Començaré amb una confessió personal. Si jo tingués una garantía plena que a les carreteres i autopistes no hi hagués cap mena de control governatiu de velocitat tinc molt clar que conduiria molt més ràpid que ho faig ara. Només em frena saber que si em passo del límit fixat corro el risc de multa i de perdre punts del carnet. Sense córrer aquests riscos el límit de velocitat me’l fixaria jo mateix seguint altres criteris com ara el tipus de carretera, les característiques del cotxe, la fluïdesa del trànsit, la climatologia, etc. A més a més penso que ho faria amb molt més sentit comú que seguint les indicacions vigents, però això ja seria un altre debat que deixarem per un altre dia.
Un dels aspectes que més em crida l’atenció del cas Gürtel i d’altres casos similars és la sensació d’impunitat amb que es mouen determinats personatges, actuant sempre com si no hi haguessin controls de cap mena. Van per la vida com uns perfectes bandarres que no semblen tenir cap altre objectiu que incrementar els seus patrimonis sigui com sigui i peti qui peti, saltant-se totes les normes. Si a partir d’aquí es compren un Lamborghini o fan una donació a un partit polític ho considero absolutament secundari.
Per tant penso que és massa reduccionista intentar acotar el cas Gürtel amb el finançament irregular dels partits polítics, tot i que de ben segur també hi està relacionat. Però al meu entendre la relació entre el cas Gürtel i el finançament d’un partit polític és només un aspecte tangencial d’un problema molt més greu. I és que tot plegat és molt més senzill, aquí estem parlant del finançament irregular d’uns personatges que amb l’excusa del partit s’enriqueixen ells mateixos. I evidentment aquestes coses només les poden fer amb les complicitats, actives o passives, de molta més gent que o mira cap a una altra banda o són uns perfectes inútils.
Un dels aspectes que més em crida l’atenció del cas Gürtel i d’altres casos similars és la sensació d’impunitat amb que es mouen determinats personatges, actuant sempre com si no hi haguessin controls de cap mena. Van per la vida com uns perfectes bandarres que no semblen tenir cap altre objectiu que incrementar els seus patrimonis sigui com sigui i peti qui peti, saltant-se totes les normes. Si a partir d’aquí es compren un Lamborghini o fan una donació a un partit polític ho considero absolutament secundari.
Per tant penso que és massa reduccionista intentar acotar el cas Gürtel amb el finançament irregular dels partits polítics, tot i que de ben segur també hi està relacionat. Però al meu entendre la relació entre el cas Gürtel i el finançament d’un partit polític és només un aspecte tangencial d’un problema molt més greu. I és que tot plegat és molt més senzill, aquí estem parlant del finançament irregular d’uns personatges que amb l’excusa del partit s’enriqueixen ells mateixos. I evidentment aquestes coses només les poden fer amb les complicitats, actives o passives, de molta més gent que o mira cap a una altra banda o són uns perfectes inútils.
2 comentaris:
no sé si ho tinc ben entès, però em va semblar llegir l'altre dia que PP i PSOE s'havien posat d'acord per signar una llei respecte al finançament dels partits, que permetia tals abusos? en saps res? perquè si és cert, per molt que els fiscals facin la seva feina, els partits, de dreta i esquerra, acaben blindant-se (o berlusconitzant-se) de cara a continuar agafats a la mamella. I tu ves pagant.
Clidice,
Sigui cim sigui, els partits responsables de tot aquest desgavell del seu fosc finançament són tots, i com més gran és el partit més responsable n’és. Després de 30 anys no hi ha cap excusa que justifiqui la situació actual, i d’aquí en trec la conclusió que a tots els convé seguir amb el sistema actual.
Publica un comentari a l'entrada