Garzón

Tota aquesta història dels grupuscles i sindicats falangistes i d’extrema dreta lluitant judicialment contra el jutge mediàtic per excel·lència és vergonyosa i estrafolària, més pròpia d’un país de pandereta que d’un país seriós. Aquell eslògan de la dictadura que deia Spain is different no només no era cap exageració sinó que manté plena vigència. Però dit això crec que és un greu error l’intent de santificació mediàtica de Garzón que una part de l’esquerra està promovent, no als jutjats sinó als carrers. Sempre s’ha dit que la justícia ha de ser igual per a tothom, i un jutge no pot ser cap excepció. Garzón no és un sant, ha tingut encerts professionals però també ha comés errors. Fins i tot en alguns moments de la seva trajectòria professional aquest jutge ha donat suport, si més no passiu, a rebutjables episodis de tortures policials. En aquest sentit tenim sentències d’alts organismes internacionals que deixen a cadascú al seu lloc. Per cert, davant del silenci difícil d’entendre per part dels que ara fan tan soroll mediàtic a favor del seu jutge. Sóc partidari de deixar que la justícia faci la seva feina però en qualsevol cas si en el nostre ordenament jurídic actuacions com les dels fatxes que dèiem abans són possibles potser que els polítics que van elaborar les lleis que ho permeten s’ho facin mirar: m’imagino que alguna responsabilitat hi deuen tenir. Al final potser tots plegats arribarem a la conclusió que la transició política no va ser tan exemplar com alguns ens volen fer creure. Que cada palo aguante su vela.