.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Un tracte degradant innecessari

No acostumo a comprar El Mundo però me’l miro cada dia per internet, com faig amb altres diaris catalans i estrangers. Però com que no en sóc subscriptor no puc accedir a tots els continguts de la versió digital del diari. Una de les coses que no puc llegir són els seus editorials; només puc llegir-ne els títols que, sovint, ja ens ho diuen tot.

El diari El Mundo no destaca precisament per la seva simpatia amb Catalunya i la majoria dels polítics catalans, ni amb CDC i el PSOE-PSC-PSOE en particular. És precisament per aquesta línea editorial tan marcada que avui m’interessa destacar que també en aquest diari s’editorialitza sobre l’innecessari tracte degradant, buscant l’espectacle mediàtic, que la Guardia Civil o la judicatura espanyoles (ignoro qui n’és el responsable directe) van sotmetre ahir a uns detinguts relacionats amb la política catalana. L’editorial porta per títol:

No era necesario esposarlos y menos exhibirlos

Potser convé recordar que quan es fan els trasllats de presumptes terroristes a la Audiencia Nacional de Madrid els furgons acostumen a entrar al pàrquing de l’edifici abans d’obrir les portes. Per tant, resulta materialment impossible veure’ls i menys encara fotografiar-los emmanillats i portant com poden una gran bossa d’escombraries amb les seves pertinences.

Algú ja va dir fa temps que el gran problema d’Espanya no és Euskadi sinó Catalunya. Jo també ho penso, i l’espectacle mediàtic que ens va brindar ahir Espanya n’és una prova més.

15 comentaris:

kika ha dit...

hola miquel,

si el mundo en això té la raó, i crec com tu que la té, aleshores és que la van fer mooolt grossa... no hi ha més remei que esperar que ho arribin a fer tan gros que peti tot sol... és l'única solució que hi veig.

Talaiòtic ha dit...

Kika, no crec que els hagin exhibit perquè la fessin molt grossa (que segurament és així), sinó per demostrar qui té el poder i qui és una colònia sotmesa.

Ferran Porta ha dit...

N'he vist les imatges aquest matí i m'han sobtat. No em sap greu el que els passi, als detinguts, si són culpables, però aquestes imatges no calien.

Clidice ha dit...

no sé veure-ho com vosaltres, perquè intento no confondre Catalunya, la meva, la vostra, amb aquesta Catalunya feudal dels 23 anys de pujolisme i els seus acòlits. Em sembla exemplar exhibir polítics corruptes emmanillats, cosa que en el cas Millet no s'ha fet i és una vergonya. En tot cas, abans feu una ullada per aquí http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com/ Amb franquesa, aquesta gent no representa Catalunya i si els ha de jutjar i emmanillar un tribunal espanyol o de les Fidji no m'interessa, el que vull és que siguin jutjats i condemnats.

Anònim ha dit...

Miquel,

Discrepo radicalment. Si el jutge els envia a la presó és perquè està claríssim que aquests elements són uns xoriços i ja els ha està bé que rebin el tracte que com a xoriços es mereixen. No sé a què ve exigir pels corruptes un tracte exquisit. Potser és que no he estès be el teu plantejament i t’hauries d’explicar millor.

Nani S

Anònim ha dit...

LO QUE ESTA CLAR5,ES QUE NOS TRACTEN COM UN PAIS INVADIT.
TRICORNIS,JUTGES POLITICS,COM AVANS EL TOP,GOBERN EMPRENYAT,QUE ES AIXO DE NO AIXECAR "EL GALLO" AMB REFERENDUMS. FOTLI QUE SON CATALANS.....
LA NETEJA TE QUE COMENÇAR PER ELS PARTITS,ELS DETINGUTS SON PEONS I RES MES QUE PEONS.
JUGANT AMB BCN.

jocrec ha dit...

Jo no hi estic d'acord. Em temo que si hagués estat un delinqüent qualsevol ningú no hagués parlat de si esta bé o no, fos o no català.
A mi el que no em sembla be es que un Delinqüent confes estigui a casa seva i el jutge no el tanqui. Es a dir el que jo no entenc es que la justícia sigui una qüestió interpretativa en mans d'uns homes amb criteris molt particulars.

Ferran Porta ha dit...

Nani S, encara no han estat jutjats. Segurament són tan xoriços com sospitem, però encara no han estat jutjats.
Salut.

Trina Milan ha dit...

Miquel,
estic d'acord amb tu, tot i que em costa segur pensant en la mateixa història de "la culpa és de Madrid", però en aquest cas era prescindible..totalment...
salut

Miquel Saumell ha dit...

Kika,
No acabo d’entendre el sentit del teu comentari, ho sento. De totes maneres, benvinguda al radar. He enllaçat el teu blog.

Talaiòtic,
D’acord. Divendres la GC o el jutge o qui en fos responsable es van passar tres pobles, i m’atreveixo a afegir que ho van fer amb tota la intenció.

Ferran,
La justícia no hauria d’estar renyida amb el dret a la dignitat de la persona. Sovint hi ha una certa tendència a deixar de banda la presumpció d’innocència, una de les columnes cabdals de l’estat de dret.

Clidice,
Si barregem tantes coses ens perdrem. Comento breument: 1/ sóc un ferm partidari de la limitació de mandats i, per tant, si de mi depengués, ni els 23 anys de Pujol, ni els 14 de Felipe González, ni els... no haguessin estat possibles. 2/ A mi no em sembla exemplar exhibir innocents emmanillats. Crec en l’estat de dret i, per tant, en la presumpció d’innocència. 3/ El tractament judicial del cas Millet és una veritable vergonya, en això coincidim. 4/ "Aquesta gent no representa Catalunya". D’acord, ni aquests senyors, ni tu, ni jo, ni el senyor Pep Guardiola. Políticament parlant, a Catalunya només la representen els 135 diputats del Parlament. 5/ L’últim paràgraf del meu post pot semblar provocador, ho admeto, però no crec en las casualitats i menys en aquest cas, i allò que vaig escriure és exactament el que penso. 6/ I sobre la teva última frase... o absolts, no? O és que ja s’ha de donar per fet que son culpables, fins i tot abans de jutjar-los?

Nani S,
Tinc poc a afegir a la resposta que ja t’ha donat el Ferran. Jo crec en la presumpció d’innocència en tots els casos.

Oliva,
Doncs sí.

Jordi,
La senyora Alegret, presidenta del TSJC, va dir ahir que ella no havia vist mai un espectacle tan poc edificant com aquest a les portes de l'Audiencia Nacional. Jo tampoc. Sobre la situació de Millet, aquí sí que coincidim al cent per cent.

Trina,
És que jo tinc la mania de buscar explicacions a tot allò que em crida l’atenció, i el circ de dissabte em va cridar molt l’atenció. No crec en les casualitats, i menys en aquest cas. Hi veig una intencionalitat clara i manifesta.

@tots/totes,
Avui el president de la Audiencia Nacional, Ángel Juanes, ha ordenat obrir un expedient informatiu per evitar que es repeteixin "situacions similars" a les de divendres. Sembla ser que després de rebre crítiques des de quasi tot arreu, ara s’intenta cobrir l’expedient, ni que sigui només formalment. El mal, però, ja està fet.

Clidice ha dit...

Per aquí no et contestaré mai el que en penso d'aquests personatges. En tot cas el temps ens ho dirà. :)

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Clidice,
Jo també sóc prudent i callo sobre moltes coses que no m’agraden de la trajectòria política de molts dels polítics d’aquest país. Ara podríem parlar, per posar només un exemple, de la cotització a la baixa dels quadres de la pintora Doris Malfeito, tal com insinuava l’altre dia no sé quin diari. Però mentre no es demostri una altra cosa aquests senyors són innocents, i jo demano per a ells el mateix tracte que m’agradaria rebre jo si em trobés en les seves circumstàncies.

minimontse ha dit...

Voldria aclarir, desde la meva experiència professional, uns quants punts:
1.-Als detinguts SEMPRE se'ls tracta com xoriços. I aixó inclou l'enmanillament (que deixa erosions als canells, per cert)i posar les seves coses en bosses d'escombraries de qualsevol manerota.
2.-La presumpció d'innocència és molt maca sobre el paper, però en la pràctica prima el "algo habrá hecho".
3.-Als menors d'edat se'ls tracta igual de malament, o fins i tot pitjor.
4.-Aixó no vol dir que aquesta sigui la manera de tractar als detinguts, i efectivament cal denunciar-ho, però potser no només quan surten uns senyors famosos i amb poder enmanillats.

Miquel Saumell ha dit...

Minimontse,
Gràcies pels teus aclariments que encara ens donen més arguments per denunciar aquestes irregularitats.

Rafael del Barco Carreras ha dit...

EL COI Y LA CAIXA DE SAMARANCH, DIAGONAL MAR, Y LOS CUADROS DE DORIS MALFEITO.



Rafael del Barco Carreras



No quería hacer leña…pero mi frase “ventas de cuadros que tenían más de PREVARICACIÓN, COHECHO, ESTAFA y hasta EXTORSIÓN que de ARTE” ha excitado a un comentarista recomendándome la PRESUNCIÓN. Para mí no hay más presunción que la que utilizó su marido conmigo. Mejor dicho, ELLOS, su mafia, no “presuncionan”, actúan implacables contra la más mínima sombra que aparezca ante su radiante sol. Es parte de sus TREINTA AÑOS de triunfo aplicando la premisa del narcotráfico colombiano PLATA O PLOMO. ¡Eso si, TODO LEGAL! y con la refinada hipocresía de la alta clase barcelonesa.



Cuenta quien presenció una de sus exposiciones:



“…el conseller Alavedra lo hizo todo con más clase: se rodeó del mundo del arte. ¡Precioso, meine Damen und Herren!: los pinceles, la trementina, el óleo y la acuarela al servicio del trinque. La esposa de Herr Alavedra— Doris Malfeito— pintaba con un estilo…particular, podríamos denominarlo así. Sin embargo, sus cuadros se cotizaban en millones de pesetas, en concreto entre cinco y diez. Era divertido, yo lo hice, asistir a una de sus «famosas exposiciones» y observar como muchos industriales catalanes compraban cualquier cuadro para después, a la hora de formalizar el pago, preocuparse sólo de que la tarjeta que entregaban al propietario de la galería llegara a poder de…«la artista». Sería interesante que alguien explicase el porqué J.A.Samaranch compró tantos cuadros de Frau Malfeito para la sede del COI y de La Caixa, o por qué la inmobiliaria Kepro adornaba las paredes de su sede con tan magna muestra pictórica. Asimismo, el Banco Vitalicio también invirtió dinero en esos cromos de mala muerte para agradecer una mediación que realizó Herr Alavedra. ¿Saben ustedes ante quién? Nunca lo dirían: el juez Estevill y su ayudante; «los extremeños se tocan», que decía el dramaturgo. Resulta llamativo que una vez que Herr Alavedra cesó en su puesto los cuadros de su esposa pasaron a cotizarse a precio de rebaja, saldo y liquidación”.



La señora no era un florero que firma donde señala su marido (confiesa ante Garzón), y que los dos debieran sentarse estos días (está citado Luis Prenafeta) en el JUICIO POR LA CORRUPCIÓN EN LA HACIENDA DE BARCELONA o EN OTRO HIPOTÉTICO A LOS 30 AÑOS DE CORRUPCIÓN con también selectos miembros de LA JUSTICIA Y FISCALÍA, queda claro consultando los libros que cito repetidamente en www.lagrancorrupcion.blogspot.com. El lo “SABÍA TODA BARCELONA”.

Interesante tirar del hilo de cada cuadro de uno a diez millones de pesetas, o ¿a cuanto una exposición entera? Un posible sumario a los 400 DE MILLET, incluida la OPOSICIÓN POR ENCUBRIDORES. En mi condena por “encubrimiento”, dice, “por conocer la procedencia de los dineros de Antonio de la Rosa Vázquez”. TRES AÑOS PREVENTIVO. Y ahora por la INMENSA CRISIS que se habla tanto de los ACTIVOS de las caixas, ¿en cuánto los tiene valorados LA CAIXA, o si los tiene? O siquiera ¿porqué se compraron? Que Estevill detuviera a uno de sus empleados, no es suficiente, hay infinitas razones prácticas y políticas.
Necesitaríamos un GARZÓN, aunque existiera el peligro de que como en tantos de sus inmensos sumarios se diluyeran cargos, se eternizara, o no pasara de mucha PRENSA y TELE.