BBVA: confiança per confiança

Fa anys vaig obrir un compte corrent al banc que ara es fa dir BBVA (llavors tenia un altre nom), un compte que darrerament tenia pràcticament inoperatiu. Algun rebut domiciliat de tant en tant i algun ingrés en efectiu per tal d’anar mantenint un saldo més aviat discret era ara tot el seu moviment.

Fa uns dies hi tenia un saldo de 164 euros i, sense avisar-me, el banc es va prendre la llibertat de retornar impagat un rebut de 174 euros que estava domiciliat en aquest compte. No discuteixo el fet que el límit de la confiança, és a dir, el risc, que el BBVA fixa per a cada un dels seus clients el decideix el propi banc i, per tant, ara ja m’ha quedat clar que la confiança que em tenen és inferior a 10 euros.

Però confiança per confiança, si el BBVA no va confiar en que jo els cobriria un descobert de 10 euros, que aquest hagués estat el risc del banc si ells haguessin atès el pagament del rebut, a partir d’ara jo també he deixat de confiar en aquest banc. Em fa por que si a partir d’aquest incident un dia em presento al BBVA a demanar els meus diners el banc no me’ls pugui tornar.

Vaig parlar amb la directora de la sucursal però no em va voler donar cap satisfacció. Llavors li vaig dir que només em deixava l’opció del derecho al pataleo, i que donaria a conèixer públicament l’incident per tal que altres clients sabessin amb qui es juguen els quartos.

Evidentment tancaré aquest compte. No hi veig cap motiu que justifiqui que a partir d’ara la meva confiança en el BBVA hagi de ser superior a la que el BBVA ha demostrat tenir amb un client amb més de trenta anys de trajectòria com a tal. Ells s’ho perden.