.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 28 de novembre de 2012

Els resultats electorals, partit a partit (2/2)

PP. Digui el que digui la lideresa de la seva franquícia catalana, era un partit residual a Catalunya i segueix sent-ho. Dotze per cent, aquest és el suport electoral dels populares. Segueixen sense arribar al tretze, tot i que aquesta vegada, amb el 12,99%, s'hi han acostat molt. Pels desmemoriats potser cal recordar que Alejo Vidal Quadras va obtenir el tretze i escaig per cent.

ICV-EUiA. Han guanyat quota electoral gràcies a molts socialistes decebuts, passant de 10 a 13 escons. I poc més a dir d’una formació política que durant el tripartit, amb un tal Saura al capdavant, va fer veritables disbarats que els catalans pagarem amb escreix durant molts anys. En un país de desmemoriats com el nostre cal deixar constància que alguns encara conservem la memòria.

C’s. Són els grans protegits d’Intereconomia i de la dreta extrema espanyola que ha deixat de creure en els populares. Poca broma, han triplicat els seus escons. Un gran èxit, sí, però sense oblidar que, mirat globalment, només reben el suport del set i mig per cent dels catalans. El que és segur és que ara, al Parlament, sentirem a parlar més en espanyol que en la legislatura anterior. Santa paciència!

CUP. Com que partien de zero els resultats obtinguts són tot un èxit, com ho haguessin sigut igualment si només haguessin tret un escó. Però quan vaig veure que en sortir a saludar només es dirigien als Països Catalans i a Palestina, com si no hi haguessin més països al món que es mereixien la seva salutació (Israel, per exemple), ja en vaig tenir prou i vaig apagar la tele. Però són molt joves, ja n’aprendran!

I això és tot per avui. En un proper article parlaré dels partits que s’han quedat sense representació parlamentària, incloent els prometedors resultats d’Escons en Blanc. I com ja és una tradició en aquest blog, comentaré també els resultats electorals del meu barri, Sarrià.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Un membre de la mesa, amb el que vaig compartir toooooot el sant dia, un "tio guai", mocador al coll, poble saharaui, bonrotllisme, va votar al final, com sempre fan els membres de la mesa. No vaig poder evitar veure el seu vot, va anar a la pila obertament i prengué la papereta de ... Ciudadanos. A quadres, em vaig quedar a quadres!

Galderich ha dit...

PP. Han tocat sostre. Si amb els mitjans de comunicació, el tema El Mundo, la pressió que han fet... només han tret això vol dir que van malament. Són uns derrotats de la nit electoral malgrat hagin augmentat un escó.

IC. Pujada circumstancial de temps però que han sabut connectar amb antics votants. Una força a tenir en compte malgrat el tripartit. Quin partit no ha fet etzagaiades?

C's. Els voten tots els rebotats contra el català, des de l'extrema dreta fins a enrotllats com diu la Clídice. És un partit transversal que a la que toqui poder la cagarà perquè no es pot acontentar a tothom. També han tocat sostre i els escons se'ls repartiran sempre entre el PP i ells. Estan condemnats a entendre's i és bo que es presentin per separat per restar vots. No només l'independentista va separat, en aquest país ho fot tothom.

CUP. Uns extraterrestres en el Parlament. El Parlament el faran servir per sortir al Youtube com a vídeos més vistos. És una plataforma de propaganda per unes idees que tenen poc consistència malgrat que molt bona voluntat.

Esperem les properes anàlisis.

Ramon Torramilans Roca ha dit...

I ara, els que es presentaven a liderar Catalunya i amb propostes per governar, que semblava que ho volien, ara resulta que no, que com que poble, save ell, els ha encarregat estar a la oposició, doncs s'hi queden a fer això, oposició i que governi unaltre.
Als d'Escons en blanc es veu que no es van explicar prou bé, perquè mira si n'hi ha que en votan en blanc, però sense fer-los cas.

Jordi ha dit...

Tocar o no tocar fons o sostre és una cosa difícil de dir avui en dia. Les coses canvien molt. Quantes vegades hem sentit que l'independentisme havia tocat sostre? ja amb un 20%?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Doncs jo hi veig molta coherència, i t’ho resumiré amb una simple frase escrita en llenguatge "ciudadano": los extremos se tocan.

Galderich,
Un bon complement del meu resum, sí senyor.

Ramon,
El problema d'Escons en blanc, un partit que conec una mica i que segueixo de prop des de la seva fundació, és la manca d'altaveus mediàtics per donar a conèixer la seva interessantíssima proposta, una proposta que va en contra de tots els partits.

Jordi,
Sóc realista, i si vull ser sincer amb mi mateix haig d’admetre que el percentatge de suport a l’independentisme no el sabrem fins que no tinguem els resultats del referèndum. Mentrestant poden especular tant com vulguem, és clar.