.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

diumenge, 7 d’abril de 2013

Els que promouen l’escrache no em representen

Sóc totalment contrari a l’exigència d’introduir la dació en pagament amb efectes retroactius i de manera generalitzada en els contractes hipotecaris vigents. Una altra cosa són els pactes que de forma privada puguin fer lliurement les parts en conflicte, que jo aquí no hi entraré. Estaria a favor d’introduir la dació en pagament en les hipoteques que es signin a partir d’ara, però consideraria un disbarat jurídic introduir-la amb efectes retroactius en els contractes en curs. Si s’acabés legislant en aquest sentit estaríem davant d’un greu episodi d’inseguretat jurídica, amb unes conseqüències difícilment avaluables. D'altra banda intueixo que tard o d’hora els tribunals de justícia tombarien un disbarat jurídic d’aquesta naturalesa.

Tampoc estic a favor dels que sense haver passat per les urnes s’erigeixen en representants legítims del poble quan, dirigint-se als nostres veritables representants polítics, els escridassen dient-los que no els representen. Aquest camí és perillosíssim i va en un sentit clarament oposat al sistema democràtic, en el qual els càrrecs electes sorgits de les eleccions són els únics que políticament ens representen. A mi no em representen unes persones que sense cap suport electoral actuen de manera assembleària i decideixen com s’han de defensar determinats interessos, per legítims que siguin. M’agradin més o menys, i ja aclareixo que no m’agraden gaire, a mi políticament només em representen els diputats elegits democràticament en unes eleccions. Així és com funciona la democràcia.

Per tant, les decisions de pressió popular tipus escrache que prenen aquestes persones que, repeteixo, no em representen, estan totalment fora de lloc i s’han de combatre amb els mitjans democràtics disponibles. L'escrache no és el camí. Si la senyora Colau vol conèixer quina representació real de la societat té que es presenti a unes eleccions. Però mentrestant, a mi em representa igual la senyora Colau que el quiosquer de la cantonada. És a dir, aquestes persones poden ser molt respectables però a mi no em representen, i menys quan utilitzen mitjans dubtosament democràtics per defensar determinades tesis, per legítimes que siguin.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Cal ser valent per poder dir ben alt i ben clar el que tu dius en els temps que corren. Amb una classe política conformada a sentir-se insultada i escarnida, clar exemple de la seva mediocritat, i un poble que s'apunta a qualsevol iniciativa d'encalç, el cas és trobar un culpable que ens redimeixi d'acceptar la part de responsabilitat que ens pertoca, és molt difícil creure en un futur. La veritat és que penso que, tot plegat, ho pagarem molt car. Ens ho diran les generacions futures.

Ferran ha dit...

No et representen... perque no els has votat. No poden representar-te, vaja, ni a tu ni a ningú. El que mereix un post i mil, al meu entendre, és què ens ha portat fins aquí, per què som on som i per què els que sí ens representen, a tots els pobles del món, tenen zero alçada moral i ètica. Això sí mereix una i mil reflexions. La resta són conseqüències pròpies i clàssiques de temps convulsos com els que ens fan viure.

Jordi ha dit...

No sé fins a quin punt em representa algú que voto però que ha estat un partit el que ha posat a les llistes, que no sé ni qui és i que te servituds diferents a l'interès de la majoria. Tampoc se fins a quin punt són justes les lleis fetes per aquesta gent amb aquestes servituds diferents. No sé fins a quin punt és decent que aquesta gent visqui amb comoditats mentre les seves lleis fan pagar la crisi a qui menys culpa té i condemnen a la pobresa de per vida a qui no pot pagar la hipoteca.

La gent està tant desesperada i es considera tant trepitjada i sense drets que es pregunta perquè els altres els tenen tots i ells cap.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ja pots suposar que comparteixo el teu punt de vista.

Ferran i Jordi,
El fet és, però, que ningú els ha votat i, per tant, qüestiono la representació popular que s'atribueixen. Sobre les causes de la crisi n'he parlat sovint, però avui m'he limitat a centrar-ho en la gent de la PAH.

jordi Rey ha dit...

Encara que amb molt de retràs i com jo també he escrit sobre el tema voldria dir que respecto però no comparteixo la teva opinió.
Posar en qüestió l'escrache es ignorar els seus motius, es negar la major. Els ciutadans tenim el dret democràtic de poder votar, parlar, criticar i contestar i fins i tot forçar els polítics que tinguem al govern a rectificar.
Fixat que ràpid han anat a legislar per aturar los i en canvi tenen desenes de temes aturats, es això demòcrata?
En igualtat de condicions, quan les demandes dels ciutadans siguin ateses amb rigor i respecte i no només menystingudes com masses vegades fa el PP, llavors els escraches no caldran.
L'Ada Colau no es declara representant de ningú sinó que defensa el que creu i parla per masses que ningú no escolta.
jo qüestiono la representació de masses governants que no he triat començant per el Rei del Estat que no es el meu

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Gràcies. En general, estic força d'acord amb les teves consideracions, però quan anem al detall de l'escrache organitzat davant d'un habitatge particular hi discrepo, pels motius explicats.