Recta final de la campanya

Arribats a la recta final de la campanya i a només una setmana de la jornada electoral poques coses queden ja per aclarir. Potser la més mediàtica és si CiU assolirà o no la majoria absoluta, un tema al meu entendre políticament poc rellevant tot i que personalment, per higiene democràtica, preferiria que no passessin dels 67 escons. Les majories absolutes, tant se val del color polític que siguin, no acostumen a ser bones, sigui qui sigui qui les encapçali. La segona incògnita d’aquestes eleccions és quin partit ocuparà el segon lloc del podi, un honor que, pel que ens diuen les enquestes, ara mateix es disputen tres partits: un de genuïnament català, ERC; un altre, el PP, d’una clara i gens dissimulada obediència espanyola; i un tercer, el PSOE, que a Catalunya es presenta amb una marca diferenciada (PSC), però que no està clar si, com asseguren ells, van per lliure o, com tot sembla indicar, fan el que els ordenen els seus tutors del carrer de Ferraz de Madrid. Sigui com sigui i encara que algú em pugui acusar d’escombrar cap a casa, tant per tant prefereixo que la medalla de plata sigui pels de casa.

Els neocomunistes verds és de suposar que, diputat amunt diputat avall, seguiran fent, com a l’hora de la veritat sempre han fet, de comparses dels socialistes. ICV-EUiA té la seva clientela fixa, bastant fidel per cert, tot i que aquesta vegada rebran algun vot prestat socialista. I dit això, poca cosa més. Si C’s treu algun diputat més que els tres que tenen ara segur que serà molt important per a ells però resulta poc rellevant pel país, com igualment serà poc rellevant si els de Si acaben renovant el mandat parlamentari de López Tena i companyia o esdevenen un partit extraparlamentari. Al capdavall, si perden la representació parlamentària que tenien fins ara serà de lamentar pel moviment independentista però s’ho hauran guanyat a pols. I no serà perquè no se’ls ha avisat repetidament dels seus errors estratègics i d'imatge. Qui queda? Les CUP sembla ser que ho tenen magre, i els d’UPyD encara més. Ja per acabar, penso que estaria bé que els voluntariosos d’Escons en blanc en poguessin deixar algun sense ocupar. Seria la prova del cotó que indicaria que, en aquesta societat amb tantes mancances democràtiques, no tot està perdut.

Una nota final. Segons va explicar Quim Monzó fa uns dies a La Vanguardia, dels 156.617 catalans residents a l’estranger amb dret a vot, 150.346 no podran emetre’l. És a dir, només podrà votar el quatre per cent del cens. En ple segle XXI i disposant de les eines tecnològiques a l’entorn d’internet per poder emetre el vot, si cal, des de l’ordinador de casa, aquesta informació sembla retornar-nos al segle XX. Algú s’haurà de posar les piles per tal que una situació esperpèntica com aquesta no es torni a repetir mai més.