és més o menys el mateix. Els economistes sempre l’encerten quan ens expliquen què ha passat i potser també l’encerten amb les causes, però quan es parla de demà... això ja és una altra cosa. I ho dic perquè la mateixa pregunta feta a cinc experts en el tema et donaran cinc respostes diferents. La seva credibilitat és similar a la de la senyora rossa (o morena) que ens llegeix el futur amb aquella seguretat que li dóna la ignorància de la gent que li van a consultar i estan disposats a pagar per sentir els seus consells. És aquella teoria tan antiga que diu que “si l’encerto, l’endevino”.
Trina,
No sé si es despotisme il•lustrat com dius però la meva recepta ja saps que consisteix en treballar més que abans. Malament rai si esperem que “ells” ens resolguin el problema. I sí, bon any... 2010. Bé, el 2009 també el suportarem amb esportivitat i dignitat.
No hi ha una serie a TVE que es diu: "PERDIDOS"
Doncs el mateix pero en versió política.
Una salutació
Manel
Probablement això passa perquè els polítics són experts en ascendir per l'escala jeràrquica i apunyalar per l'espatlla els seus contrincants. Si es deixés en mans de tècnics, probablement les crisis tindrien un efecte menor sobre el conjunt de la societat.
Nanel,
Ho sento, quasi bé mai miro la tele però ja deu ser això, ja.
Artur,
Potser sí però suposo que no vols pas dir eliminar els polítics i les eleccions, oi? Llavors el problema és que els tècnics, tot i que puguin ser molt competents, queden sempre per sota del mandat dels polítics.
La meva recepta urgent, per començar: llistes obertes i limitació de mandats. Només amb això ja esbandiríem una mica el caspós panorama polític que ens envolta.
Publica un comentari a l'entrada