Divendres passat, a Madrid, es va jugar un partit de futbol entre un equip català i un equip basc. Els entesos en futbol -jo no en sóc- diuen que era un partit important, però tots hem pogut constatar que en els dies previs i posteriors a l’esdeveniment s’ha parlat més aviat poc de l’aspecte purament esportiu i molt d’una sonora xiulada de mig minut de durada que es va produir mentre sonava l’himne nacional del país amfitrió, Espanya. Una protesta que pot agradar més o menys (a mi, francament, no m’entusiasma) però que difícilment es pot negar que estava carregada de simbolisme, tota vegada que, en bona mesura, van protagonitzar la protesta ciutadans bascos i catalans, que van aprofitar un esdeveniment amb un ampli seguiment ciutadà per exterioritzar els seus sentiments. Però, repeteixo, no deixa de sorprendre’m que s’utilitzi un partit de futbol per canalitzar determinades reivindicacions polítiques que, per altra banda, jo també puc compartir. És a dir, sense objectar el dret que té tothom a manifestar-se de la forma que consideri més convenient, em sorprèn que aquestes coses es canalitzin via xiulada i no via Parlament, que és on tocaria fer-ho.
Dit això, el súmmum de la ridiculesa va ser la barroera manipulació selectiva del volum dels micròfons que va fer TVE durant la xiulada, apujant el volum de l’himne espanyol i abaixant el del so ambient del camp per tal de minimitzar els efectes de la protesta. D’això els demòcrates en diuen censura, i gairebé tota la premsa ha denunciat la manipulació que va fer la televisió pública d’Espanya. Tot sembla indicar, però, que no hi haurà represàlies per els responsables. Però sigui com sigui, és lleig i poc democràtic tant el fet de censurar la xiulada com la requisa prèvia de xiulets, banderes i pancartes per part de les forces de seguretat espanyoles. Alguns no admeten que per més que segueixin intentant matar el missatger, la realitat és molt tossuda i tard o d’hora s’acabarà imposant.
Dit això, el súmmum de la ridiculesa va ser la barroera manipulació selectiva del volum dels micròfons que va fer TVE durant la xiulada, apujant el volum de l’himne espanyol i abaixant el del so ambient del camp per tal de minimitzar els efectes de la protesta. D’això els demòcrates en diuen censura, i gairebé tota la premsa ha denunciat la manipulació que va fer la televisió pública d’Espanya. Tot sembla indicar, però, que no hi haurà represàlies per els responsables. Però sigui com sigui, és lleig i poc democràtic tant el fet de censurar la xiulada com la requisa prèvia de xiulets, banderes i pancartes per part de les forces de seguretat espanyoles. Alguns no admeten que per més que segueixin intentant matar el missatger, la realitat és molt tossuda i tard o d’hora s’acabarà imposant.
.
Alguns, en comptes d’esquinçar-se les vestidures per un suposat ultratge al seu himne, haurien de demostrar la seva intel·ligència i preguntar-se per què només a Espanya i no en altres llocs passen aquestes coses. En comptes de dedicar-se a buscar xiulets i banderes a les butxaques i motxilles del afeccionats bascos i catalans desplaçats a Madrid, les autoritats espanyoles s’haurien de preguntar pels motius reals de la xiulada. I si fossin honestos amb ells mateixos, estic segur que els entendrien.
Alguns, en comptes d’esquinçar-se les vestidures per un suposat ultratge al seu himne, haurien de demostrar la seva intel·ligència i preguntar-se per què només a Espanya i no en altres llocs passen aquestes coses. En comptes de dedicar-se a buscar xiulets i banderes a les butxaques i motxilles del afeccionats bascos i catalans desplaçats a Madrid, les autoritats espanyoles s’haurien de preguntar pels motius reals de la xiulada. I si fossin honestos amb ells mateixos, estic segur que els entendrien.
6 comentaris:
A mi, personalment no m'agrada que és xiuli cap himne ni cap símbol. Ni crec que a la majoria. El que és preocupant és que sembla que sigui la única forma de protestar doncs, les altres vies que indiques semblen tancades i la premsa "oficial" amaga tot moviment o diuen que la "majoria no són així" aprofitant per posar un rerefons que ser "així" és dolent.
ELS SERBIS,HAN XIULAT L'HIMNA ESPANYOL A DOJO. QUE FEM SRA. AGUIRRE ELS HI DECLAREM LA GUERRA?.
Mireu a Siria, o Libia o altres nacions. No els varen prendre els xiulets i no els van detenir per ultratges a la bandera o al cap de l'estat i ja veieu el mal que poden fer.
Jordi,
Es pot xiular i és pot sortir a tallar carrers però si busquem resultats tangibles, en una democràcia la via correcta és la parlamentària. De moment es necessiten 68 diputats que es posin d’acord per convocar un referèndum, i aparentment aquesta majoria encara no està prou definida.
Oliva,
Avui m’he quedat bastant alleujat quan he sentit que el ministre espanyol de defensa Morenés deia que això del respecte a l’himne nacional només afecta als "españoles bien nacidos".
Ramon,
Ben tornat al blog, però em sembla que això de comparar-nos amb les dictadures nord-africanes... no sé què vols que et digui.
Aprofito per recordar que no entro gairebé mai als meus feisbucs i, per tant, els comentaris que pugueu deixar en aquella xarxa no els puc respondre, i normalment ni tan sols els llegeixo. Ho sento però no puc estar a tot arreu i, posats a triar un complement del blog, he fet una clara aposta pel tuiter.
Hola Miquel, amb molt de retràs hi afegeixo la meva.
Jo hi era, no duia xiulet però no em feia falta. Vaig cantar i cridar i em vaig sentir molt bé. No ho he fet perquè a mi no em deixen anar hi i dir el que penso, i es que tenim la democràcia que tenim.
Jordi,
No en dubto, tot i la baixa qualitat de la nostra democràcia les persones endreçades no van pel món amb un xiulet a la boca.
Publica un comentari a l'entrada