Com que el futbol no em diu gran cosa, el Barça ni cap altre equip tampoc em produeixen una emoció especial. Però tota vegada que aquesta setmana tothom parla del tema jo també en diré alguna cosa, sense que serveixi de precedent. Dimarts passat el Barça va perdre el partit d’anada contra un equip alemany per 4-0. Dimecres al matí, l’endemà del partit, un culer em va dir: ja es trist, ja, ara només ens queda el consol que al Madrid també li vagin malament les coses. Doncs bé, dimecres al vespre el Madrid també va perdre el seu partit d’anada, contra un altre equip alemany, pel resultat de 4-1. Molts culés van respirar alleujats, una golejada històrica semblava que quedava mig tapada per una altra golejada. Empat de perdedors, va arribar a dir algun periodista esportiu poc familiaritzat amb les matemàtiques. El fet és, però, que no hi ha empat ni res que s’hi assembli. En el partit de tornada el Madrid hauria de fer tres gols per passar l’eliminatòria. El Barça, en canvi, n’hauria de fer cinc. És a dir, el Barça hauria de fer un 67% més de gols que el Madrid. Així, mentre les possibilitats del Madrid són escasses, les del Barça són gairebé nul·les. Però està bé que la gent tingui il·lusió, perquè mentrestant potser s’oblida de la crisi.
2 comentaris:
Fa gràcia això que a Madrit donen per feta la remuntada i aquí s'accepta que el Barça no va estar a l'alçada i és normal que no passi.
Jordi,
Com diu aquell, amb el Madrid eliminat de la Champions i passi el que passi aquest vespre al Camp Nou, el Barça ja pot dir que ha fet la temporada.
Publica un comentari a l'entrada