.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 9 de novembre del 2012

El “culpable” no és Mas, són els catalans

Observant els mitjans de comunicació espanyols, gairebé sense excepció, així com alguns de catalans, sembla que s’hagin posat d’acord per fer una anàlisi tan simplista com absolutament falsa de l’actual situació política de Catalunya, per acabar traient tots la mateixa conclusió equivocada. Així, el president Mas seria l’únic culpable de la deriva independentista que ha esclatat darrerament al nord-est espanyol. Doncs bé, per dir-ho suaument, això és totalment fals. Mas no és l’origen d’aquesta moguda, Mas només va a remolc dels esdeveniments, a remolc dels catalans.

Partint d’aquesta falsedat, els mitjans de comunicació d'obediència espanyolista han decidit posar-se a desbarrar contra la primera autoritat de Catalunya. I, pel que sembla, val tot: desqualificacions polítiques i també personals, tergiversacions i manipulacions interessades i, tot plegat, adobat amb insults, grolleries i mentides de tota mena. Si recopiléssim tot el catàleg d’improperis, falsedats, desqualificacions i insults rebuts per Mas en els últims dos mesos de ben segur que amb un llibre prim no n’hi hauria pas prou per encabir tota la porqueria acumulada.

Fins fa com qui diu quatre dies Artur Mas no era un polític independentista. Mas només era el líder d’un partit que, des de la seva fundació, ha portat com a bandera l’ambigüitat calculada del peix al cove i la puta i la ramoneta, és a dir, la doctrina política coneguda com el pujolisme. I tampoc està tan clar que ara en sigui, i és que davant de conversions polítiques tan sobtades com aquesta és recomanable posar-se preventivament en guàrdia. Per si de cas. Vull pensar que el discurs de Mas és sincer, de fet m'agradaria molt que ho fos, però com que venim d’on venim tampoc no hi posaria encara la mà al foc.

L’impressionant esclat popular de l’onze de setembre va agafar per sorpresa a tothom, també a Mas, i ara la classe política intenta adaptar-se a la nova situació sorgida a partir d’aquell esdeveniment. Els uns defensant les tesis d’un espanyolisme caspós i tronat que ja semblava desat a la caixa de la història, però que, pel que sembla, només estava mig adormit. Els altres mostrant unes esperpèntiques complicitats amb un suposat model federalista que a Espanya no defensa gairebé ningú. I entremig, molts catalans que pensen, i no crec pas que vagin gaire desencaminats, que una oportunitat com aquesta no se’ns tornarà a presentar en dècades. Aprofitem-la! És ara o mai!

4 comentaris:

Clidice ha dit...

El que sembla que pretenen és "ibarretxitzar" la cosa catalana, de manera que, en caure tot l'ideari en les espatlles d'un sol home, i de una sola ideologia, es posin a la contra els ecoguais, socialistes (aquests ja ho han fet) i la cosa de la independència de Catalunya quedi deixatada i tots, espanyols i catalans, acabem creient-nos el miratge que l'únic que l'ha vessada és n'Artur Mas.

Però, com fer-los veure a la gent que s'instal·la en aquest despropòsit, l'enormitat d'allò que estan deixant perdre? Hi tinc poca fe al davant dels repetidors de consignes tronades, a dreta i esquerra.

L'oportunitat de ser el país que encapçalaria un canvi de paradigma en els estats que estan a punt de morir per irrealitat en aquest món global la perdrem irremeiablement per una colla de poca-vergonyes i una altra de revival-somniatruïtes.

Anònim ha dit...

FINS I TOT EL "PROGRE"EL PAIS¡¡¡¡QUE JA TE "MANDANGA"LA COSA....
JUGANT AMB BARCELONA

Jordi ha dit...

Ens tracten com idiotes, com si només fóssim seguidors del que en Mas ens diu sense pensar. En realitat en Mas i els seus han canviat per la pressió popular i està clar que els polítics han quedat darrere la gent. El que més els dol és que aquests de CiU fins ara els havien fet de servidors callant les pretensions independentistes mantenint la seva societat "cohesionada", és a dir, amb els sobinaristes callats i sotmesos. Però cap problema: i en Mas cau n'hi haurà un altre i un altre encara que sigui la societat civil.

Espanya s'està mostrant tal com és: fins i tot El País és ranci.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ben explicat, jo no ho sabria exposar millor. De totes maneres aquells que, com jo mateix, ni militem ni tenim un partit fix com a referent, de cara el 25N tenim un problema greu: a tots els partits hi trobem pegues prou importants com per qüestionar-nos el vot. Al final acabaré votant el partit que em sembli menys dolent, que ja és trist, i llavors resem-hi un parenostre perquè no se’ns desviï...

Oliva,
No t'equivoquis, en aquest tema El País és exactament igual que els altres diaris que es fan a Madrid.

Jordi,
Jo penso que "ells" ara veuen molt clar que a la colònia del nord-est tenen un problema molt greu que se'ls està escapant de les mans. I faran mans i mànigues per desactivar-nos. Nosaltres hem de poder demostrar, com sigui, que som més que ells. Primera estació. 25N. Segona estació: referèndum vinculant. I si tot i la meva convicció acabem perdent, santa paciència, i d’aquí uns anys tornar-ho a provar.