Tota aquesta història dels grupuscles i sindicats falangistes i d’extrema dreta lluitant judicialment contra el jutge mediàtic per excel·lència és vergonyosa i estrafolària, més pròpia d’un país de pandereta que d’un país seriós. Aquell eslògan de la dictadura que deia Spain is different no només no era cap exageració sinó que manté plena vigència. Però dit això crec que és un greu error l’intent de santificació mediàtica de Garzón que una part de l’esquerra està promovent, no als jutjats sinó als carrers. Sempre s’ha dit que la justícia ha de ser igual per a tothom, i un jutge no pot ser cap excepció. Garzón no és un sant, ha tingut encerts professionals però també ha comés errors. Fins i tot en alguns moments de la seva trajectòria professional aquest jutge ha donat suport, si més no passiu, a rebutjables episodis de tortures policials. En aquest sentit tenim sentències d’alts organismes internacionals que deixen a cadascú al seu lloc. Per cert, davant del silenci difícil d’entendre per part dels que ara fan tan soroll mediàtic a favor del seu jutge. Sóc partidari de deixar que la justícia faci la seva feina però en qualsevol cas si en el nostre ordenament jurídic actuacions com les dels fatxes que dèiem abans són possibles potser que els polítics que van elaborar les lleis que ho permeten s’ho facin mirar: m’imagino que alguna responsabilitat hi deuen tenir. Al final potser tots plegats arribarem a la conclusió que la transició política no va ser tan exemplar com alguns ens volen fer creure. Que cada palo aguante su vela.
4 comentaris:
El que passa és que els polítics, en cada moment, volen fer-nos creure que 'ells' sí que ho estan fent bé. Que són els altres els que ho van fer malament. I el poble, que ja no combrega amb res que no siguin 'rodes de molí' s'ho creu, ho pren tal com li diuen, perquè ho diuen amb altaveus, i mai no es preocupa de mirar enrera, de mirar qui la va espifiar, i fer-li-ho pagar. El poble, les masses, són crèdules.
Ramon,
És una reacció ben humana, a ningú li agrada reconèixer els errors propis.
Ho sento però no hi estic gaire d'acord en alguns punts (visca la discrepància).
JO també soc partidari de que la justícia faci la seva feina però quan es diu (jo no) que el jutge que duu el cas ha manipulat el escrit de la denúncia, llavors he de creure que ja no es la justícia qui jutja a una persona sino uns grupuscles polítics.
El problema en aquest país i en aquest estat es que la justícia fa temps que ha deixat de ser justícia i ara nomes es el braç executiu d'un poder polític.
El Garzón segur no es perfecte però em sembla que a la balança li pesa mes lo positiu.
com deia algú en el seu blog parlant d'un que ha mort fa poc, es una qüestió de posar cada cosa en la seva justa mida.
Jordi,
Potser sí, i parlant "de posar cada cosa en la seva justa mida", és com aquell que fins que no va coincidir amb la senyora Klein a l'avió no va descobrir allò que ja era del tot evident sense cap necessitat de sortir de Barcelona. I és que alguns no sabem la sort que tenim!
Publica un comentari a l'entrada