.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 11 d’abril del 2013

De bojos

L'obsessió anticatalana de les autoritats polítiques espanyoles sembla no tenir límit, i no és només l’ofegament fiscal, que també. La nostra pertinença a Espanya cada dia es fa més difícil de suportar. Ja no dissimulen, la seva estratègia està perfectament definida. Volen destruir Catalunya i pensen (pensen?) que carregant-se la llengua potser ho tindran una mica més fàcil.

A les escoles catalanes hi ha més d’un milió d’alumnes. Disset famílies, només disset, han demanat que als seus fills no se’ls apliqui la immersió lingüística en català aprovada fa anys, per unanimitat, pel Parlament de Catalunya. Doncs bé, ara la justícia espanyola ha aclarit que, només que un alumne demani la classe en espanyol, no n’hi ha prou que rebi una atenció individualitzada sinó que tots els seus companys d’aula s’hauran d’adaptar a l’exigència d’aquell alumne, i la classe s’haurà de fer obligatòriament en espanyol. Sembla una broma però no ho és, només és un nou intent, d'allò més grotesc, d’afeblir la nostra llengua per carregar-se el nostre país.

I després els dirigents del Partido Popular i del seu annex lingüístic Ciudadanos encara s’estranyen que cada dia hi hagi més catalans que volen marxar d’Espanya. Però ells saben tan bé com nosaltres que aquesta és l'única opció que ens deixen. Cal recordar que a Catalunya, entre tots dos partits amb prou feines obtenen una cinquena part dels vots emesos pels catalans. S’esforcen però no se’n sortiran, perquè en una democràcia compten els vots i no els estirabots, encara que aquests estiguin inspirats per un tribunal de justícia polititzat. Encara no sabem quan ni com, però acabarem votant i acabarem marxant.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Bona hi i tapa't. Només hi ha una alternativa. Nosaltres no dissimulem i ells tampoc ho fan.

Oliva ha dit...

HE LLEGIT,PER INTERNET,LA SENTENCIA I AN SEMBLAR QUE NO ES BEN BE AIXI,AFECTA NOMES A LES FAMILIES QUE HAN PLEITEJAT,NO A TOTHOM QUI HO DEMANI......ES UNA INTERPRETACIO,ESCLAR.

Jordi ha dit...

Per a ells les seves idees valen més del que pugui pensar la majoria de catalans. Així que se'ls fot les majories. Una d'aquestes 17 famílies és argentina...

Clidice ha dit...

d.u.i ja!

sarrianenc ha dit...

Cal plantar-se i dir prou! Ben alt. Ben clar.
Ni un pas enrere.

sarrianenc

Miquel Saumell ha dit...

Galderich, Oliva, Jordi, Clidice, Sarrianenc,
Gràcies, veig que en aquest tema hi ha poca discrepància.