Aquesta setmana torno a ser a Lisboa, una ciutat que, com ja he comentat anteriorment, és tan poc coneguda com absolutament interessant per visitar. Qualsevol època de l’any és bona per anar a Lisboa. Mai em cansaré de recomanar-ne la visita. Sense entrar en concrecions, us diré que Lisboa té de tot i més, i amb això ja està tot dit. Per a detalls concrets em remeto a les guies especialitzades així com als diversos articles publicats en aquest mateix blog (en trobareu uns quants posant “Lisboa” al buscador del blog, a dalt a l’esquerra). Si teniu oportunitat de fer-hi una escapada no us en esteu. Tingueu, però, en compte que, degut a la crisi, en només dos anys l’oferta de vols de Barcelona a Lisboa s’ha reduït a la meitat. Ara només hi ha vuit vols diaris repartits entre Air Portugal, Vueling i Easyjet.
La meva estima d’anys per Lisboa, un sentiment similar al que experimento per altres capitals de l’Europa del sud (Atenes, Barcelona, Istanbul, Madrid, Roma), no ha minvat gens pel fet que Portugal sigui, des de fa uns anys, un dels anomenats països PIGS (porcs) d’Europa, és a dir, Portugal, Italy, Greece, Spain, utilitzant un acrònim insultant i de pèssim gust que es van inventar els europeus rics, o que es pensen que encara ho són, que aquí també hi hauria molt a discutir. En el viacrucis econòmic europeu encara no sabem qui riurà l’últim. La realitat és, però, que, a dia d’avui, Portugal ocupa el segon lloc del podi europeu de la pobresa encapçalat per Grècia i completat per Espanya. Itàlia i Irlanda, tot i pertànyer també al club dels nous pobres d’Europa, de moment es queden sense medalla i s’han de conformar amb el diploma olímpic.
Demà, a Portugal, gaudirem d’una vaga general que va ser convocada molt abans que se’n convoqués una de similar a casa nostra. És perfectament coneguda la meva aversió a les vagues generals, i no insistiré ara en els meus arguments. El fet inqüestionable és, però, que els treballadors es van guanyar el dret a fer vaga i la fan quan ho consideren oportú, però tinc la sensació que més que beneficiar-se de la vaga en seran els primers perjudicats. Cal dir també que, en comparació amb els nostres, els sindicats portuguesos, almenys en aparença, són més esquerranosos i revolucionaris, especialment aquells que tenen els comunistes entre els seus ideòlegs. Sí, sí, encara queden comunistes. A Portugal és molt corrent trobar-te amb cartells de partits polítics i sindicats més o menys afins amb el comunisme que llueixen el logo de la falç i el martell, uns símbols pràcticament desapareguts en altres indrets d’Europa. És quelcom que sempre que vaig a Portugal em crida l’atenció.
Impediments tècnics i logístics m’impedeixen penjar el cartell oficial de la vaga portuguesa i m’haig de conformar amb un cartell de la vaga catalana, fotografiat la setmana passada al Barri del Rec d’Igualada. Sigui com sigui, la justificació dels sindicats portuguesos per convocar una nova vaga general no crec que difereixi massa de la dels nostres sindicats. El fet evident és que tant els portuguesos com els catalans hem patit uns governs que, per dir-ho suaument, ho han fet i ho fan molt malament. Es van trobar amb una herència nefasta, això no ho discuteix ningú, però la crua realitat és que ara encara estem pitjor. I quan uns governants com els nostres, que han retallat per allà on no tocava i no han tocat allò que haurien d’haver retallat, es combinen amb una política econòmica europea excessivament estricta, el resultat és que ni els portuguesos ni nosaltres podem començar a aixecar el cap.
La realitat és que cada dia que passa ens enfonsem més. Hi ha, però, un bri d’esperança: persones normalment ben informades comencen a dir ara que la senyora Angela Merkel acabarà cedint, ni que sigui només una mica, per permetre que els països pobres d’Europa comencem a aixecar el cap... per poder comprar productes alemanys. Veurem com acaba tot plegat però, de moment, la vaga de demà que, repeteixo, no servirà per a res de positiu, ens l’haurem d’empassar ens agradi o no. A l’hotel ja ens han avisat que potser no ens faran el llit.
La meva estima d’anys per Lisboa, un sentiment similar al que experimento per altres capitals de l’Europa del sud (Atenes, Barcelona, Istanbul, Madrid, Roma), no ha minvat gens pel fet que Portugal sigui, des de fa uns anys, un dels anomenats països PIGS (porcs) d’Europa, és a dir, Portugal, Italy, Greece, Spain, utilitzant un acrònim insultant i de pèssim gust que es van inventar els europeus rics, o que es pensen que encara ho són, que aquí també hi hauria molt a discutir. En el viacrucis econòmic europeu encara no sabem qui riurà l’últim. La realitat és, però, que, a dia d’avui, Portugal ocupa el segon lloc del podi europeu de la pobresa encapçalat per Grècia i completat per Espanya. Itàlia i Irlanda, tot i pertànyer també al club dels nous pobres d’Europa, de moment es queden sense medalla i s’han de conformar amb el diploma olímpic.
Demà, a Portugal, gaudirem d’una vaga general que va ser convocada molt abans que se’n convoqués una de similar a casa nostra. És perfectament coneguda la meva aversió a les vagues generals, i no insistiré ara en els meus arguments. El fet inqüestionable és, però, que els treballadors es van guanyar el dret a fer vaga i la fan quan ho consideren oportú, però tinc la sensació que més que beneficiar-se de la vaga en seran els primers perjudicats. Cal dir també que, en comparació amb els nostres, els sindicats portuguesos, almenys en aparença, són més esquerranosos i revolucionaris, especialment aquells que tenen els comunistes entre els seus ideòlegs. Sí, sí, encara queden comunistes. A Portugal és molt corrent trobar-te amb cartells de partits polítics i sindicats més o menys afins amb el comunisme que llueixen el logo de la falç i el martell, uns símbols pràcticament desapareguts en altres indrets d’Europa. És quelcom que sempre que vaig a Portugal em crida l’atenció.
Impediments tècnics i logístics m’impedeixen penjar el cartell oficial de la vaga portuguesa i m’haig de conformar amb un cartell de la vaga catalana, fotografiat la setmana passada al Barri del Rec d’Igualada. Sigui com sigui, la justificació dels sindicats portuguesos per convocar una nova vaga general no crec que difereixi massa de la dels nostres sindicats. El fet evident és que tant els portuguesos com els catalans hem patit uns governs que, per dir-ho suaument, ho han fet i ho fan molt malament. Es van trobar amb una herència nefasta, això no ho discuteix ningú, però la crua realitat és que ara encara estem pitjor. I quan uns governants com els nostres, que han retallat per allà on no tocava i no han tocat allò que haurien d’haver retallat, es combinen amb una política econòmica europea excessivament estricta, el resultat és que ni els portuguesos ni nosaltres podem començar a aixecar el cap.
La realitat és que cada dia que passa ens enfonsem més. Hi ha, però, un bri d’esperança: persones normalment ben informades comencen a dir ara que la senyora Angela Merkel acabarà cedint, ni que sigui només una mica, per permetre que els països pobres d’Europa comencem a aixecar el cap... per poder comprar productes alemanys. Veurem com acaba tot plegat però, de moment, la vaga de demà que, repeteixo, no servirà per a res de positiu, ens l’haurem d’empassar ens agradi o no. A l’hotel ja ens han avisat que potser no ens faran el llit.
3 comentaris:
Ningú sap ben bé perquè es fa, perquè encara ningú no ha explicat, amb tots els ets i els uts, el perquè de la crisi. O sigui que, demà, moltes persones no faran vaga, perquè se'ls han abaixat els sous, se'ls ha retirat la paga doble i l'altre membre de la parella està a l'atur, i haurien de fer vaga pel mateix. O sigui que pateixen, sense cap líder creïble en qui dipositar les seves esperances.
Lisboa és un d'aquells llocs on no m'importaria gens haver-hi d'anar regularment. Salut!
M'agrada el teu apunt. Estic totalment d'acord en el que respecte a Lisboa i a les vagues. Dues vegades hi he estat i no dubtaria en tonar-hi. Portugal m'agrada. Les vagues no. Amb 46 anys de vida laboral en vaig veure de totes amb els sindicats i no comparteixo les seves maneres. Que tinguis una bona estada!
Clidice i Marta,
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada