“RAC1 desbanca Catalunya Ràdio com a emissora líder de Catalunya, segons l'EGM” (dels diaris). Toquen dues felicitacions. Evidentment i per motius obvis, la primera ha de ser per a RAC1 i el seu propietari, el Grupo Godó.La segona felicitació, també molt merescuda, és pel govern tripartit de la Generalitat que ja fa temps es va proposar com a principal objectiu radiofònic ensorrar no només CatRàdio sinó i molt especialment tot allò que l’emissora representava. Els canvis introduïts a l’empresa en són una bona prova i han anat tots dirigits en aquesta direcció. Veient els resultats obtinguts fins ara s’ha de reconèixer que els canvis han estat d’allò més efectius. Ara ja s’ha assolit la primera fita, és a dir que CatRàdio hagi deixat de ser la primera emissora de Catalunya. A partir d’aquí ja només es tracta de deixar-la seguir lliscant per la suau pendent de l’audiència a la baixa fins que arribi als confortables nivells de la COM. Llavors objetivo cumplido, tota aquesta gent ja podrà descansar tranquil·la. Se m’acut que potser una Creu de Sant Jordi pels responsables de l’èxit no seria cap mala idea. Al cap i a la fi es van proposar un objectiu no gens fàcil, l’estan aconseguint amb escreix i tot plegat amb molt menys temps del que ells mateixos es podien imaginar. Penso honestament que es mereixen una recompensa.
9 comentaris:
Substituir professionals i programes reconeguts amb excel lents audiències és signe evident de que es busquen altres coses, el difícil és poder saber quines són aquestes, potser el senyor Joan Ferran alies "Crosta" ens podria fer 5 cèntims.
La senyora Neus Bonet ha perdut 100.000 oients això són molts oients,tampoc es mereixadora de tant ni ella ni en Basté, en Manuel Fuentes amb "Problemes domèstics" puja l'audiència, per mi força millor que Minoria absoluta, a la tarde " Hem de parlar" fiasco total
i és que rivalitzar amb Clapes és com tenir davant el Barça actual, a l'endollat Joan Barril li pasa per davant fins i tot Cesar Vidal el terratrèmol de la COPE.
Finalment veurem quina "crosta" és l'infectada
TOT MOLT PREVISIBLE.
LA SRA BONET....QUINA LLAUNA¡.
EL SRO.BARRIL.....UN TABARROT¡.
JOAN FARRAN FELICITATS¡ D'AIXO S'HAN DIU FEINA BENT FETA.
JUGANT AMB BCN.
Estic d'acord amb en Saltenc.
La Bonet, gustos a banda, és una periodista; el Basté és un pilotetaire (tcc periodista esportiu), res a veure amb el Bosch. El que té en contra la Bonet i molt, és l'horari.
El Fuentes també és molt millor que un Minoria en hores baixes i amb la fórmula esgotada. Igual que el Polònia, que fa setmanes o mesos que m'arrenca pocs somriures.
L'Hem de parlar és un programa sense pretensions que es fa avorridot si no ets una dona jove amb una criatura o amb ganes de tenir-ne. Tot i que discrepo amb això del Clapés. Fer fora el Clapés va ser una molt bona decisió (parlo de qualitat, no de quantitat) de CatRàdio. Ara, van acomiadar-lo sense tenir una proposta seriosa al calaix.
Pel que fa al vespre, sincerament, RAC1 és vomitiva: són 6 hores 6 diàriament de piloteta i de brams (siguin recents o de fa 2 anys però que els agrada recordar) de locutors histèrics. De debò, em carrega exageradament i m'enganxo a l'Hernàndez i al Barril. Per discutibles que siguin.
I La nit dels ignorants regna en solitari perquè RAC1 abandona totalment el segment de matinada.
Conclusió, RAC1 guanya perquè fa una aposta comercial (prou que es nota amb la quantitat d'anuncis), que és el que és, però sense primar la qualitat mentre que CatRàdio --que havia costat 20 anys de lluites i peixos al cove bastir-- ha sigut desballestada en 5 anys. Vaja, males notícies per als catalans.
Benvolgut David ,Basté també periodista és més dolent que bona la Bonet un per "curt" i l'altra per "planera" ens fan passar els matins enyorant un professional com Bassas. Com bé dius Minoria és producte esgotat i Problemes domèstics és Manuel Fuentes total que és molt bo. Amb Clapes no ens posem d'acord, a mi em sembla un excel lent programa d'entreteniment sense buscarli res més, amè i familiar amb Clapes, Marcelí i el imitador que són uns fenòmens.
Salutacions
Com ja he dit per altres llocs, a mi no em preocupa gens si Catalunya Ràdio té més o menys oients. Aquest no ha de ser l'objectiu número 1 d'una ràdio pública (si ho és per una emissora com RAC1 que viu dels anunciants). El que sí que em preocupa és que sota el discurs de la pretesa pluralitat Catalunya Ràdio ha acabat convertint-se en una cosa ben poc plural.
Gràcies a tots.
Jo només escolto la ràdio de manera molt ocasional (mentre condueixo) i no puc entrar en detalls sobre la majoria dels programes que dieu perquè no els conec prou. Si puc dir que a RAC1 m'agradava molt més en Bosch que en Basté, de la mateixa manera que a l'Avui m'agradava més en Sanchis que en Bosch, i més en Bosch que el seu successor. De CatRàdio no cal ni parlar-ne, els canvis han sigut a pitjor quasi sense excepcions.
Resumint, sembla ser que anem a menys, els més bons busquen altres aires i les empreses intenten aprofitar el que tenen, algunes com RAC1 amb un èxit rotund. I el millor de tot, RAC1 no ens costa ni un ral.
totalment d'acord, hem coincidit en tocar el tema i en l'anàlisi, cadascú a la seva manera.
Jo amb l'únic que no coincideixo és amb en Basté. No és tan bo com els altres, cert, i té certa propensió al populisme, cert també, però és un gran comunicador i professional. Almenys a mi m'agrada...:P
David,
Estic pràcticament d'acord amb tu, amb el tema 'Problemes domèstics', que li dóna 1000 voltes a la primera hora del Minoria (la segona, crec que ni de bon tros), i amb el tema 'Nit dels ignorants', crec que és una bona aposta després d'anys de programes a les matinades de CatRàdio força desencertats.
Ara bé, tot i això, t'he de dir que les audiències, és a dir, la majoria dels oients, no pensa així. El Minoria pràcticament dobla el 'Problemes', el Versió, el qual trobo el millor programa de tardes de fa anys, triplica a les nenes de CatRàdio i a la resta de competència i la repetició del Minoria, d'1 a 3 de la matinada, supera a 'La nit dels ignorants'!. Aquesta darrera notícia em sembla impressionant...
Publica un comentari a l'entrada