CiU. Poc més puc afegir al que ja vaig escriure ahir. Ha sigut la força política clarament guanyadora d’aquestes eleccions i, alhora, la gran perdedora, ex aequo amb els socialistes. Han perdut dotze escons quan aspiraven a guanyar-ne mitja dotzena. És a dir, han quedat a 18 escons de les seves expectatives electorals. Han tornat a guanyar però, alhora, han fracassat estrepitosament. A veure com gestionen ara la seva victòria-derrota. No els serà gens fàcil. I, mentrestant, fer una mica d'autocrítica no els aniria gens malament. Les causes de la davallada electoral són diverses. El Mundo i el discurs de la por han fet el seu efecte, segur que sí, però de la seva estratègia electoral messiànica, molt equivocada, no se'n pot fer responsable a ningú més que a ells mateixos. La independència de Catalunya és cosa de tots, o d'una àmplia majoria, i en aquestes eleccions algú se l'ha intentat apropiar. Més clar encara, Convergència és el primer partit de Catalunya però, encara que alguns s'ho pensin, Convergència no és Catalunya, un país molt divers. Afortunadament.
ERC. Passa a ser la segona força política del Parlament, amb 21 escons. Tot un èxit, tenint en compte que només en tenia 10. He dit repetidament que els greus errors comesos per Esquerra durant el tripartit haurien de tenir un càstig d’un mínim de dues legislatures. Ara puc dir que, com que el càstig només ha estat de dos anys, m’he equivocat estrepitosament. Una conclusió ràpida és que la memòria dels catalans és molt curta, i així ens va. És d’esperar que ara que, molt possiblement, tornaran a governar o, si més no, tornaran a ser decisius per a la governabilitat de Catalunya, ho facin millor que durant els governs tripartits de trista memòria. Oriol Junqueras és respectuós i educat, i ben preparat intel·lectualment. Segur que ho farà molt millor que un messiànic Carod que, en prendre possessió del seu Audi i del seu despatx de la plaça de Sant Jaume, va deixar de tocar de peus a terra, i allò va acabar com va acabar. I dic “seu” sent molt conscient que, òbviament, tant el cotxe com el despatx els pagàvem nosaltres.
PSOE. Continua la davallada electoral imparable de la franquícia socialista catalana coneguda com PSC. S’han quedat amb només 20 escons. Tot molt previsible en un partit que no té un líder sòlid ni un programa clar. Cap expectativa de millora a curt i mitjà termini. La seva travessia del desert serà molt més llarga del que ells intueixen. Han de renovar completament el seu discurs així com el seu politburó. Navarro és oficialment el primer secretari però, un cop més, es constata que segueixen manant els mateixos de sempre. M'ha agradat força, pel seu realisme, aquesta piulada d'una ja exdiputada socialista.
ERC. Passa a ser la segona força política del Parlament, amb 21 escons. Tot un èxit, tenint en compte que només en tenia 10. He dit repetidament que els greus errors comesos per Esquerra durant el tripartit haurien de tenir un càstig d’un mínim de dues legislatures. Ara puc dir que, com que el càstig només ha estat de dos anys, m’he equivocat estrepitosament. Una conclusió ràpida és que la memòria dels catalans és molt curta, i així ens va. És d’esperar que ara que, molt possiblement, tornaran a governar o, si més no, tornaran a ser decisius per a la governabilitat de Catalunya, ho facin millor que durant els governs tripartits de trista memòria. Oriol Junqueras és respectuós i educat, i ben preparat intel·lectualment. Segur que ho farà molt millor que un messiànic Carod que, en prendre possessió del seu Audi i del seu despatx de la plaça de Sant Jaume, va deixar de tocar de peus a terra, i allò va acabar com va acabar. I dic “seu” sent molt conscient que, òbviament, tant el cotxe com el despatx els pagàvem nosaltres.
PSOE. Continua la davallada electoral imparable de la franquícia socialista catalana coneguda com PSC. S’han quedat amb només 20 escons. Tot molt previsible en un partit que no té un líder sòlid ni un programa clar. Cap expectativa de millora a curt i mitjà termini. La seva travessia del desert serà molt més llarga del que ells intueixen. Han de renovar completament el seu discurs així com el seu politburó. Navarro és oficialment el primer secretari però, un cop més, es constata que segueixen manant els mateixos de sempre. M'ha agradat força, pel seu realisme, aquesta piulada d'una ja exdiputada socialista.
(Seguirà demà)
6 comentaris:
Jo soc dels que va castigar ERC però ha canviat la direcció i l'actual m'agrada tot i que estan una mica a la meva dreta :D ). Més que manca de memòria el que hi ha són ganes de tenir partits independentistes d'esquerra forts. No crec que tornin a les mateixes errades tot i que ho tenen complicat.
Sobre CiU. No hem d'oblidar els convergents que no volen aventures independendistes que s'han buscat la vida en altres forces, molts cap al PP. Tampoc es poden oblidar la llarga llista de convergents que s'han quedat a l'atur per les retallades. Cornut i pagar el beure, no.
Sobre ERC és un Fènix que es refà de les seves cendres gràcies a la seva facilitat per liquidar els líders en un partit que és una espècie de partit assembleari. El fet que en Junqueras sigui lleig i que l'hagin presentat malgrat el seu físic ha dit molt sobre la seva, en principi suposada, vàlua com a polític. El seu discurs coherent i ben vertebrat de moment ha facilitat aquesta visió.
Sobre el PSC (aquí ets dolent malgrat que realista) tindrà un problema per refer-se perquè els vots que han anat a C's li serà difícil de recuperar sinó fan cap atzagaiada els del nou partit amb força.
Sóc Junquerista, no en dubto gens. De la resta del partit no ho tenia gaire clar, va erigir-se en líder sense "fer neteja", però aquesta fórmula ha esta la més adequada, per no fer l'enèsima trencadissa, que ja n'hi ha prou. Ara com ara m'agrada tot el que està dient. I no ho dic com a membre d'ERC, que sempre he estat crítica amb els qui ens comandaven. De CiU res a dir, el vídeo d'en Partal resulta molt aclaridor i del PSC, a veure com se'n surten després de l'última a Sabadell. Sembla que estiguin caient en barrina.
Del tema de Sabadell només em cal felicitar a CiU per jugar net tenint unes informacions així.
Jordi,
Vull pensar que les teves "ganes de tenir partits independentistes d'esquerra forts" no són incompatibles amb l’existència d’un independentisme complementari que no sigui d'esquerres. Més clar encara, comptant només amb l'esquerra independentista, la independència de Catalunya ja ens la podem pintar a l'oli. En aquesta barca hem de remar tots alhora o no arribarem mai a bon port.
Galderich,
Sobre CiU, no et dic pas que no.
Sobre ERC, coincideixo amb les teves apreciacions.
Sobre els socialistes, amb el sacramental que s'ha muntat avui amb en Bustos & Co. dius que sóc dolent? Si encara m'he quedat curt! ;-)
Clidice,
Doncs si ets de la colla junquerista, doble felicitació. Et confessaré que si Junqueras no fos d’esquerres jo no tindria cap inconvenient en votar-lo però, és clar, si no fos d’esquerres tampoc podria liderar Esquerra. Llàstima!
I sobre els socialistes, a Bustos li reconec la mateixa presumpció d’innocència que reclamo per altres casos de polítics no jutjats i, per tant, no condemnats. O tots moros o tots cristians. Estic en contra de la “pena de telenotícies” sigui qui sigui “l’agraciat”. I no cal dir noms, n’hi ha de tots els colors polítics.
Miquel, evidentment, no és excloent, ans al contrari, crec que s'ha de fer entre tots: responsabilitat de tots, sense messies, amb modèstia i col·laborant.
Publica un comentari a l'entrada