Fa anys vaig obrir un compte corrent al banc que ara es fa dir BBVA (llavors tenia un altre nom), un compte que darrerament tenia pràcticament inoperatiu. Algun rebut domiciliat de tant en tant i algun ingrés en efectiu per tal d’anar mantenint un saldo més aviat discret era ara tot el seu moviment.
Fa uns dies hi tenia un saldo de 164 euros i, sense avisar-me, el banc es va prendre la llibertat de retornar impagat un rebut de 174 euros que estava domiciliat en aquest compte. No discuteixo el fet que el límit de la confiança, és a dir, el risc, que el BBVA fixa per a cada un dels seus clients el decideix el propi banc i, per tant, ara ja m’ha quedat clar que la confiança que em tenen és inferior a 10 euros.
Però confiança per confiança, si el BBVA no va confiar en que jo els cobriria un descobert de 10 euros, que aquest hagués estat el risc del banc si ells haguessin atès el pagament del rebut, a partir d’ara jo també he deixat de confiar en aquest banc. Em fa por que si a partir d’aquest incident un dia em presento al BBVA a demanar els meus diners el banc no me’ls pugui tornar.
Vaig parlar amb la directora de la sucursal però no em va voler donar cap satisfacció. Llavors li vaig dir que només em deixava l’opció del derecho al pataleo, i que donaria a conèixer públicament l’incident per tal que altres clients sabessin amb qui es juguen els quartos.
Evidentment tancaré aquest compte. No hi veig cap motiu que justifiqui que a partir d’ara la meva confiança en el BBVA hagi de ser superior a la que el BBVA ha demostrat tenir amb un client amb més de trenta anys de trajectòria com a tal. Ells s’ho perden.
Fa uns dies hi tenia un saldo de 164 euros i, sense avisar-me, el banc es va prendre la llibertat de retornar impagat un rebut de 174 euros que estava domiciliat en aquest compte. No discuteixo el fet que el límit de la confiança, és a dir, el risc, que el BBVA fixa per a cada un dels seus clients el decideix el propi banc i, per tant, ara ja m’ha quedat clar que la confiança que em tenen és inferior a 10 euros.
Però confiança per confiança, si el BBVA no va confiar en que jo els cobriria un descobert de 10 euros, que aquest hagués estat el risc del banc si ells haguessin atès el pagament del rebut, a partir d’ara jo també he deixat de confiar en aquest banc. Em fa por que si a partir d’aquest incident un dia em presento al BBVA a demanar els meus diners el banc no me’ls pugui tornar.
Vaig parlar amb la directora de la sucursal però no em va voler donar cap satisfacció. Llavors li vaig dir que només em deixava l’opció del derecho al pataleo, i que donaria a conèixer públicament l’incident per tal que altres clients sabessin amb qui es juguen els quartos.
Evidentment tancaré aquest compte. No hi veig cap motiu que justifiqui que a partir d’ara la meva confiança en el BBVA hagi de ser superior a la que el BBVA ha demostrat tenir amb un client amb més de trenta anys de trajectòria com a tal. Ells s’ho perden.
6 comentaris:
com se sol dir "és u ke ni a", això es veu que va així ara :(
segur que només es un granet de sorra en aquest mar de despropòsits però si cadascú s'acostuma afer el que tu acabes de fer segur que un dia les coses aniran millor.
Jo tampoc treballo amb el BBVA
Això encara no m'ha passat a La Caixa. Tinc un compte per gestionar les despeses del pis i en alguns casos similars han pagat el rebut. Això sí, amb un requeriment de restitució urgent.
En canvi, més d'una vegada m'han rebutjat la tarjeta en casos en què la compra del supermercat superava el saldo del compte. Ahir, sense anar més lluny, vaig haver de pagar amb una altra tarjeta 25 EUR. Al compte n'hi havia 23!
Clidice,
""és u ke ni a" però en espanyol (a Sarrià el català ja quasi no el parla ningú) és el que em va respondre la directora del banc.
Jordi,
Es fa el que es pot, que no és tot el que es pot fer però és més que no fer res, que és el que fa la majoria silenciosa.
Àngel,
Amb la Caixa potser no t’ha passat això però et poden passar moltes altres coses lletges. Un dia en parlaré.
Doncs jo estic content amb el tracte que em dispensa el BBVA.
No m’estranya, Alan, i és que si tothom deixés de ser-ne client com jo aquest banc no tindria cap més alternativa que abaixar les seves persianes per sempre.
Publica un comentari a l'entrada