Creu de Sant Jordi

Alguns se’ns pixen a sobre i encara tenen la barra de dir que plou. Fa uns anys el cap de l’estat espanyol va dir textualment que "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes". Ara la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi al cap de la casa del rei espanyol, Alberto Aza, "per la seva sensibilitat envers la llengua i la cultura catalanes" i, per tant, vull suposar que li han donat la medalla a canvi d’una carta de rectificació i disculpes sobre aquelles paraules del rei. Sigui com sigui estaria bé que aquestes disculpes es fessin públiques i en l’improbable cas –no vull ser pas malpensat- que no s’hagin produït s’ha de reconèixer que la decisió del govern català com a mínim crida l’atenció. O potser és que el govern tripartit comparteix aquella afirmació reial. En fi, el pensament és lliure però la condecoració em sembla que se l’haguessin pogut perfectament estalviar.