.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 26 d’abril del 2013

Agraïment a Marhuenda, Lara i La Razón

Francisco Marhuenda és el director del diari La Razón, i José Manuel Lara n’és el propietari. Tots dos són catalans. El diari es fa a Madrid i es distribueix per tot l’estat. A Catalunya, però, té una clientela molt limitada. És un diari que, des del primer dia, ha tingut perfectament definida una línia editorial molt radical que, per entendre’ns i per la part que ens toca més de prop, alguns definim com a anticatalana. Sé que aquesta definició no agrada a Marhuenda, però és la meva opinió i no sóc pas l’únic que ho pensa. Considero anticatalà allò que va en contra de la voluntat majoritària dels catalans expressada a les urnes. Per altra banda no em sorprèn gens que a Espanya hi hagi diaris com aquest (no és pas l’únic), perquè hi ha un mercat que els consumeix. Lara va ensumar el negoci i s’hi va ficar, tot i que també va ser el propietari del quaranta per cent del diari Avui, d’una línia editorial totalment oposada. Per cert, l’altre quaranta per cent era dels Godó, de qui també són conegudes les seves simpaties nacionals. Però simpaties o antipaties polítiques a banda, el negoci és el negoci. Marhuenda participa regularment en tertúlies i es molesta molt quan li retreuen aquesta forma tan grollera que té el diari que dirigeix de presentar els assumptes relacionats amb Catalunya. Però ja li passarà. Dit això, sempre he sentit una certa simpatia íntima per aquesta mena de diaris perquè, tot i no compartir en absolut la seva línia editorial, constitueixen una ajuda més a la causa del dret a decidir dels catalans. Per tant, tot i la crisi de la premsa de paper, és d’esperar que aquest diari no tanqui mentre segueixi fabricant independentistes catalans. Marhuenda, Lara i La Razón: moltes gràcies. Tots els ajuts són d’agrair.

3 comentaris:

Oliva ha dit...

AIXO DE FOTRE EL CAMP,JA ES UNA COSTUN,AY DE QUI EL CONTRADIU¡¡¡¡FINS I TOT, SI LA CRITICA BE DE"ESPAÑOLES DE PRO".....COMENÇA SER PESSADET...

Jordi ha dit...

Aquest senyor potser sigui nascut a Catalunya però és l'exemple del nacionalista espanyol. Com a mínim, aquest no és hipòcrita i va de cara, no com altres que van fent intentant colar les coses sense que es noti.

En quant als Godó crec, i és una opinió molt personal, que poden guanyar molt en una Catalunya independent. I crec que arribat el moment, seran els que apostaran per l'estat propi.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Ell fa el seu paper, que per això el paguen.

Jordi,
No s'ha d'oblidar que a Catalunya també hi viuen nacionalistes espanyols, i tenen tot el dret a dir-hi la seva. Però intueixo que són minoria. Resultats electorals canten.