Made in Italy

Quan tothom ja ha tornat de les mini vacances de Setmana Santa -els privilegiats que encara se les poden permetre- sóc jo qui ara passa uns dies a l’estranger. Aquesta setmana sóc al nord d’Itàlia. Parlo amb algunes persones sobre la situació política italiana i, com passa sempre que no hi ha govern, i això a Itàlia passa bastant sovint, no es mostren gaire preocupades per aquest fet. A Itàlia sempre he sentit a dir que sense govern el país, en general, funciona millor. Sigui veritat o no, aquesta és si més no una sensació força estesa. A partir d’aquí no s’ha de fer cap esforç per imaginar-se la baixa valoració que els italians fan dels seus polítics. Amb aquest comentari no em refereixo a grans empresaris (no en conec cap) sinó a petits empresaris que es juguen els seus propis diners en empreses molt competitives i amb una clara vocació internacional. En diversos sectors el Made in Italy sí que és una bona marca. Res a veure amb la marca España, que només se la creuen els que no han sortit mai d’Espanya i els que fan programes televisius del tipus Españoles en el Mundo i Callejeros Viajeros, perquè si aquesta és la imatge de país que es vol transmetre, anem bé per anar a Sants! Encara que els nostres dirigents polítics no ho entenen, per més diners que s’hi aboquin una marca seriosa de país no s’improvisa amb una campanya publicitària ni potenciant la fiesta nacional, la siesta i altres tòpics per l’estil. I espero que ningú se m’enfadi, però les coses no són com ens agradaria que fossin sinó que són com són. Sent països molt similars en moltes coses, Italia és molt més bona marca que España. I no m’oblido del meu país, Catalunya, que no és una bona ni una mala marca simplement pel fet que, com a marca internacional, és del tot inexistent. Tenim molta feina a fer i, en alguns aspectes, Itàlia potser podria ser un exemple a seguir.