Durant el franquisme les condemnes a mort de vegades anaven acompanyades d’allò que anys després se’n va dir la torna. Es condemnava a mort a un personatge significatiu i se’n matava també un de desconegut per compensar –és un dir- i tractar de desviar l’atenció del personal. Boadella i Els Joglars, en una magistral obre de teatre, en van dir la torna.Surt una noticia manifestament negativa pels interessos del govern (ara, la sentència absolutòria del cas Egunkaria) i de seguida se’n fabrica una altra, la torna, per intentar tapar-la. En aquest cas la torna ha estat la detenció d’uns advocats bascos acusats -casualitats de la vida- del mateix delicte que ara un jutge ha qualificat d’inexistent en el lamentable cas d’aquell diari. Ja veurem com acaba tot plegat però molt m’ensumo que la torna d’Egunkaria també acabarà en un no res. Ha passat tantes vegades que ja ens hi anem acostumant.
3 comentaris:
Una mostra, doncs, de quina és la forma d'actuació de la (in)justícia espanyola. Guarda poques diferències amb la d'èpoques dictatorials.
El tema d'Egunkaria... espero que algú amb influència tingui la capacitat de portar aquest tema a les institucions europees i d'explicar-lo allà on pugui. Recordo com si fos ara tota la literatura que van publicar els mitjans, especialment els afins, quan va saltar el cas. La de mentides que s'haurien d'empassar ara!
Albert,
Posats a ser positius, una de les diferencies és que ara almenys ho pots denunciar.
Ferran,
Amb comptades excepcions la majoria es va manifestar clarament en contra dels innocents, però aquest és un país de curta memòria.
Publica un comentari a l'entrada