Avui torna tothom

Sóc dels pocs (o dels molts, no ho sé) que no acostumo a sortir per Setmana Santa. Aquest any tampoc ho he fet. Tinc una certa tendència a no fer allò que fa la majoria. Afortunadament em puc permetre el luxe d’organitzar el meu calendari i els meus horaris dintre d’uns límits força amplis. No negaré pas que treballar per a un mateix té molts inconvenients, però també té algun avantatge. I aquest n’és un i s’ha d’aprofitar. Un altre és no haver de dependre d’un jefe incompetent que, com tots sabem, haberlos haylos per tot arreu.

No m’agraden gens les cues, especialment les de trànsit. Així, si la gent va cap al nord jo més aviat tinc tendència a anar cap al sud. Si la gent va a la platja, jo cap a la muntanya. I si la gent surt de Barcelona, jo tinc clar que és millor quedar-me a casa. En qualsevol cas, com que això de sortir de tant en tant també m’agrada, intento fer-ho quan els altres ja han tornat o abans de que marxin. I tots contents.

Avui diuen que torna tothom, és a dir, tornen els pocs o molts que han marxat aquesta Setmana Santa. Espero que tornin contents i amb les piles ben carregades. Els mesos que ens esperen no seran gens fàcils per a la majoria dels mortals. Contràriament al que diuen alguns diaris, veig que tot això no només no mostra símptomes de millora sinó que empitjora cada dia que passa. Almenys jo no sóc capaç de veure cap llum al final del túnel de la crisi, un túnel que serà bastant més llarg del que els nostres polítics ens volen fer creure. Amb això també ens enreden. Més val que en siguem conscients.