Mig minut que els hauria de fer rumiar

Divendres passat, a Madrid, es va jugar un partit de futbol entre un equip català i un equip basc. Els entesos en futbol -jo no en sóc- diuen que era un partit important, però tots hem pogut constatar que en els dies previs i posteriors a l’esdeveniment s’ha parlat més aviat poc de l’aspecte purament esportiu i molt d’una sonora xiulada de mig minut de durada que es va produir mentre sonava l’himne nacional del país amfitrió, Espanya. Una protesta que pot agradar més o menys (a mi, francament, no m’entusiasma) però que difícilment es pot negar que estava carregada de simbolisme, tota vegada que, en bona mesura, van protagonitzar la protesta ciutadans bascos i catalans, que van aprofitar un esdeveniment amb un ampli seguiment ciutadà per exterioritzar els seus sentiments. Però, repeteixo, no deixa de sorprendre’m que s’utilitzi un partit de futbol per canalitzar determinades reivindicacions polítiques que, per altra banda, jo també puc compartir. És a dir, sense objectar el dret que té tothom a manifestar-se de la forma que consideri més convenient, em sorprèn que aquestes coses es canalitzin via xiulada i no via Parlament, que és on tocaria fer-ho.

Dit això, el súmmum de la ridiculesa va ser la barroera manipulació selectiva del volum dels micròfons que va fer TVE durant la xiulada, apujant el volum de l’himne espanyol i abaixant el del so ambient del camp per tal de minimitzar els efectes de la protesta. D’això els demòcrates en diuen censura, i gairebé tota la premsa ha denunciat la manipulació que va fer la televisió pública d’Espanya. Tot sembla indicar, però, que no hi haurà represàlies per els responsables. Però sigui com sigui, és lleig i poc democràtic tant el fet de censurar la xiulada com la requisa prèvia de xiulets, banderes i pancartes per part de les forces de seguretat espanyoles. Alguns no admeten que per més que segueixin intentant matar el missatger, la realitat és molt tossuda i tard o d’hora s’acabarà imposant.

.
Alguns, en comptes d’esquinçar-se les vestidures per un suposat ultratge al seu himne, haurien de demostrar la seva intel·ligència i preguntar-se per què només a Espanya i no en altres llocs passen aquestes coses. En comptes de dedicar-se a buscar xiulets i banderes a les butxaques i motxilles del afeccionats bascos i catalans desplaçats a Madrid, les autoritats espanyoles s’haurien de preguntar pels motius reals de la xiulada. I si fossin honestos amb ells mateixos, estic segur que els entendrien.