Ahir Vicent Sanchis, que al meu entendre gairebé sempre l’encerta, acabava el seu article a El Punt Avui amb aquestes paraules: “N’hi ha que diuen que Catalunya serà lliure el dia que ho vulguin els tres cercles: el d’Economia, l’Eqüestre i el del Liceu. Abans seran quadrats.” Entenent el sentit i la intenció de la seva afirmació, Sanchis comet dues equivocacions, tot i que estic convençut que ell mateix n’és perfectament conscient.
La primera equivocació és l’afirmació textual en sí mateixa, perquè és evident que els membres dels tres cercles no reflecteixen ni de lluny –i evidentment jo me n’alegro que sigui així– la realitat social del nostre país. Estem parlant d’unes elits que tan sols representen una minoria social absolutament minoritària, i sóc molt conscient de la redundància que estic utilitzant per intentar reflectir la realitat social que hi ha al darrere d’aquestes institucions barceloneses. La segona equivocació és anomenar com els tres cercles el que en realitat no han deixat de ser mai los tres círculos, i per no entrar en detalls només cal mirar-se les webs del Círculo de Economía, el Círculo Ecuestre i el Círculo del Liceo per esvair qualsevol dubte al respecte. Són aquella mena de webs, com tantes n’hi ha en el nostre país, on queda perfectament clar que el català els fa més nosa que servei, i no fan el més mínim esforç per dissimular-ho.
Que entre els membres d’aquests círculos hi ha persones amb molta influència no en tinc cap dubte. Però afortunadament en un sistema democràtic com el nostre el futur de Catalunya només el decidirem els catalans en referèndum, i segurament ho farem més aviat que no voldrien els influents membres d’aquests círculos. És a dir, a l’hora de la veritat el vot dels presidents d’aquestes institucions, Salvador Alemany i Mas, Borja García-Nieto Portabella i Ignacio García-Nieto Portabella, respectivament, comptarà exactament igual que el de qualsevol altre ciutadà de Catalunya. I és bo que sigui així perquè, agafant el sentit de l’article de Sanchis, si d’aquests círculos i els seus dirigents depengués Catalunya no seria mai un país lliure.
La primera equivocació és l’afirmació textual en sí mateixa, perquè és evident que els membres dels tres cercles no reflecteixen ni de lluny –i evidentment jo me n’alegro que sigui així– la realitat social del nostre país. Estem parlant d’unes elits que tan sols representen una minoria social absolutament minoritària, i sóc molt conscient de la redundància que estic utilitzant per intentar reflectir la realitat social que hi ha al darrere d’aquestes institucions barceloneses. La segona equivocació és anomenar com els tres cercles el que en realitat no han deixat de ser mai los tres círculos, i per no entrar en detalls només cal mirar-se les webs del Círculo de Economía, el Círculo Ecuestre i el Círculo del Liceo per esvair qualsevol dubte al respecte. Són aquella mena de webs, com tantes n’hi ha en el nostre país, on queda perfectament clar que el català els fa més nosa que servei, i no fan el més mínim esforç per dissimular-ho.
Que entre els membres d’aquests círculos hi ha persones amb molta influència no en tinc cap dubte. Però afortunadament en un sistema democràtic com el nostre el futur de Catalunya només el decidirem els catalans en referèndum, i segurament ho farem més aviat que no voldrien els influents membres d’aquests círculos. És a dir, a l’hora de la veritat el vot dels presidents d’aquestes institucions, Salvador Alemany i Mas, Borja García-Nieto Portabella i Ignacio García-Nieto Portabella, respectivament, comptarà exactament igual que el de qualsevol altre ciutadà de Catalunya. I és bo que sigui així perquè, agafant el sentit de l’article de Sanchis, si d’aquests círculos i els seus dirigents depengués Catalunya no seria mai un país lliure.
5 comentaris:
Últimament penso que serem un país lliure el dia que l'esquerra més esquerranosa (i tampoc em sembla impertinent la reiteració) acceptin que en ell hi ha de cabre gent com la dels "circulos", que són la primera excusa que et posen a l'hora de parlar d'independència. Feixismes de distints vestits.
Desconec totalment els "círculos" esmentats. Només n'he vist les portes de dos d'ells. I crec que és, més o menys, el que el Sr. Sanchís o qualsevol altre persona en conegui.
A la pregunta de quina influència pot tenir l'alta burgesia (la majoria dels "encerclats" ho deuen ser) en la independència, crec que alguna cosa. Molt possiblement algun dels membres dels círculos té l'habilitat de poder trucar directament al Honorable, tractar-lo amb familiaritat i exposar-li sense intermediaris el seu punt de vista. I d'aquests encara més privilegiats, potser n'hi hagi un que faci números i pensi que si Catalunya fos independent els seus negocis anirien millor. Potser a aquest independentista de classe preferent li preocupa que li costi treure de la terminal de contenidors del port les materies primeres o que no pugui enviar amb facilitat i per tren a europa els seus productes.
El vot dels "encerclats" val exactament el mateix que el de qualsevol ciutadà, però la seva veu és més potent.
Possiblement el molts coincideixen en aquests "círculos" de manera que en total són menys. Potser a alguns d'aquests els aniria bé la independència doncs passarien de ser burgesia provinciana o perifèrica, com els consideren des de "la meseta" a principal. En quan a negocis, si no els tenen internacionalitzats no van enlloc amb submissió o independència.
Muntaner ha dit...
Creo que Vd. se equivoca.
Sanchis tiene toda la razón.
Las revoluciones, los cambios sociales siempre los han provocado una minoría.
Ciertamente la independencia de Catalunya no llegará por una revolución, pero si por un gran cambio social que moverá todas nuestras raíces institucionales y civiles.
Da verdadera vergüenza observar que sin ningún tapujo el Círculo del Liceo premia a un enemigo declarado de Catalunya. Ergo son enemigos de Catalunya hasta las cejas.
Tengo una tímida esperanza en el Cercle d’Economia.
En cualquier caso si ellos se movieran todo cambiaria a positivo.
Clidice,
Totalment d’acord però una afirmació així, dita des de l’esquerra, només la pot fer una persona íntimament demòcrata, i d’aquestes, dissortadament, no n’anem sobrats.
Percola,
Sobre la teva última frase, que evidentment comparteixo, recordar només que els crits no voten, i això val tant pels socis dels "círculos" com pels manifestants que cada dos per tres surten a cridar al carrer. I sobre la resta del teu comentari penso que no es pot generalitzar, per tot hi ha de tot. I ara aprofitaré per repetir quelcom que explico sovint: conec petits i mitjans empresaris, votants convençuts del PP per motius estrictament econòmics, que en un referèndum per a la independència de Catalunya votarien "sí" ben convençuts.
Jordi,
Gràcies, et repetiria el comentari anterior.
Muntaner,
Gràcies, només li puc dir que comparteixo el seu comentari.
Publica un comentari a l'entrada